Salms 137

Vora els rius de Babilònia*x

1 Vora els rius de Babilònia*x

ens assèiem i ploràvem

d’enyorança*x de Sió;

2 teníem penjades les lires

als salzes de dins la ciutat.*x

3 Allà volien que cantéssim

els qui ens havien deportat,*x

ens demanaven cants de festa

els qui ens havien entristit:

«Canteu-nos algun càntic de Sió.»

4 Com podíem cantar cants del Senyor*x

en una terra estrangera?

5 Si mai t’oblidava, Jerusalem,

que caigui en l’oblit la meva dreta.*x

6 Que se m’encasti la llengua al paladar

si no guardés el teu record,

si no posés Jerusalem

al capdamunt dels cants de festa.*x

7 Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom,

del que deien el dia que caigué Jerusalem:*x

«Arraseu-la, arraseu-la

amb els fonaments i tot!»

8 Babilònia, com seràs devastada!

Feliç*x el qui et farà

el que tu ens vas fer a nosaltres!*x

9 Feliç el qui et prendrà les criatures

per esclafar-les a la roca!*x