Família

15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amor-reus, en el país dels quals ara viviu.* Jo i la meva família adorarem el Senyor!

15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amor-reus, en el país dels quals ara viviu.* Jo i la meva família adorarem el Senyor!

31 Ells van respondre:

– Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.

57 Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres tal com va ser amb els nostres pares. Que no ens deixi ni ens abandoni.

6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:

ni quan sigui vell no se n’apartarà.*

6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:

ni quan sigui vell no se n’apartarà.*

Alerta contra les insídies dels malvats

8 Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:*

9 com una diadema t’adornaran el front,

t’engalanaran com els collarets.

Contra l’adulteri

20 Fes cas, fill meu, del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare.*

6 Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.*

7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis.

6 Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.*

7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis.

4 Pares, no irriteu els vostres fills:* eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.*

4 Pares, no irriteu els vostres fills:* eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.*

1 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així.*2 Honra el pare i la mare. Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és:

12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.*

12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.*

19 honra el pare i la mare,* i estima els altres com a tu mateix.*

Casar-se i no casar-se*

1 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments,* se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.*2 El va seguir molta gent, i allí els curava.*

3 Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren:

– ¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?*

4 Jesús els va dir:

– ¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?*

5 I continuà:

– Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.*6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.

7 Ells li pregunten:

– Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci?*

8 Jesús els respon:

– Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. 9 I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.*

10 Els deixebles li diuen:

– Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se.

11 Ell els respongué:

– No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit.*

12 »N’hi ha que no es casen perquè són eunucs* des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel.* Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.

Jesús i els infants

13 Llavors alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans* i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. 14 Jesús digué:

– Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.*

15 I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.

El jove ric

16 Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:

– Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?*

17 Jesús li digué:

– Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo.* Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.

18 Ell li preguntà:

– Quins?

Jesús respongué:

– No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19 honra el pare i la mare,* i estima els altres com a tu mateix.*

20 El jove li va dir:

– Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?

21 Jesús li respongué:

– Si vols ser perfecte,* vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel.* Després vine i segueix-me.*

22 Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Llavors Jesús digué als seus deixebles:

– En veritat us dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. 24 Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.*

25 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien:

– Si és així, qui pot salvar-se?

26 Jesús se’ls mirà i els digué:

– Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.*

27 Llavors Pere li va dir:

– Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.* Què rebrem, doncs?

28 Jesús els digué:

– Us ho asseguro: quan neixi el món nou* i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós,* també vosaltres, els qui m’heu seguit, us asseureu en dotze trons per jutjar les dotze tribus d’Israel.*29 I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps,* en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.

Paràbola dels treballadors de la vinya

30 »Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.*

32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.*

33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.

20 Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu.*

8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

4 Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.

Diversos grups a Corint

10 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer.*

3 L’herència del Senyor són els fills,

els descendents són la millor recompensa;

4 els fills que heu tingut quan éreu joves

són com les fletxes en mans d’un guerrer.

5 Feliç l’home que se n’omple el buirac:*

si discuteix a la plaça* amb l’adversari,*

no haurà de retirar-se avergonyit.

17 Però l’amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre;*

la seva bondat s’estén als fills dels fills

18 si guarden la seva aliança,

si es recorden dels preceptes i els compleixen.*

17 Però l’amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre;*

la seva bondat s’estén als fills dels fills

18 si guarden la seva aliança,

si es recorden dels preceptes i els compleixen.*

Que n’és, de bo, viure tots junts els germans

1 Càntic de pelegrinatge.* Referit a David.

Que n’és, de bo i agradable,

viure tots junts els germans!*

6 Els néts són la corona dels avis,

els pares són l’orgull dels fills.

6 Els néts són la corona dels avis,

els pares són l’orgull dels fills.

17 L’amic estima en tot moment,

el germà és per a quan van mal dades.*

24 Hi ha amics que porten la ruïna;

amic hi ha, més unit que un germà.*

10 No abandonis el teu amic ni l’amic del teu pare.

En la desgràcia no corris a casa del teu germà:

val més un veí a prop que un germà lluny.*

13

15 Fill meu, si el teu cor es fa savi,

també el meu cor se n’alegra;

24 El pare del just s’omplirà de goig;

qui té un fill assenyat se n’alegrarà.

1 Proverbis de Salomó.

Un fill assenyat alegra pare i mare,

un de beneit els entristeix.*

27 Assegura la feina de fora,

enllesteix els tràfecs del camp,

i després podràs construir-te la casa.

27 Qui es deixa comprar arruïna la pròpia casa,

qui rebutja el suborn* allargarà la vida.

29 Heretarà vent el qui descura la casa:

un neci com aquest acabarà al servei de l’assenyat.

24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.*

28 Déu els beneí* dient-los:

– Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.*

9 Frueix de la vida amb la dona que estimes durant tots els dies de la teva efímera existència, perquè Déu et concedeix de viure sota el sol tots els teus efímers dies.* Aquesta és la teva part en la vida i en el treball amb què t’afanyes sota el sol.

6 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona.*7 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona,8 i tots dos formen una sola carn.* Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.

13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents,* sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.*

15 El Senyor li respon:

«¿Pot oblidar-se una mare

del seu infantó,

pot deixar d’estimar

el fill de les seves entranyes?

Però, ni que alguna l’oblidés,

jo mai no t’oblidaria.*

16 Et duc gravada

a les palmes de les mans,

tinc sempre presents els teus murs.

2 Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.*3 I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.