Dificuldades
As dificuldades são parte da vida, mas Deus é refúgio certo em todo tempo de angústia. A Bíblia promete que nenhuma adversidade pode separar os filhos de Deus do seu amor.
Deus é refúgio
Deus é nosso refúgio e fortaleza, socorro bem presente nas angústias. Nada poderá nos separar do amor de Cristo.
Déu és el nostre castell de refugi
Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic.
Déu és el nostre castell de refugi,
un defensor ferm en hores de perill.
Per això no temem res quan la terra se somou,
quan les muntanyes trontollen dins els mars;
digues al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo,
el meu Déu, en qui confio.»
En Déu tinc la salvació i la glòria,
és la meva roca inexpugnable;
trobo en Déu el meu refugi.
Judicarà tot el món amb justícia,
sentenciarà amb rectitud les causes dels pobles.
Vau
Per a l’oprimit el Senyor serà una plaça forta,
una plaça forta en dies de perill.
Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers?
Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat.
Més fort que el bramul dels oceans,
més potent que les onades del mar,
és potent a les altures el Senyor.
mudà el temporal en bonança,
s’apaivagaren les onades de la mar,
Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar.Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima.N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders,ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
Provisão nas dificuldades
O Senhor provê mesmo nos tempos mais difíceis. Ele sustentou Elias, protegeu Israel e cuida dos seus com fidelidade eterna.
El pot de farina no va buidar-se ni l’oli de la gerra s’acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d’Elies.
Estenia un núvol que els fes ombra
i un foc durant la nit perquè els fes llum.
Demanaren menjar i els envià guatlles
i els va saciar amb el pa del cel.
Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua:
un riu va córrer pel desert.
Des de jove fins avui, que ja sóc vell,
no he vist encara un just abandonat
ni que els seus fills anessin a captar.
El Senyor vetlla per la vida dels honrats:
posseiran eternament la seva herència.
No s’hauran d’avergonyir en anys dolents,
en temps de fam l’aliment no els faltarà.
Caf
Abocaré aigua sobre el país assedegat,
correran rierols per la terra eixuta.
Abocaré el meu esperit
damunt els teus fills,
beneiré els teus plançons,
perquè has estat
el refugi dels febles,
el refugi dels pobres en l’infortuni,
l’aixopluc en els aiguats,
l’ombra enmig de la calor.
La fúria dels tirans
és com l’embat de la tempesta
contra una muralla,
Serà com una cabana per a protegir de la calor del dia i per a aixoplugar-s’hi de xàfecs i aiguats.
Si travesses aigües profundes,
jo sóc amb tu;
si passes rius, el corrent no et cobrirà.
Si camines pel foc, no et cremaràs,
no et consumiran les flames.
Força nas provas
Em tudo somos atribulados, mas não esmagados. O Senhor é bom e é fortaleza no dia da angústia — Ele conhce os seus.
Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts;
El Senyor és bo,
és un refugi en dies d’opressió.
Iod
Guarda els qui es refugien en ell
Tanca les aigües dins els núvols
i, amb tot el pes, els núvols no es rebenten.
Amaga el seu tron a les mirades:
desplega el seu núvol davant d’ell.
Dibuixa l’horitzó damunt les aigües
com a fita entre la llum i les tenebres.
Et posa a cobert de l’atac de males llengües:
no tindràs por quan arribi un desastre.
Ell els diu:
– Per què sou tan covards, gent de poca fe?
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien:
– Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe?Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu.
i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc, perquè l’alimentessin allà mil dos-cents seixanta dies.
Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal.
Este artigo te tocou? Faça uma oração!
+581 estão orando agora.
Junte-se à corrente de oração.