Creix la infàmia entre els homesx
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haixeminit».x Salm del recull de David.
2 Salva’ns, Senyor, que no es troba gent bona;
entre els homes ja no hi ha fidelitat.x
3 Tot el que es diuen l’un a l’altre són enganys,
fruit de llavis mentiders i d’un cor fals.x
4 Que el Senyor arrenqui els llavis mentiders
i la llengua que parla amb altivesa.x
5 Ells diuen: «La llengua ens fa forts,
els nostres llavis ens defensen:
quin senyor ens pot manar?»x
6 Diu el Senyor: «Veient l’opressió dels desvalguts
i el gemec dels pobres,x
ara mateix m’aixecaré,
salvaré els qui són menyspreats.»x
7 Les promeses del Senyor són de bona llei;
són plata sense escòries,x refinada set vegades.x
8 Tu, Senyor, les mantindràs,
i ens guardaràs d’aquesta gent per sempre.
9 Els injustos ronden pertot arreu,
mentre creix la infàmia entre els homes.x