Crianças

3 L’herència del Senyor són els fills,

els descendents són la millor recompensa;

12 Que els nostres fills s’assemblin a plançons*

que s’han fet grans amb vigor jove,

i les nostres filles, a pilastres ben tallades,

a pilastres d’un palau.

13 Ets tu qui m’has format les entranyes,

m’has teixit en el ventre de la mare.*

14 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,

les teves obres són meravelloses:

ho reconec amb tota l’ànima.

9 Com mantindrà pur un jove el seu camí?*

Vivint d’acord amb la teva paraula.

9 Com mantindrà pur un jove el seu camí?*

Vivint d’acord amb la teva paraula.

11 Els rics* s’empobreixen, passen fam,

però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.

Làmed

6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:

ni quan sigui vell no se n’apartarà.*

6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:

ni quan sigui vell no se n’apartarà.*

6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:

ni quan sigui vell no se n’apartarà.*

15 La niciesa s’arrapa al cor dels joves:

una correcció ben donada els la traurà.*

15 La niciesa s’arrapa al cor dels joves:

una correcció ben donada els la traurà.*

24 Qui plany el bastó no estima el seu fill;

qui l’estima, de bona hora el corregeix.*

1 Un fill savi es deixa educar pel pare,

l’insolent no admet que el corregeixin.*

Confiança en el Senyor

1 No oblidis la meva instrucció, fill meu,

guarda en el cor els meus preceptes:

2 gaudiràs de llarga vida,

dies i anys de prosperitat.*

Confiança en el Senyor

1 No oblidis la meva instrucció, fill meu,

guarda en el cor els meus preceptes:

12 el Senyor reprèn els qui estima,

com un pare fa amb el fill preferit.*

4 El pare m’instruïa així:

«Recorda’t de les meves paraules,

guarda els meus preceptes i viuràs.*

5 Aconsegueix intel·ligència, aconsegueix saviesa,

no t’apartis dels meus consells, no te’n desentenguis.

15 S’aprèn a força de bastó i correccions:

un noiet deixat a la seva és la vergonya de sa mare.*

12

13 No estalviïs a un noi la correcció,

perquè, si li pegues,* no morirà;

16

22 Escolta el teu pare: ell t’ha engendrat.

No menyspreïs la teva mare perquè s’ha fet vella.*

23 Adquireix la veritat i no te’n desfacis,

no abandonis la saviesa, la instrucció i la intel·ligència.*

26 El qui maltracta el pare i fa marxar la mare

és un fill que porta pena i vergonya.*

1 Val més un pobre de conducta honrada

que un home de paraula enganyosa, un neci.*

7 El just mena una vida honrada:

feliços els fills que deixarà!*

11 El jove deixa entreveure en el seu fer

si el seu obrar és pur i honrat.

25 Un fill beneit és el suplici dels seus pares,

és l’aflicció dels qui l’han engendrat.*

6 Els néts són la corona dels avis,

els pares són l’orgull dels fills.

6 Els néts són la corona dels avis,

els pares són l’orgull dels fills.

5 El neci menysprea l’educació del pare;

és assenyat qui fa cas dels avisos.*

20 Un fill assenyat alegra pare i mare,

només el neci els menysprea.*

7 Qui guarda la Llei és un fill intel·ligent;

avergonyeix el seu pare qui s’ajunta amb disbauxats.

Alerta contra les insídies dels malvats

8 Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:*

9 com una diadema t’adornaran el front,

t’engalanaran com els collarets.

32 »Escolteu-me, doncs, fills:

feliços els qui segueixen els meus camins!

33 Accepteu de formar-vos i posareu seny;

no ho refuséssiu pas.

1 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així.*2 Honra el pare i la mare. Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: 3 així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.*

4 Pares, no irriteu els vostres fills:* eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.*

4 Pares, no irriteu els vostres fills:* eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.*

1 Sigueu imitadors de Déu,* com a fills seus estimats;

20 Fills, obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor.

21 I vosaltres, pares, no amoïneu* els vostres fills, que no es desanimin.*

6 Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.*

7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis.

7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis.

40 Observa els seus decrets i els seus manaments que avui et dono, perquè tu i els teus descendents sigueu feliços, i tingueu llarga vida en el país que el Senyor, el vostre Déu, us dóna per sempre.*

28 »Observa fidelment tot el que et mano, fes allò que agrada i plau al Senyor, el teu Déu. Així sereu feliços tu i els teus descendents per sempre més.

46 afegí:

– Guardeu bé en els vostres cors totes les paraules que avui he pres com a testimoni contra vosaltres.* Ordeneu als vostres fills que mirin de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei. 47 No són paraules buides, són la vostra vida: gràcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordà.*

14 Jesús digué:

– Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.*

14 Jesús digué:

– Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.*

El més important en el Regne del cel

1 En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:

– Qui és el més important en el Regne del cel?*

2 Jesús va cridar un infant el posà enmig d’ells 3 i digué:

– En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel.*4 Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel.*

3 i digué:

– En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel.*4 Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel.*5 I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.*

Paràbola de l’ovella perduda

10 »Mireu de no menysprear cap d’aquests petits,* perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial.* (

Pregària de Jesús

25 En aquell temps, Jesús digué:

– T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això* que has amagat als savis i entesos.*

9 »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.*

Jesús i els infants

13 Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans,* però els deixebles els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:

– Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.*

36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:

37 – Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.*

52 Jesús creixia en edat* i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes.*

Jesús i Pere

15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:*

– Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?

Ell li respongué:

– Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.

Jesús li diu:

– Pastura els meus anyells.

12 Però a tots els qui l’han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els ha concedit* de ser fills de Déu.

14 Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.

15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor,* sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà,* Pare!»*

16 Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu.

19 Perquè l’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament:*

26 Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist:*27 tots els qui heu estat batejats en Crist* us heu revestit de Crist.*

Ser fills de Déu

1 Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som!* Però el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.

2 Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.*3 I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.

Complir la voluntat de Déu

12 Fills meus, us escric* a vosaltres: Us han estat perdonats els pecats gràcies al nom de Jesucrist.*

21 Fills meus, guardeu-vos dels ídols.

4 ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills.*

8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

5 i per això heu oblidat les paraules d’encoratjament que Déu us adreça com a fills: Fill meu, no refusis la correcció del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn,6 perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull.*7 Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre una correcció: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha a qui el seu pare no corregeixi?*8 Si a tots els toca la seva part de correcció però vosaltres us quedeu sense, vol dir que sou bastards i no pas fills legítims!*

9 Els nostres pares terrenals ens corregien, i no per això deixàvem de respectar-los. Molt més, doncs, ens hem de sotmetre al Pare que ens dóna l’esperit perquè visquem.*

11 La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d’una vida justa.*

31 Ells van respondre:

– Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.

22 Defuig les passions de joventut; deleix-te pel bé, la fe, l’amor i la pau,* juntament amb els qui invoquen el Senyor amb un cor net.

2 Allò que has escoltat dels meus llavis en presència de molts testimonis, confia-ho a homes fidels que siguin capaços d’ensenyar-ho també a d’altres.*

13 Jo, el Senyor,

instruiré tots els teus fills,

i viuran en una gran pau:*

13 Jo, el Senyor,

instruiré tots els teus fills,

i viuran en una gran pau:*

19 Són els vius els qui et donen gràcies,

com jo faig avui.

Els pares fan conèixer als seus fills

la teva fidelitat.*

15 El Senyor li respon:

«¿Pot oblidar-se una mare

del seu infantó,

pot deixar d’estimar

el fill de les seves entranyes?

Però, ni que alguna l’oblidés,

jo mai no t’oblidaria.*

16 Et duc gravada

a les palmes de les mans,

tinc sempre presents els teus murs.

14 Quan sentiu, doncs, el so del corn en un lloc, reuniu-vos-hi amb mi. El nostre Déu lluitarà a favor nostre.*

El Senyor crida Samuel

1 El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d’Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió.

4 No hi ha res que m’alegri tant com sentir dir que els meus fills viuen d’acord amb la veritat.

4 No hi ha res que m’alegri tant com sentir dir que els meus fills viuen d’acord amb la veritat.

4 no ho amagarem als nostres fills,

i ells ho contaran als qui vindran després:*

són les gestes glorioses del Senyor,

el seu poder i els seus prodigis.

5 Ell va establir un pacte amb Jacob,

va fixar una llei amb Israel.*

Ell va manar als nostres pares

que tot això ho ensenyessin als seus fills,

6 perquè ho coneguessin els qui vindran

i els fills que naixeran després.

Que s’alcin, doncs, i ho contin als seus fills,

7 perquè posin en Déu la confiança,

perquè no oblidin mai més les seves obres

i guardin els seus manaments.*