Salms 10

Com és, Senyor, que et quedes lluny?*x

Làmed

1 Com és, Senyor, que et quedes lluny,*x

que t’amagues en els moments de la desgràcia?

2 Amb insolència, l’impiu persegueix els desvalguts,

i cauen en les intrigues que ell trama.

3 S’enorgulleix el malvat de les seves ambicions;

àvid de diners, menysprea el Senyor.*x

4 Altiu i sense escrúpols, el malvat exclama:

«Déu no passa comptes, no és res.»*x

Això és el que pensa.

5 Sempre prospera en tot el que emprèn.*x

Troba molt llunyans els teus judicis,

es riu de tots els seus rivals.

6 Pensa en el seu cor: «No cauré mai;

per anys que passin, no veuré desgràcies.»*x

Pe

7 Té la boca plena de malediccions,*x

d’enganys i violència;

amaga sota la llengua*x maldat i maleficis.*x

8 Es posa a l’aguait a l’entrada del poble

per assassinar d’amagat l’innocent.

Ain

Els seus ulls espien l’indefens,*x

9 sotja d’amagat,*x com un lleó entre els matolls:*x

és a punt per a endur-se el dissortat,

el captura, i amb el llaç*x l’arrossega.

10 S’ajup, s’aclofa fins a terra,

cau l’indefens a les seves urpes.

11 Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida,

aparta els ulls,*x no veu mai res.»*x

Cof

12 Alça’t, Senyor, aixeca la mà, Déu meu,

no t’oblidis de l’indefens!*x

13 Per què l’impiu menysprea Déu

i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?

Reix

14 Prou que ho veus, tot això,

tu que esguardes penes i sofrences

i les reculls a les teves mans.

A tu s’abandona l’indefens,

ets l’ajuda dels orfes.*x

Xin

15 Desarma, Senyor, l’home impiu i dolent,

demana-li comptes de la seva impietat,

i no en quedarà ni rastre.

16 El Senyor és rei per sempre més:*x

del seu país, els pagans desapareixen.*x

Tau

17 Acull, Senyor, el desig dels humils,

enforteix el seu cor, escolta’ls:

18 fes justícia al desvalgut i a l’orfe,

que no els torni a oprimir l’home que és terra.