1 Quan Jacobva veure que venia Esaúamb quatre-cents homes,xva repartir els fills entre Lia, Raqueli les dues serventes. 2 Va posar al davant les serventes amb els seus fills; darrere, Liaamb els seus, i finalment, Raquelamb Josep. 3 Jacob va passar al davant de tots. Es prosternà set vegades fins a tocar a terra abans d’atansar-se on era el seu germà. 4 Esaúcorregué a rebre’l, se li llançà al coll, l’abraçà i el besà. Tots dos ploraven.x
5 Després Esaú alçà els ulls i, veient les dones i els fills, va preguntar:
– Qui són aquests?
Jacob respongué:
– Són els fills que Déu ha concedit al teu servent.
6 Les serventes es van acostar amb els seus fills i es prosternaren. 7 Després es va acostar Liaamb els seus fills i van fer el mateix. Finalment s’acostà Josep amb Raqueli també van prosternar-se. 8 Esaú va preguntar encara:
– Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant?
Jacob li va respondre:
– Volia guanyar-me el favor del meu senyor.x
9 Esaúva replicar:
– Tinc molt de tot, germà. Queda’t el que és teu.
10 Jacobva insistir:
– De cap manera! Si m’has concedit el teu favor, accepta l’obsequi que t’ofereixo. Tornar-te a veure ha estat com veure Déu, i tu m’has acollit amb benvolença. 11 Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot.
I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar. 12 Després Esaúli va proposar:
– Posem-nos en camí. Jo t’acompanyaré.
13 Però Jacob li va respondre:
– Ja sap el meu senyor que els infants són delicats i que porto amb mi ovelles i vaques que crien. Si forço un sol dia el pas d’aquesta caravana, se’m morirà tot el ramat. 14 Que el meu senyor passi al davant del seu servent. Jo caminaré a poc a poc, al pas de la caravana i dels infants que van davant de tot, fins que arribi al lloc on viu el meu senyor, al país de Seïr.x
15 Esaúva dir:
– Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m’acompanyen.
Jacob va respondre:
– Per a fer què? En tinc prou que el meu senyor m’hagi concedit el seu favor.
16 Aquell mateix dia, Esaúva emprendre el camí de retorn cap a Seïr.
17 Jacobse’n va anar a Sucot. Va construir-s’hi una casa i va fer-hi cabanes per al bestiar, i per això Sucotés el nom d’aquest indret.x
Arribada de Jacob a Canaan
18 De retorn de Padan-Aram, Jacobva arribar sa i estalvi a la ciutat de Siquem, al país de Canaan, i va acampar davant la ciutat. 19 Va comprar als fills d’Hamor, pare de Siquem,xel terreny on havia plantat la seva tenda i va pagar-ne cent peces de plata.x20 Va aixecar un altar en aquell indret i el dedicà a El, Déu d’Israel.x
Pessoa
H3290
Jacó
יַעֲקֹ֑בyaaqovΙακωβIakob
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Lia, filha mais velha de Labão, foi dada a Jacó no lugar de Raquel e lhe deu seis filhos, entre eles Rúben, Levi e Judá, e a filha Diná (Gênesis 29:23).
Lia, filha mais velha de Labão, foi dada a Jacó no lugar de Raquel e lhe deu seis filhos, entre eles Rúben, Levi e Judá, e a filha Diná (Gênesis 29:23).
Lia, filha mais velha de Labão, foi dada a Jacó no lugar de Raquel e lhe deu seis filhos, entre eles Rúben, Levi e Judá, e a filha Diná (Gênesis 29:23).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Sucote é a cidade cujos líderes negaram pão a Gideão, que perseguia Zeba e Zalmuna, reis de Midiã; na volta, Gideão castigou esses líderes com espinhos e espinheiros do deserto (Juízes 8:16).
Sucote é a cidade cujos líderes negaram pão a Gideão, que perseguia Zeba e Zalmuna, reis de Midiã; na volta, Gideão castigou esses líderes com espinhos e espinheiros do deserto (Juízes 8:16).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Siquém é uma cidade dos montes de Efraim onde Josué firmou aliança com o povo, os cidadãos se voltaram contra Abimeleque e Israel se reuniu para proclamar Roboão rei (Josué 24:25).
Canaã é a terra que Deus prometeu dar aos israelitas como herança. Jacó e seus filhos viveram ali, e os israelitas comeram maná por quarenta anos até chegar às fronteiras de Canaã (Êxodo 16:35).
Siquém, filho de Hamor, heveu e governador da terra, tomou Diná, filha de Jacó, e abusou dela; quis casar-se com ela e foi morto à espada com Hamor pelos filhos de Jacó (Gênesis 34:26).