– Reuniu-vos i us anunciaré el que us passarà en el futur:x
2 Aplegueu-vos i escolteu, fills de Jacob,
escolteu el vostre pare Israel.
3 »Rubèn,xtu ets el meu primogènit,
la meva força,
la primícia del meu vigor,
superior en dignitat, superior en poder,
4 impetuós com els aiguats.
Però no seràs més que els altres,
perquè vas pujar al llit del teu pare:
pujant al meu llit, et vas deshonrar.x
5 »Simeó i Levíxsón germans,
s’han decidit a destruir
amb violència.x
6 No vull tenir part en el seu complot,
no vull assistir a la seva conjura;
enfurismats van matar uns homes,
gent forta com toros,
mutilant-los de grat.
7 Maleït el seu enuig, tan violent,
el seu furor, massa cruel!x
Repartiré els seus fills
entre les tribus de Jacob,
els escamparé
per les tribus d’Israel.x
8 »Judà,xels teus germans t’enaltiran.
Agafaràs pel coll els enemics,
es prosternaran davant teu
els teus germans.
9 Judà, fill meu, ets un cadell de lleó
que tornes de la caça.
Com un lleó t’ajeus i t’estires.
Ets una lleona. Qui et farà aixecar?x
10 El ceptre no serà mai pres de Judà,
no mancarà als seus fills
el comandament,x
fins que vindrà aquell a qui pertanyx
i a qui els pobles obeiran.
11 Fermarà a la vinya el seu pollí,
als ceps triats, el fill de la somera;x
rentarà amb vi la seva roba,
amb sang de raïms la seva túnica.x
12 Tindrà els ulls tèrbols de tant de vi,
les dents blanques de tanta llet.x
13 »Zabulóxviurà vora la mar,
serà una badia
on les naus fondejaran.
El seu territori arribarà fins a Sidó.
14 »Issacarxés un ase robust,
ajaçat entre les cledes.
15 Veu que és bonic el seu lloc de repòs,
que el país és agradable,
i ajup l’espatlla sota la càrrega,
sotmès a treballs forçats.
16 »Danxfarà de jutge del seu poble,x
com una de les tribus d’Israel.
17 Serà una serp vora el camí,
un escurçó vora la ruta;
picarà la pota del cavall
i farà caure d’esquena el cavaller.
18 Senyor, jo espero la teva salvació.x
19 »A Gadxl’atacaran
incursions de bandolers;
però, quan ell els ataqui,
no els deixarà de petja.x
20 »Aserxtindrà un pa suculent,
farà que sigui les delícies dels reis.x
21 »Neftalíxés una cérvola en llibertat,
que cria cervatells bonics.x
22 »Josepxés un plançó fruitós,
un plançó fruitós vora una font;
els seus brots s’enfilen paret amunt.x
23 L’han provocat
disparant en contra d’ell,
l’han atacat llançant-li sagetes.
24 Però el seu arc es manté ferm,
mentre ell mou àgilment braços i mans,
pel poder del Déu fort de Jacob,
pel nom del Pastor, la Roca d’Israel.
25 Que el Déu del teu pare t’ajudi,
que el Déuxtotpoderós et beneeixi:
benediccions de dalt el cel,
benediccions de les aigües abismals,
sota la terra;
benediccions de la dona
que és fecunda,x
26 benediccions del teu pare, més potents
que les benediccions
de les muntanyes antigues,x
millors que les delícies
de les collades eternes.
Que totes elles davallin
damunt el cap de Josep,
sobre el front
del qui ha estat consagrat
sobre els germans.
27 »Benjamíxés un llop que destrossa:
al matí devora una presa,
al vespre en reparteix les despulles.
28 Tots aquests formen les dotze tribus d’Israel.
Aquestes són les paraules que els va dir el seu pare quan va beneir-los. Donà una benedicció apropiada a cada un.
Mort de Jacob
29 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué:
– Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d’Efron, l’hitita: 30 és la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, al país de Canaan. Abrahamva comprar aquell camp a Efron, l’hitita, per tenir una sepultura en propietat. 31 Allí hi ha enterrats Abrahamxi la seva dona Sara,xi Isaacxi la seva dona Rebeca. I allí jo mateix vaig enterrar Lia. 32 Són el camp i la cova comprats als hitites.x
33 Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills, Jacobtornà a estirar-se al llit, va morir i es va reunir amb els seus.
Pessoa
H3290
Jacó
יַעֲקֹ֑בyaaqovΙακωβIakob
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Levi, terceiro filho de Jacó e Lia, vingou com Simeão a violação da irmã Diná em Siquém; seus descendentes, os levitas, foram separados para o serviço do santuário (Gênesis 34:25).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Canaã é a terra que Deus prometeu dar aos israelitas como herança. Jacó e seus filhos viveram ali, e os israelitas comeram maná por quarenta anos até chegar às fronteiras de Canaã (Êxodo 16:35).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Lia, filha mais velha de Labão, foi dada a Jacó no lugar de Raquel e lhe deu seis filhos, entre eles Rúben, Levi e Judá, e a filha Diná (Gênesis 29:23).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”