Isaïes 49

El servent del Senyor*x

1 Escolteu els qui viviu lluny,

a les illes!

Estigueu atents, pobles llunyans!*x

Abans de néixer,

el Senyor em va cridar,

va pronunciar el meu nom

quan era a les entranyes de la mare.*x

2 Ha fet dels meus llavis

una espasa tallant,

m’amaga a l’ombra de la seva mà.

M’ha convertit en una fletxa aguda,

ben guardada en el seu buirac.*x

3 M’ha dit: «Ets el meu servent;*x

en tu, Israel,

faig resplendir la meva glòria.»

4 Jo pensava: «M’he cansat en va,

he consumit per no res

les meves forces.»

Però el Senyor té a les mans

la meva causa,

el meu Déu m’ha guardat

la recompensa.

5 Ara ha parlat el Senyor,

ell que m’ha format

des del si de la mare

perquè fos el seu servent,

perquè fes tornar cap a ell

el poble de Jacob

i aplegués Israel al seu voltant.

Als ulls del Senyor jo sóc preciós;*x

el meu Déu és la meva força.

6 M’ha dit: «És massa poc

que siguis el meu servent

per a restablir les tribus de Jacob

i fer tornar els supervivents d’Israel.

Jo t’he fet llum de les nacions*x

perquè portis la meva salvació*x

d’un cap a l’altre de la terra.»*x

Retorn dels deportats

7 Això diu el Senyor,

el Redemptor i Sant d’Israel,

al menyspreat, a l’avorrit de les nacions,

al servent dels opressors:

«Els reis, en veure’t, s’aixecaran,

els governants

es prosternaran davant teu

per respecte al Senyor, que és fidel,

al Sant d’Israel, que t’ha escollit.»

8 Això diu el Senyor:

«T’he escoltat a l’hora favorable,

t’he ajudat el dia de la salvació.*x

T’he reservat i et destino

a ser aliança del poble,*x

a restaurar el país,

a repartir les heretats devastades,

9 a dir als empresonats:

"Veniu a fora",

i als qui viuen a la fosca:

"Sortiu a la llum."

Pasturaran per tots els camins

i trobaran pastures en tots els rasos;

10 no passaran fam ni set,

no els farà mal

el sol ni la xardor,*x

perquè els guiarà

el qui se’n compadeix

i els conduirà

a les fonts d’aigua.*x

11 Convertiré les muntanyes en camins,

quedaran anivellades les meves rutes.*x

12 Mireu com arriben de lluny!

Uns vénen del nord i de ponent;*x

altres, de les fronteres d’Etiòpia.»*x

13 Cel, clama amb entusiasme;

celebra-ho, terra;

muntanyes, esclateu en crits de goig,

perquè el Senyor consola el seu poble

i es compadeix dels afligits.*x

El Senyor, una mare per al poble

14 Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,

el meu Déu s’ha oblidat de mi.»*x

15 El Senyor li respon:

«¿Pot oblidar-se una mare

del seu infantó,

pot deixar d’estimar

el fill de les seves entranyes?

Però, ni que alguna l’oblidés,

jo mai no t’oblidaria.*x

16 Et duc gravada

a les palmes de les mans,

tinc sempre presents els teus murs.

17 »Els qui ara et construeixen

s’afanyen més

que els teus destructors;

ja són lluny els qui et devastaven.

18 Alça els ulls i mira al teu voltant:

tots aquests s’apleguen

per venir cap a tu.*x

Jo, el Senyor, ho afirmo,

tan cert com visc:

Ells seran l’ornament dels teus vestits,

i tu te’n guarniràs com una núvia.*x

19 Eres tota ruïna i desolació,

un país devastat,

però ara ja ets massa estreta

per a encabir tots els teus habitants;

ja s’han allunyat

els qui t’havien destruït.

20 Aviat sentiràs el que et diuen

els fills que donaves per perduts:

"No hi cabem! Fes-nos lloc,

que puguem habitar-hi."

21 Tu pensaràs dintre teu:

"Qui m’ha infantat tots aquests fills?

Si jo no en tenia, estèril com era,

i vivia deportada, lluny del país!

Aquests, doncs, qui els ha pujat?

Si jo havia quedat sense ningú!

D’on han sortit tots aquests?"»*x

22 Això diu el Senyor Déu:

«Amb la mà faré senyal a les nacions,

aixecaré el meu estendard

als ulls dels pobles,

i portaran en braços els teus fills,*x

i les teves filles a l’espatlla.

23 Tindràs reis per mainaders,

les princeses et faran de dides.*x

Es prosternaran al teu davant

i lleparan la pols dels teus peus.

Llavors sabràs que jo sóc el Senyor

i que no queden decebuts

els qui confien en mi.

24 Qui pot prendre el botí

a un bon guerrer?

Quin captiu pot escapar-se

d’un home fort?

25 Doncs això et diu el Senyor:

Al bon guerrer li prendran el captiu,

l’home fort perdrà el seu botí.*x

Jo mateix et defensaré

contra els teus adversaris

i salvaré els teus fills.

26 Forçaré els teus opressors

a devorar-se entre ells

i a embriagar-se

de la seva pròpia sang*x

com qui s’embriaga de vi novell.

Llavors tothom sabrà

que jo, el Senyor, sóc el teu salvador,

sabran que t’allibera

el Poderós de Jacob.»*x