Ester (versió grega) 4

Reacció dels jueus

1 Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits,*x es vestí de dol amb roba de sac, es cobrí de cendra i es llançà al carrer major de la ciutat tot cridant amb veu forta:

– Volen destruir un poble innocent!

2 Quan va arribar a l’entrada del palau reial, es deturà. Allà no podia entrar-hi vestit amb roba de sac i cobert de cendra.

3 A mesura que la carta arribava a les províncies, els jueus aixecaven un clam, es planyien, feien un gran dol i s’ajeien sobre els sacs i la cendra.

Ester intercedeix a favor dels jueus

4 Les dames i els eunucs de la reina vingueren a informar-la. Ella, en sentir el que passava, es va trasbalsar i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell s’hi va negar. 5 Llavors Ester va cridar Acrateu,*x l’eunuc que estava al seu servei, i l’envià a Mardoqueu per rebre’n una informació exacta. (v. 6) *x7 Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que havia passat i de la promesa d’Aman d’ingressar al tresor reial tres-centes tones de plata a canvi d’exterminar els jueus.*x8 També li va donar una còpia del decret d’extermini promulgat a Susa perquè l’ensenyés a Ester. Li va dir:

– Ensenya’l a Ester i mana-li que es presenti al rei a intercedir a favor del seu poble. Digues-li: "Recorda que, quan no eres res,*x jo et vaig criar. Ara, doncs, que Aman, el segon després del rei, l’ha convençut de fer-nos exterminar, invoca el Senyor i parla al rei a favor nostre. Allibera’ns de la mort!"

9 Acrateu va tornar a la reina per explicar-li el que Mardoqueu havia dit. 10 Ester li va respondre:

– Vés a dir a Mardoqueu: 11 "Totes les nacions de l’imperi saben que està perdut qualsevol home o dona que s’acosti a l’atri interior del palau per entrar a veure el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida aquell a qui el rei estén el ceptre d’or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m’ha cridat."

12 Acrateu va comunicar a Mardoqueu la resposta d’Ester. 13 Mardoqueu li féu replicar:

– Vés i digues a Ester: "No et pensis que, de tots els jueus de l’imperi, tu seràs l’única que se salvarà. 14 Pensa que, si en aquesta ocasió fas el sord, els jueus rebran d’un altre costat*x l’auxili i la protecció, però tu i la teva família morireu. Qui sap si has arribat a ser reina per a una ocasió com aquesta!"

15 Llavors Ester va enviar a Mardoqueu el missatger amb aquesta resposta: 16 «Vés a reunir els jueus de Susa i dejuneu*x per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves dames dejunarem. Després, si bé la llei no ho permet, em presentaré al rei, encara que hagi de morir.»

17 Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia ordenat.

Pregària de Mardoqueu

18 Mardoqueu suplicava al Senyor recordant-li la grandesa de totes les seves obres. 19 Deia:*x

– Senyor, Senyor, Rei de l’univers, tot està sotmès al teu poder i, quan vols salvar Israel, no hi ha qui t’ho pugui impedir. 20 Tu has creat el cel i la terra*x i tot el que hi ha d’admirable sota el firmament. 21 Ets el sobirà de l’univers i ningú no pot resistir-te, Senyor. 22 Tu, Senyor, que coneixes totes les coses, saps que, si no m’he prosternat davant l’orgullós Aman, no ha estat per insolència, per arrogància o ambició. 23 Si es tractés de salvar Israel, m’avindria a besar-li les plantes dels peus. 24 Però m’he negat a fer-ho per no anteposar la glòria dels homes a la de Déu. Mai no em prosternaré davant ningú fora de tu, Senyor meu. I això no ho faig pas per orgull! 25 I ara, Senyor, tu que ets Déu i rei, tu que ets el Déu d’Abraham, salva el teu poble, ara que els enemics es proposen d’exterminar-nos, ara que es deleixen per destruir el poble que és heretat teva des del principi. 26 No et desentenguis dels qui són porció teva, que tu vas rescatar del país d’Egipte.*x27 Escolta la meva súplica i sigues propici a aquest poble que és la teva possessió. Canvia en festa el nostre dol.*x Així viurem celebrant el teu nom, Senyor. Que no calli la veu dels qui et lloen!

28 I tot Israel clamava amb totes les forces, perquè veien com els sotjava la mort.

Pregària d’Ester

29 També la reina Ester, davant aquest perill de mort, va acudir al Senyor. 30 Es va treure els seus vestits esplèndids i se’n va posar uns de dol i de pena. En comptes de perfums exquisits, es cobrí el cap*x de cendra i d’immundícies. Va castigar la bellesa del seu cos i cobrí amb la cabellera embullada la part més esplèndida de la seva figura. 31 I pregava al Senyor, Déu d’Israel, dient:

– Senyor meu, rei nostre, tu ets l’únic Déu.*x Ajuda’m, que estic sola. Ningú no em pot ajudar fora de tu, 32 ara que haig d’arriscar la vida. 33 Des de petita, jo sentia contar en la tribu dels meus pares que tu, Senyor, havies escollit Israel*x d’entre totes les nacions, els nostres pares d’entre tots els seus avantpassats, per fer-ne per sempre la teva heretat,*x i que vas complir tot el que els havies promès. 34,35 És veritat que hem pecat contra tu donant glòria als déus dels nostres enemics; per això ens has abandonat a les seves mans.*x Ets just, Senyor! 36 Però ara ells no s’acontenten amb la nostra servitud amarga: s’han compromès amb els seus ídols*x37 a anul·lar els teus decrets i a destruir el poble que és la teva heretat. Volen fer callar la veu dels qui et lloen i apagar la glòria del teu temple i del teu altar. 38 Pretenen que les nacions proclamin les gestes dels seus ídols vans i admirin eternament un rei mortal.

39 »Senyor, no cedeixis el teu ceptre reial a uns déus que no ho són pas. Que no puguin fer escarni de la nostra destrucció. Gira contra ells els seus plans, escarmenta l’home que va al davant de l’atac que sofrim. 40 Recorda’t de nosaltres, Senyor; fes-te present en aquest moment de perill, i a mi dóna’m coratge, Rei dels déus*x i Senyor de tots els qui governen. 41 Posa en els meus llavis les paraules adients quan seré davant el lleó.*x Canvia les seves intencions i gira el seu odi contra l’home que ens combat, perquè tingui una mala fi juntament amb els seus partidaris. 42 A nosaltres allibera’ns amb el teu poder, i a mi ajuda’m, que estic sola. Només et tinc a tu, Senyor. Tu coneixes totes les coses. 43 Tu saps com detesto els honors dels qui desconeixen la teva Llei i amb quina repugnància comparteixo el llit d’un incircumcís, d’un que no és del meu poble. 44 Tu saps a què m’he vist forçada, jo que detesto les insígnies pròpies de la meva dignitat: només me les poso quan haig d’aparèixer en públic. Els altres dies, no les porto mai; em fan el mateix fàstic que la roba tacada d’impureses.*x45 Jo, serventa teva, no he menjat mai a la taula d’Aman, ni he honorat amb la meva presència cap banquet del rei, ni he begut el vi*x ofert als déus. 46 I des que he canviat de condició fins avui, no he trobat cap motiu d’alegria si no és en tu, Senyor, Déu d’Abraham. 47 Déu que tens poder sobre tothom, escolta el clam dels qui han perdut tota esperança. Allibera’ns de la mà d’aquests malvats, i a mi allibera’m de la meva por!

Ester es presenta al rei*x

48 Al cap de tres dies, Ester va donar per acabada la pregària, es tragué la roba de suplicant i es va posar els seus vestits esplèndids.*x

49 Radiant com estava, després d’invocar el Déu que vetlla per tots els homes i els salva,*x es va endur dues de les seves dames de companyia. 50 Es repenjava lànguidament en l’una, 51 mentre l’altra la seguia sostenint-li la cua del vestit. 52 Ester estava preciosa, en l’esclat de la seva bellesa, amb la cara somrient com d’enamorada, però amb el cor encongit de por. 53 Franquejà totes les portes fins a arribar davant el rei. Aquest s’estava assegut en el seu tron, portant la vestimenta de les grans solemnitats, tot cobert d’or i de pedres precioses. Realment inspirava terror. 54 El rei va aixecar el cap amb la cara encesa de majestat i amb una mirada plena d’ira. Llavors la reina es va esvair, pàl·lida i a punt de desmaiar-se, i va recolzar el cap en el de la dama que la precedia. 55 Déu va canviar els sentiments del rei, i el rei es va entendrir. Artaxerxes, enquimerat, saltà del tron i la prengué en braços fins que es va retornar. I l’animava amb dolces paraules. 56 Li va dir:

– Què et passa, Ester? Anima’t. Sóc germà teu.*x57 No moriràs. La prohibició de presentar-se davant meu només afecta el comú de la gent.*x58 Acosta’t!

59 El rei va estendre el ceptre d’or fins a tocar el coll de la reina. L’acaronava i li deia:

– Parla.

60 Ella li va dir:

– T’he vist, senyor, com un àngel de Déu*x i he quedat trasbalsada davant la teva majestat. 61 Perquè ets admirable, senyor, i la teva cara traspua bondat.

62 Mentre parlava, la reina es va marejar. 63 El rei es va afectar, i tot el servei procurava animar-la.