Encorajamento

10 No tinguis por, que jo sóc amb tu.

No et neguitegis,

que jo sóc el teu Déu.*

Jo et dono força i t’ajudo,

et sostinc

amb la meva dreta bondadosa.

2 Si travesses aigües profundes,

jo sóc amb tu;

si passes rius, el corrent no et cobrirà.

Si camines pel foc, no et cremaràs,

no et consumiran les flames.*

4 Ets tan preciós per a mi,

tan valuós i estimat,

que donaria altres homes

en comptes teu,

altres pobles,

a canvi de la teva vida.

5 No tinguis por, que jo sóc amb tu!

Faré venir d’orient els teus fills,

els aplegaré també d’occident.

4 No tinguis por,

perquè no quedaràs avergonyida.

No et sentis humiliada,

que no seràs pas

coberta d’ignomínia.

Oblidaràs la vergonya

que vas passar de jove

i no recordaràs mai més el deshonor

que vas sofrir quan eres viuda.*

El judici de Déu

1 «Jo, el Senyor, he respost

als qui no em consultaven,

m’he deixat trobar

pels qui no em cercaven.*

A una nació

que no invocava el meu nom,*

li he dit:

"Aquí em teniu, aquí em teniu!"

31 però els qui confien en el Senyor

recobren les forces,

alcen el vol com les àguiles,

caminen sense cansar-se,

corren sense defallir.*

8 Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:

– Qui hi enviaré?

Qui ens hi anirà?*

Li vaig respondre:

– Aquí em tens. Envia-m’hi.

9 T’ho repeteixo: sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t’acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs.

9 T’ho repeteixo: sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t’acovardeixis. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu arreu on aniràs.

16 El poble respongué:

– Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus! 17 El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va treure, a nosaltres i als nostres pares, del país d’Egipte, la terra on érem esclaus;* és ell qui va fer, davant els nostres ulls,* aquells grans prodigis i ens va guardar pertot arreu on anàvem, enmig de tots els pobles per on havíem de passar.*

6 Sigueu ferms i decidits, no tingueu por, no us acovardiu davant d’ells! El Senyor, el teu Déu, anirà amb tu, no et deixarà ni t’abandonarà.

8 És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t’abandonarà. No tinguis por, no t’acovardeixis!*

L’amor de Déu

31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres,* qui tindrem en contra?

15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor,* sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà,* Pare!»*

2 Més aviat, que cadascú miri de complaure els altres i procuri el bé d’ells, per tal d’edificar la comunitat.*

5 Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d’acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist;*

11 Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l’Esperit; així sereu enfortits, 12 o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo.

13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort.*

6 Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excellent, l’anirà duent a terme* fins al dia que vingui Jesucrist.*

17 És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova.* El que era antic ha passat; ha començat un món nou.*

La certesa d’anar a viure amb el Senyor

16 Per això no ens acovardim: encara que exteriorment ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més.*

17 Els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre.*

7 Però portem aquest tresor en gerres de terrissa,* perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. 8 Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; 9 perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts;*10 sempre portem en el nostre cos els senyals de la mort de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida.*11 És ben bé així: nosaltres, els qui vivim, estem sempre a mercè de la mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal.*

El ministeri de la reconciliació

11 Sabent què vol dir venerar el Senyor, intentem de convèncer els homes.* Déu prou que ens coneix, i espero que en la vostra consciència també vosaltres ens coneixeu. 12 No volem tornar a fer la nostra pròpia recomanació, però sí donar-vos l’ocasió de gloriar-vos de nosaltres;* així tindreu què respondre als qui es glorien de les aparences i no del que hi ha en el cor.*13 Perquè, si havíem perdut el seny, era per Déu, i si ara tenim seny, és per vosaltres. 14 L’amor del Crist ens empeny:* hem comprès que un ha mort per tots, i això vol dir que tots han mort amb ell. 15 I ell ha mort per tots* perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per tots ells.*

16 Per això nosaltres, des d’ara, ja no coneixem ningú de manera purament humana, i si en altre temps havíem conegut així* el Crist, ara ja no ho fem. 17 És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova.* El que era antic ha passat; ha començat un món nou.*18 I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació.*19 Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l’anunci de la reconciliació.*20 Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu!*21 Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat,* perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.*

12 Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té.*

Acció de gràcies

3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,* Pare entranyable i Déu de tot consol.*4 Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena.

33 Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.*

33 Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.*

27 »Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s’asserenin* i no temin.

27 »Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s’asserenin* i no temin.

18 On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això el qui té por no és perfecte en l’amor.*

28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats,* i jo us faré reposar.

28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.*

22 El seu parlar és melós,

però el seu cor és agressiu;

les seves paraules llisquen com l’oli,

però de fet són punyals desembeinats.*

4 Ni que passi per la vall tenebrosa,

no tinc por de cap mal.*

Perquè tu, Senyor, ets vora meu:

la teva vara i el teu bastó*

em donen confiança.

4 Ni que passi per la vall tenebrosa,

no tinc por de cap mal.*

Perquè tu, Senyor, ets vora meu:

la teva vara i el teu bastó*

em donen confiança.

El Senyor m’il·lumina i em salva

1 Del recull de David.

El Senyor m’il·lumina* i em salva:

qui em pot fer por?

El Senyor és el mur* que protegeix la meva vida:

qui em pot esfereir?*

14 Espera en el Senyor;

sigues fort, que el teu cor no defalleixi.*

Espera en el Senyor.

24 Estimeu el Senyor, tots els qui li sou fidels:

el Senyor guarda els qui creuen en ell,

però dóna als orgullosos una paga severa.

8 Em dius: «Jo mateix t’instruiré,

t’ensenyaré el camí que has de seguir;*

t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.*

Déu és el nostre castell de refugi

1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè.* A la tonada de «Alamot».* Càntic.

2 Déu és el nostre castell de refugi,*

un defensor ferm en hores de perill.

3 Per això no temem res quan la terra se somou,

quan les muntanyes trontollen dins els mars;*

3 M’espien tot el dia els adversaris,

són molts els qui em combaten i dominen.*

4 Quan m’arriba un dia terrible,

jo poso en tu la confiança.

17 Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,

reposi damunt nostre.

Referma l’obra de les nostres mans;*

a l’obra de les nostres mans, dóna-li fermesa!

Alço els ulls a les muntanyes

1 Càntic per al pelegrinatge.*

Alço els ulls a les muntanyes:*

d’on em vindrà l’ajuda?

2 L’ajuda em vindrà del Senyor,

que ha fet el cel i la terra.*

8 Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta,* mai no cauré.

9 Judicarà tot el món amb justícia,*

sentenciarà amb rectitud les causes dels pobles.

Vau

10 Per a l’oprimit el Senyor serà una plaça forta,

una plaça forta en dies de perill.*

7 Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.*

6 Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d’entristir per poc temps proves de tota mena;*

Sofrir com a cristians

13 Si esteu apassionats per fer el bé, qui us podrà fer cap mal? 14 Més encara, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres!*No heu de témer l’altra gent ni heu de tremolar davant d’ells.*

11 Per això, encoratgeu-vos i edifiqueu-vos* els uns als altres, tal com ja feu.

11 Per això, encoratgeu-vos i edifiqueu-vos* els uns als altres, tal com ja feu.

24 Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l’amor fratern i a les bones obres.*25 No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres.* I més ara, que veieu que s’acosta el darrer dia.*

5 Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré.*6 Així podrem dir amb tota confiança: El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?*

58 Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil.*

Recomanacions finals i salutacions

13 Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge.*

Recomanacions finals i salutacions

13 Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge.*

7 Déu no ens ha donat un esperit de covardia,* sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.

20 Llavors David va dir al seu fill Salomó:

– Sigues ferm i decidit, i comença! No tinguis por, no t’acovardeixis, que el Senyor-Déu, el meu Déu, és amb tu. Ell no et deixarà ni t’abandonarà fins que hauràs enllestit tota l’obra destinada al culte en el seu temple.

17 El Senyor, el teu Déu, el tens a dins.*

Ell és poderós i et salva.

Per tu se sent joiós i alegre;

per l’amor que et té,

no et vol blasmar;*

per tu està content i crida de goig.»

11 Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança.* Ho dic jo, el Senyor.

23 De tot treball se’n treu un profit;

de xerrar molt, misèria i prou.

17 Jesús els digué:

– Veniu amb mi* i us faré pescadors d’homes.

18 Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.

2 Aquella nit, Déu va cridar Israel en una visió:

– Jacob! Jacob!

Ell va respondre:

– Aquí em tens.

11 Durant el somni, l’àngel de Déu em va cridar: "Jacob!" Jo vaig respondre: "Què manes?"

11 Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel:

– Abraham, Abraham!

Ell li va respondre:

– Aquí em tens.

4 Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:

– Moisès, Moisès!

Ell respongué:

– Sóc aquí.*

16 però Elí el va cridar:

– Samuel, fill meu.

Ell li respon:

– Sóc aquí.

10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:

– Ananies!

Ell respongué:

– Aquí em tens, Senyor.

38 Maria va dir:

– Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.

I l’àngel es va retirar.

6 ¿No es venen cinc ocells per dues monedes?* Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. 7 Més encara, fins i tot els cabells us té comptats.* No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.*