Ester (versió grega) 8

1 Aquell mateix dia, el rei Artaxerxes va donar a Ester tots els béns d’Aman, el calumniador. Ester va informar el rei que ella era parenta de Mardoqueu. El rei el va fer cridar, 2 va agafar l’anell que havia pres a Aman i el donà a Mardoqueu. Per la seva part, Ester va confiar a Mardoqueu l’administració de tot el patrimoni d’Aman.

Nou decret a favor dels jueus

3 Ester va parlar altra vegada al rei: es va tirar als seus peus tot demanant-li que impedís el mal promogut per Aman contra els jueus. 4 El rei li va estendre el ceptre d’or*x perquè s’aixequés. Ella es posà dreta al costat del rei 5 i li digué:

– Si et sembla bé i jo gaudeixo del teu favor, mana que siguin revocades les cartes trameses per Aman ordenant l’extermini dels jueus que hi ha en el teu imperi. 6 Com podria jo contemplar la desgràcia del meu poble? De què em serviria salvar la vida*x si el meu llinatge era exterminat?

7 El rei va respondre a Ester:

– Per complaure’t, he fet penjar a la forca Aman, que havia atemptat contra els jueus, i t’he regalat tot el seu patrimoni. Què més vols encara? 8 Un decret escrit en nom del rei i avalat amb el seu segell és irrevocable. Ara, doncs, també vosaltres escriviu en nom meu el que cregueu convenient i segelleu-ho amb el meu anell.*x

9 El dia vint-i-tres del mes primer, que és el de nissan, foren convocats els escribes i van escriure als jueus les ordres impartides als administradors i als governadors de les cent vint-i-set províncies, a cada una en la llengua del país, des de l’Índia fins a Etiòpia. 10 L’edicte era escrit en nom del rei i estava avalat amb el seu segell. Els missatgers s’encarregaren de dur les cartes a la seva destinació. 11 El rei autoritzava els jueus de qualsevol ciutat a regir-se per les seves pròpies lleis, a defensar-se mútuament i a tractar els seus enemics i adversaris com volguessin 12 durant un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d’adar,*x en tot l’imperi d’Artaxerxes.

13 Còpia del text de la carta:

«El gran rei*x Artaxerxes saluda els governadors de les cent vint-i-set províncies, des de l’Índia fins a Etiòpia, i tots els nostres súbdits lleials. 14 Molts, quan són distingits per la generosa bondat dels seus benefactors,*x es tornen massa ambiciosos. 15 I, no contents d’intentar fer mal als nostres súbdits, es mostren incapaços d’usar bé els honors rebuts, i encara gosen maquinar contra els seus benefactors. 16 Així esborren l’agraïment del cor de les persones i, envanits pels afalacs dels qui no tenen cap sentit d’allò que és bo, s’afiguren que evitaran el judici de Déu, que sempre ho veu tot i detesta el mal. 17 Sovint també, els qui exerceixen el poder confien la gestió dels afers als seus amics.*x Aquests, amb les seves arts, els fan còmplices de sang innocent i acaben arrossegant-los a catàstrofes sense remei. 18 Amb els seus raonaments mentiders inspirats en la seva mala fe, capgiren i confonen la innegable bona fe dels governants. 19 Per a constatar-ho, no cal que acudim als relats antics que coneixem per tradició: per poc que examineu el que passa al costat vostre, us trobareu amb fets criminals consumats per individus indignes del poder que han rebut. 20 Ara, però, ens cal mirar endavant a fi de procurar a tothom un imperi tranquil i en pau, 21 introduint les reformes oportunes i jutjant amb tota ponderació els afers que se’ns presentin.

22 »Hi ha hagut el cas d’Aman, fill d’Amedata, un macedoni, un estran-ger,*x doncs, sense una gota de sang persa i sense una engruna de la nostra generositat. Li havíem donat hospitalitat 23 i s’havia beneficiat de la benevolència amb què tractem tothom, sigui quina sigui la seva nació. Fins i tot li vam atorgar el títol oficial de «pare»,*x i tothom s’havia de prosternar al seu davant com a segon personatge del nostre tron reial. 24 Però, incapaç de frenar el seu orgull, va provar d’arrabassar-nos el poder i la vida. 25 Amb un seguit de maquinacions tortuoses ens va demanar l’extermini de Mardoqueu, l’home que ens havia salvat la vida*x i constant benefactor, el d’Ester, la irreprotxable reina consort, i el de tota la seva nació. 26 Amb els seus estratagemes pretenia deixar-nos sense cap suport i traspassar l’hegemonia persa a les mans dels macedonis.*x27 Nosaltres hem comprovat que els jueus, destinats a l’extermini per aquell gran criminal d’Aman, no són uns malfactors. Al contrari, es governen amb unes lleis justíssimes, 28 perquè són fills del Déu viu, altíssim i màxim, el Déu que des dels temps dels nostres avantpassats ha mantingut el nostre regne en un estat immillorable. 29 Per tant, fareu bé de no posar en pràctica el decret enviat per Aman, fill d’Amedata.*x30 El seu autor i tota la seva família han estat penjats a l’entrada de Susa. El Déu que té sotmès tot l’univers li ha enviat ràpidament el càstig de què s’havia fet mereixedor.

31 »Publiqueu pertot arreu còpies d’aquesta carta que autoritza els jueus a regir-se lliurement per les seves pròpies lleis, 32 i ajudeu-los a defensar-se dels qui els ataquin el dia que havia de ser el de la seva desgràcia, el dia tretze del mes dotzè, el mes d’adar. 33 El Déu sobirà de l’univers ha canviat en diada d’alegria el dia destinat a l’extermini del llinatge escollit. 34 Vosaltres, doncs, celebreu també amb grans manifestacions aquest dia assenyalat, com una de les vostres grans solemnitats. 35 Que des d’ara i en el temps a venir, aquest dia signifiqui la salvació per a tots vosaltres i per als perses de bona voluntat, i recordi als qui conspirin contra nosaltres que van de dret a la perdició! 36 Qualsevol ciutat o província en general que no segueixi aquestes prescripcions serà passada a sang i foc, sense cap mirament. Estarà prohibit de transitar-hi, i fins les bèsties i els ocells en fugiran per sempre més.

37 »Les còpies d’aquest edicte han de ser exposades a la vista de tothom per tot l’imperi, perquè aquest dia tots els jueus estiguin preparats per a lluitar contra els seus adversaris.»

38 Els missatgers van sortir ràpidament a cavall per complir les ordres del rei. L’edicte va ser promulgat també a Susa.

Triomf de Mardoqueu i dels jueus

39 Mardoqueu va sortir de palau amb un vestit reial, amb una corona d’or i una diadema de lli color de porpra. Els habitants de Susa, en veure’l, se’n van alegrar.

40 Per als jueus va ser un dia de llum i de festa. 41 En cada ciutat i província on era promulgat l’edicte i es donava a conèixer el decret del rei, els jueus estaven alegres i joiosos i ho celebraven amb festes i convits. Molts de les altres nacions es feien circumcidar i es convertien a la religió jueva per por dels jueus.