Misericórdia

18 Quin déu es pot comparar amb tu,*

tu que perdones les culpes

i passes per alt les infidelitats

de la resta del teu poble,

de la teva heretat?

No mantens per sempre l’enuig:

tu et complaus a estimar.

Compadeix-te de mi, Déu meu

1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David. 2 De quan el profeta Natan anà a trobar-lo després que David hagués tingut relacions amb Betsabé.*

6 Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa

i de l’amor que has guardat des de sempre.

Het

7 No et recordis de les meves faltes

ni dels pecats que he comès de jove;*

recorda’t de mi, pel teu amor,

per la teva bondat, Senyor.*

Tet

Des de l’abisme et crido, Senyor

1 Càntic de pelegrinatge.*

Des de l’abisme* et crido, Senyor;

2 Senyor, escolta el meu clam.

Escolta, estigues atent

al meu clam que et suplica.

11 No he amagat la teva salvació dins el meu cor;

he fet conèixer que ets fidel i salvador.

No he amagat la lleialtat del teu amor

davant de tota l’assemblea.

6 N’estic cert, tota la vida m’acompanyen

la teva bondat i el teu amor.

I viuré* anys i més anys

a la casa del Senyor.*

13 Com un pare s’apiada dels seus fills,

el Senyor s’apiada dels fidels,

15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d’un de sol, molt més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist.

Dedicats de ple al servei de Déu

15 Què, doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és permès de pecar? De cap manera!

4 Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran*5 que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats!*

9 però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.»* Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist.

13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà;

obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena.*

7 Que l’injust abandoni el mal camí,

i el malèfic, les seves intencions!

Que tornin al Senyor,

que és compassiu,

al nostre Déu,

tan generós a perdonar.*

Déu es compadirà del seu poble

18 Però el Senyor espera,

perquè vol compadir-se de vosaltres;

s’alçarà i es mostrarà misericordiós,*

ja que ell és el Déu just.*

Feliços els qui esperen en ell.*

13 Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis.* No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Paràbola del servent sense compassió

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

– Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

– No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.*

14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres;

31 Amb tot, per la teva gran

misericòrdia,

no els vas aniquilar

ni vas abandonar-los,

perquè ets un Déu

benigne i compassiu.*

5 Sortós l’home que presta de bon grat,*

Iod

que disposa a consciència els seus afers.

Caf

17 Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,

reposi damunt nostre.

Referma l’obra de les nostres mans;*

a l’obra de les nostres mans, dóna-li fermesa!

16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu,* perquè es compadeixi de nosaltres i ens concedeixi, quan sigui l’hora, la gràcia i l’ajuda que necessitem.*

Una vida renovada

1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto* a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu:* aquest ha de ser el vostre culte veritable.

16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic* perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

29 perquè ell us ha fet no tan sols la gràcia de creure en Crist, sinó també la de patir per ell.*

Celebració de la Pasqua

1 El rei Ezequies va enviar missatgers per tot Israel i tot Judà, i fins va escriure a les tribus d’Efraïm i de Manassès, perquè vinguessin al temple de Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel.*2 El rei es va aconsellar amb els prohoms i amb tota l’assemblea de Jerusalem, i sorgí la proposta de celebrar la Pasqua el mes segon, 3 ja que no l’havien poguda celebrar a temps: els sacerdots encara no s’havien purificat en nombre suficient i el poble encara no s’havia reunit a Jerusalem. 4 Al rei i a tota l’assemblea els va semblar bé aquella proposta.*5 Llavors acordaren de proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan,* que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel, perquè feia molt temps que no s’havia celebrat* tal com és prescrit.

6 Els missatgers recorregueren tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prohoms, i per ordre del rei pregonaven: «Israelites, torneu al Senyor, el Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel,* i ell tornarà a vosaltres, la resta que us heu escapat de les mans dels reis d’Assíria.*7 No sigueu com els vostres pares i com els vostres germans: eren infidels al Senyor, Déu dels seus pares, i ell els va deixar el país devastat, com vosaltres mateixos podeu veure. 8 Ara, doncs, no aneu més a la vostra, com ells hi van anar. Reconcilieu-vos amb el Senyor,* veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre. Serviu el Senyor, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres la seva indignació. 9 Si torneu al Senyor, els qui s’han endut captius els vostres germans i els vostres fills es compadiran d’ells i els deixaran tornar en aquest país,* perquè el Senyor, el vostre Déu, és compassiu i benigne,* i no us girarà la cara, si us convertiu a ell.»

10 Els missatgers van recórrer els territoris d’Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d’ells i els escarnia. 11 Amb tot, alguns homes de les tribus d’Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem. 12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.

13 Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima. 14 Van anar a treure els altars on s’oferien sacrificis i també tots els altars on es cremava encens que hi havia a Jerusalem, i els llançaren al torrent de Cedró. 15 El dia catorze del mes segon van immolar les víctimes pasquals. Els sacerdots i els levites, avergonyits, s’havien purificat ritualment per oferir holocaustos en el temple del Senyor.*

16 Després anaren a ocupar els llocs que tenien prescrits, d’acord amb la llei de Moisès, home de Déu: els sacerdots feien l’aspersió amb la sang que els levites els presentaven. 17 Com que molts de l’assemblea no s’havien purificat, els levites es van encarregar d’immolar les víctimes pasquals de tots els qui no estaven ritualment purs, a fi de consagrar-les al Senyor.*

18 De fet, eren molts, principalment dels d’Efraïm, de Manassès, d’Issacar i de Zabuló, els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient:

– Que el Senyor, que és bondadós, ho perdoni! 19 El seu cor estava disposat a cercar Déu, el Senyor, el Déu dels seus pares, encara que no s’haguessin purificat tal com demana el contacte amb les coses santes.

20 El Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble.*21 Els israelites que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran goig. Els levites i els sacerdots lloaven el Senyor cada dia amb tota la força dels seus instruments, que sonaven en honor del Senyor. 22 Ezequies va felicitar afectuosament tots els levites, perquè havien demostrat que sabien com convé donar culte al Senyor. Els levites passaren els set dies de festa participant* en els sacrificis de comunió i lloant el Senyor, Déu dels seus pares.

23 Després, tota l’assemblea, reunida en consell, va decidir d’allargar la festa set dies més, i així ho van fer amb gran goig.*24 Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment. 25 Tota la comunitat estava contenta, tant la gent de Judà com els sacerdots i els levites; estaven contents tots els qui havien vingut d’Israel i els immigrants originaris d’Israel i que ara vivien a Judà.*26 El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant.*

27 Després els sacerdots levites van beneir el poble.* El Senyor els escoltà, i la seva oració va arribar fins al cel, fins al lloc sant on resideix.

La idolatria com a prostitució

1 «Si un home repudia

la seva dona

i ella se’n va i es casa amb un altre,

no pot tornar al primer marit:

és com una terra* profanada.*

I tu, que has jagut amb tants amants,

podràs tornar a mi?*

Ho dic jo, el Senyor.

2 Aixeca els ulls als turons i mira:

On no t’has deixat posseir?

T’asseies a la vora dels camins

com un beduí del desert.*

Has profanat el país

amb les teves prostitucions i maldats;

3 per això han fallat els ruixats

i no hi ha hagut pluges de tardor.*

Gastes aires de prostituta

i ets incapaç d’avergonyir-te’n.

4 I després véns a dir-me:

"Pare meu,

amor de la meva jovenesa,*

5 renyiràs per sempre amb mi?

Sempre més em guardaràs rancor?"

Vas dient tot això

mentre fas tant de mal com pots.»

Les dues germanes infidels*

6 En temps del rei Josies, el Senyor em digué:

– ¿Has vist què m’ha fet Israel, la deslleial? Ha pujat a totes les muntanyes elevades, s’ha prostituït sota qualsevol arbre frondós. 7 Jo pensava: Després de fer tot això tornarà cap a mi. Però no ha tornat. Judà, la seva germana infidel, veié 8 que jo havia repudiat la deslleial Israel amb un document de divorci pels adulteris que havia comès.* Tanmateix, he vist* que Judà, la seva germana infidel, no ha tingut por i s’ha prostituït igualment: 9 amb tota lleugeresa ha profanat el país i ha comès adulteri adorant pedres i troncs.*10 I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament.* Ho dic jo, el Senyor.

Israel, cridat a la conversió

11 El Senyor em digué:

– Israel, la deslleial, és bona al costat de Judà, la infidel.*12 Vés, doncs, i pronuncia aquestes paraules mirant al nord:

»"Torna, Israel, la deslleial!

T’ho dic jo, el Senyor.

No continuaré enutjat,

perquè sóc bondadós.

T’ho dic jo, el Senyor.

No guardo rancor per sempre.*

13 Reconeix, però, la teva culpa:

has estat infidel al Senyor,

el teu Déu,

i t’has encaminat cap als estrangers,

prostituint-te*

sota qualsevol arbre frondós.

No heu escoltat la meva paraula.

Us ho dic jo, el Senyor.

14 »Torneu, fills deslleials,* que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió.*15 Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny. 16 Us multiplicareu i sereu fecunds al país. Aquells dies ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor:* ni hi pensaran ni en faran memòria, ni la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Us ho dic jo, el Senyor. 17 Llavors Jerusalem serà anomenada ‘Tron del Senyor’;* totes les nacions s’hi aplegaran en el nom del Senyor i no es deixaran guiar pel seu cor obstinat i pervers.*18 Llavors es reconciliaran la gent de Judà i la gent d’Israel,* i tornaran plegats del país del nord a la terra que vaig donar en possessió als seus pares.*

19 »Jo em deia:

Com m’agradaria

de comptar-te entre els fills

i donar-te un país deliciós,

l’heretat més esplèndida del món!*

Jo pensava que m’anomenaries pare*

i no t’apartaries de mi.*

20 Però vosaltres, gent d’Israel,

m’heu estat infidels,

com una dona és infidel al seu marit.

Us ho dic jo, el Senyor.

21 Se sent un clam pels turons:

és el plor suplicant de la gent d’Israel,

que havia pres un mal camí;

s’havia oblidat del Senyor,

el seu Déu.

22 Torneu, fills deslleials,*

i jo guariré la vostra apostasia."*

Retorn d’Israel al Senyor

Aquí ens tens, venim a tu,

perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.

23 Dels turons en ve tan sols l’engany;

de les muntanyes,

res més que aldarull;

tan sols en el Senyor, el nostre Déu,

Israel troba la salvació.*

24 Des de la nostra infantesa,

els ídols vergonyosos s’han menjat

els guanys dels nostres pares:

els seus ramats d’ovelles i vedells,

els seus fills i les seves filles.

25 Tinguem per jaç la vergonya,

i la ignomínia per cobertor:

perquè, des de la jovenesa

fins al dia d’avui,

nosaltres i els nostres pares

hem pecat contra el Senyor,

el nostre Déu,

i hem desobeït la seva paraula.*