Meditação

Feliç l’home que estima la Llei del Senyor

1 Feliç l’home* que no es guia pels consells dels injustos,

ni va pels camins dels pecadors,

ni s’asseu en companyia dels descreguts;*

2 estima de cor la Llei del Senyor,

medita la seva Llei de nit i de dia.*

8 Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei:* repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprenguis; tot et sortirà bé.*

97 Com estimo la teva Llei!

Tot el dia la porto al pensament.

98 Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic,

perquè me’ls he fet meus per sempre.

99 Sóc més instruït que tots els meus mestres

de tant que medito el teu pacte.

100 Guardar els teus preceptes

em fa més assenyat que els ancians.*

15 Vull meditar els teus preceptes

i fer cas dels teus camins.

16 Els teus decrets són la meva delícia,*

no oblidaré la teva paraula.

Guímel

47 Els teus manaments fan les meves delícies,*

me’ls estimo de debò.

48 Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo,*

medito els teus decrets.

Zain

147 Encara no és de dia* ja vinc a implorar-te,

confio en les teves paraules.

148 Abans d’hora es desvetllen els meus ulls*

per meditar les teves promeses.

14 Preserva’m de l’orgull,

que no s’apoderi del teu servent.*

Així seré irreprensible,

i net d’una gran culpa.

3 gent noble i gent senzilla,

pobres i rics, tots alhora.

11 I exclamo:* «És per això que sofreixo:

la mà de l’Altíssim ja no actua com abans.»*

12 Recordo de nou les gestes del Senyor,

tinc presents els prodigis d’altre temps.

5 Tot recordant les èpoques llunyanes,*

meditant les teves proeses,

considerant les obres de les teves mans,*

9 Ho havíem sentit a dir i ara ho hem vist

a la ciutat del nostre Déu,*

a la ciutat del Senyor de l’univers:

Déu la manté ferma per sempre. Pausa*

33 Cantaré al Senyor tota la vida,

cantaré al meu Déu mentre sigui al món.*

34 Que li sigui agradable aquest poema,*

són per al Senyor aquests cants de goig.