Isaïes 7

Un missatge per al rei Acaz

1 En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i nét d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir.*x

2 Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm,*x el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. 3 Aleshores el Senyor va dir a Isaïes:

– Vés amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: "Una resta tornarà")*x a trobar Acaz, a l’extrem*x del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, 4 i digues-li: "No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió. 5 Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit: 6 ‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’*x7 Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:

8,9 »Ressín és rei de Damasc i prou,

i Damasc és tan sols

capital dels arameus;

el fill de Remaliahu

és rei de Samaria i prou,

i Samaria és tan sols

capital d’Efraïm.

D’aquí a seixanta-cinc anys,

Efraïm no existirà com a poble.*x

Si no teniu fe,

no us podreu mantenir ferms."*x

El senyal de l’Emmanuel

10 Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:

11 – Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.*x

12 Però Acaz va respondre:

– No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.*x

13 Aleshores Isaïes digué:

– Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? 14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill,*x i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres"). 15 El noi menjarà mel i mató*x així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé.*x16 Perquè, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades.*x17 Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n’havien vist mai de semblants*x des del temps que Efraïm es va separar de Judà:*x vindrà el rei d’Assíria.*x

18 Aquell dia,

el Senyor farà un xiulet

a les mosques dels canals del Nil

i a les abelles del país d’Assíria.*x

19 Totes acudiran i es posaran

a les fondalades dels torrents,

a les escletxes de les roques,

per tots els matolls

i per tots els abeuradors.

20 Aquell dia,

el Senyor llogarà una navalla

a l’altra banda de l’Eufrates:

la navalla és el rei d’Assíria.

Us afaitarà el pèl de cap a peus

i us traurà fins i tot la barba.*x

21 Aquell dia,

cadascú criarà una vaca i dues ovelles,

22 i faran tanta llet

que tothom podrà menjar mató.

Els qui sobreviuran al país

menjaran mel i mató.*x

23 Aquell dia,

les vinyes d’un miler de ceps,

valorades en mil peces d’argent,

seran abandonades a les espines

i esbarzers.

24 Sols hi aniran els caçadors,

armats amb l’arc i les fletxes.

Els esbarzers i les espines

cobriran tot el país.

25 Per por de les espines

i els esbarzers,

ningú no es voldrà acostar

als turons que abans eren conreats.

Hi aviaran els bous a pasturar

i seran trepitjats per les ovelles.