Sabedoria

7 Venerar el Senyor* és primícia de coneixement,*

només els insensats rebutgen saviesa i formació.

10 Venerar el Senyor és primícia de saviesa,*

conèixer el Déu sant fa ser intel·ligent.

33 Venerar el Senyor és escola de saviesa:*

primer la humilitat, després la glòria.*

10 Venerar el Senyor és primícia de saviesa,*

Xin

són molt prudents els qui el veneren.*

Tau

La lloança del Senyor dura per sempre.

12 Però, on es troba la saviesa?

On resideix la intel·ligència?*

13 L’home ignora el preu que té,

perquè no es troba en aquest món.

14 L’Abisme crida: «Jo no la tinc pas!»

L’Oceà* declara: «Amb mi no hi és.»

15 No es pot comprar amb or massís

ni es pot pagar a pes de plata.

16 No es canvia per l’or d’Ofir*

ni pel safir o per l’ònix.

17 Val més que l’or i el cristall,

no l’hauries amb un vas d’or fi

18 ni amb el coral o el cristall de quars.

La saviesa val molt més que les perles.

19 No la iguala el topazi de Cuix*

ni es canvia per l’or més refinat.*

20 D’on ve, doncs, la saviesa?

On resideix la intel·ligència?

21 Resta amagada als ulls de tothom,

no la veuen ni els ocells del cel.

22 L’Abisme i la Mort declaren:

«N’hem sentit parlar només d’oïda.»

5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.*

5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.*

5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.*

6 perquè només el Senyor dóna saviesa,*

d’ell brollen seny i enteniment.

6 perquè només el Senyor dóna saviesa,*

d’ell brollen seny i enteniment.

3 fes venir la intel·ligència,

crida la sensatesa;

5 Llavors sabràs venerar el Senyor,*

arribaràs a conèixer el que Déu vol,*

23 T’enalteixo, Déu dels meus pares,

i et dono lloança,

perquè m’has donat saviesa i força;

ara m’has fet conèixer

el que t’havíem demanat,

ens has fet conèixer el que volia el rei.

20 dient:

– Que el Nom de Déu sigui beneït

des de sempre i per sempre,*

perquè d’ell és la saviesa i el poder!*

17 Déu va concedir als quatre joves saber i coneixements i els instruí en tota mena d’escriptura i saviesa. Daniel, a més, interpretava totes les visions i els somnis.*

17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.

17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.

17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.

L’autèntica saviesa

13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i expert?* Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres!

La saviesa de Déu

6 De fet, als qui són adults en la fe,* sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen,* que han de ser destituïts, 7 sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi:* des d’abans dels temps ell l’havia destinada a ser la nostra glòria.

23 però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa.*24 Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans.*25 Perquè allò que sembla insensat en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes.*

18 Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi.*

18 Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi.*

2 Desitjo que els seus cors siguin confortats i que, estretament units en l’amor, arribin a la riquesa d’una comprensió plena, al coneixement del misteri de Déu, que és el Crist.*3 En ell hi ha amagats tots els tresors de saviesa i de coneixement.*

5 Confia en el Senyor de tot cor,

però malfia’t del propi saber;

6 si tens present el Senyor en tot el que emprens,

ell et guiarà pel camí dreturer.

7 No estiguis pagat de tu mateix,*

reverencia el Senyor i aparta’t del mal,

8 Em dius: «Jo mateix t’instruiré,

t’ensenyaré el camí que has de seguir;*

t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.*

9 Encamina els humils amb la seva justícia,

els ensenya el seu camí.

Caf

4 Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,

ensenya’m els teus camins.*

He

5 Encamina’m amb la teva veritat,* instrueix-me,

perquè tu ets el Déu que em salves.

Espero en tu a cada moment.

Zain

23 El Senyor guia els passos de l’home,

el manté ferm i vetlla el seu camí;

8 Fes-me escoltar el teu amor a punta de dia,*

perquè jo posso en tu la confiança.

Fes-me conèixer el camí que he de seguir,

que a tu elevo la meva ànima.*

10 Ensenya’m a fer la teva voluntat:

tu ets el meu Déu.

Que el teu esperit bo*

em condueixi per terra plana.

11 Pel teu nom, Senyor, dóna’m la vida;

tu que ets bo, treu-me del perill.

11 Ensenya’m, Senyor, la teva ruta,*

guia’m per camins planers,*

lluny dels qui em detesten.

105 La teva paraula és llum dels meus passos,

la claror que m’il·lumina el camí.*

105 La teva paraula és llum dels meus passos,

la claror que m’il·lumina el camí.*

18 Obre’m els ulls i podré contemplar

les meravelles de la teva Llei.

130 La teva paraula, explicada, dóna llum

i l’entenen els senzills.

Feliç l’home que estima la Llei del Senyor

1 Feliç l’home* que no es guia pels consells dels injustos,

ni va pels camins dels pecadors,

ni s’asseu en companyia dels descreguts;*

2 estima de cor la Llei del Senyor,

medita la seva Llei de nit i de dia.*

16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa;* moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.*

22 quan caminis, et guiaran;

quan dormis, et vetllaran;

quan et despertis, et parlaran.*

15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. 16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents.*

15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. 16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents.*

20 Escolta els consells, deixa’t instruir

i arribaràs a ser un home assenyat.

20 Escolta els consells, deixa’t instruir

i arribaràs a ser un home assenyat.

8 Qui posa seny s’estima a si mateix,

prosperarà el qui es manté prudent.

18 Sospesa els teus projectes i assegura-te’n;

si has de fer la guerra, calcula bé.*

6 Has de planejar ben bé la guerra:*

la victòria depèn de molts consellers.

29 Qui és pacient demostra molta prudència;

molta estupidesa, l’impacient.*

10 L’orgullós no crea més que conflictes;

és savi el qui es deixa aconsellar.

3 Qui vigila el que diu conserva la vida,

qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna.*

15 El neci es pensa que ell tot sol pot decidir,

l’assenyat sap escoltar els consells.

2 L’arrogància provoca menyspreu;

la saviesa es troba en la humilitat.*

8 El clarivident accepta els preceptes,

el qui parla perquè sí es perdrà.

15 L’intel·ligent cerca coneixements,

el savi mira d’escoltar-ne més.

2 El neci no desitja de comprendre,

només vol que se sàpiga el que pensa.

28 Fins el neci, si calla, passa per savi;

per intel·ligent, qui tanca els llavis.*

5 el savi que els escolti augmentarà el saber,

l’home instruït hi trobarà el camí.

5 Comporteu-vos assenyadament amb els qui no creuen,* procurant de treure partit dels moments favorables.*6 Tingueu sempre converses agradables, i amaniu-les amb una mica de sal; sapigueu com heu de respondre a cadascú.*

5 Comporteu-vos assenyadament amb els qui no creuen,* procurant de treure partit dels moments favorables.*6 Tingueu sempre converses agradables, i amaniu-les amb una mica de sal; sapigueu com heu de respondre a cadascú.*

23 Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes, 24 sabent que el Senyor us donarà en recompensa la seva l’herència.* L’amo a qui serviu és el Crist.

La saviesa assegura felicitat i vida

13 Feliç l’home que aconsegueix la saviesa,

l’home que arriba a tenir enteniment!

35 Qui em troba, troba la vida,

i el Senyor li concedeix el seu favor,

16 Val més tenir saviesa que or fi,

l’enteniment és més preciós que la plata.*

9 L’home planeja una ruta,

però el Senyor li encamina els passos.

1 L’home es prepara la resposta,

però qui la hi posa a la boca és el Senyor.*

12 Qui es posa sota la protecció

de la saviesa

es posa a l’ombra de la riquesa;

i el coneixement té aquest avantatge:

la saviesa dóna vida

als qui la posseeixen.*

10 No diguis:

«Com és que els temps passats

eren millors que els d’ara?»

No és una pregunta intel·ligent.*

26 Ell dóna saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls.* Tot això també és en va i afany inútil.*

10 El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món dels morts on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa.

9 Estan tan lluny els meus camins

dels vostres,

les vostres intencions

de les meves,

com el cel és lluny de la terra.*

8 «Les meves intencions

no són les vostres,*

i els vostres camins

no són els meus.

Ho dic jo, el Senyor.

28 Que no ho sabeu?

No ho heu sentit a dir mai?

El Senyor és Déu per sempre,

ha creat la terra d’un cap a l’altre.*

No es cansa, no defalleix.

És insondable la seva intel·ligència.

28 Que no ho sabeu?

No ho heu sentit a dir mai?

El Senyor és Déu per sempre,

ha creat la terra d’un cap a l’altre.*

No es cansa, no defalleix.

És insondable la seva intel·ligència.

El servent del Senyor

4 El Senyor Déu

m’ha donat un parlar que convenç,

perquè, amb la paraula,

sàpiga sostenir els cansats.

Un matí i un altre em desvetlla

perquè l’escolti

i sàpiga parlar i convèncer.

Els egipcis no són més que homes

1 Ai dels qui baixen a Egipte

a pidolar ajuda!

Esperen que els salvin els cavalls;

confien en els carros de guerra

i en les seves fortes dotacions,

però no alcen els ulls

al Déu sant d’Israel,

no consulten l’oracle del Senyor.*

2 Però ell sap prou el que fa:

ha convocat el desastre

i no retira l’amenaça.

S’alçarà contra el partit

dels qui fan el mal

i contra aquells malèfics

a qui es demana socors.

29 Tot això ve del Senyor de l’univers.

Els seus designis són admirables,

és gran la seva saviesa.

2 L’Esperit del Senyor

reposarà damunt d’ell:*

esperit de saviesa i d’enteniment,

esperit de consell i de fortalesa,

esperit de coneixement

i de reverència pel Senyor;*

3 esperit que li inspiri

com reverenciar-lo.

No jutjarà per les aparences

ni decidirà pel que senti a dir;

11 En tot moment el Senyor et conduirà,

en ple desert saciarà la teva fam,

et farà fort i vigorós

i seràs com un hort amarat d’aigua,

com una font que mai no s’estronca.*

33 – Oh profunditat de la riquesa,

de la saviesa

i del coneixement de Déu!

Que en són, d’insondables,

els seus judicis,*

i d’impenetrables, els seus camins!*

27 A Déu, l’únic ple de saviesa, glòria eternament per Jesucrist. Amén.*

28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen,* dels qui ell ha decidit cridar;

24 Que en són, de variades,* Senyor, les teves obres!

Totes les has fetes amb saviesa.*

La terra és plena de les teves criatures.

5 És gran el Senyor, i és molt poderós,

és infinita la seva saviesa.*

24 Em guies amb el teu consell,

i després em prendràs a la glòria.*

12 Ensenya’ns a comptar els nostres dies*

per obtenir la saviesa del cor.

30 El just té als llavis la saviesa,

la seva boca diu la veritat;*

4 Que sigui el Senyor la teva delícia:

ell et donarà el que desitja el teu cor.

Guímel

8 Però jo, per la teva gran misericòrdia,

entro a casa teva

i em prosterno ple de reverència

davant el santuari.*

11 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:

joia i festa a desdir al teu davant;

a la teva dreta,* delícies per sempre.*

9 Vindran tot plorant,*

suplicaran,* i jo els guiaré;

els conduiré als rierols d’aigua

per un camí pla on no ensopeguin.*

Perquè jo sóc un pare per a Israel,

i Efraïm és el meu primogènit.»*

23 Senyor, veig que l’home

no és amo de la seva conducta:

quan camina,

no orienta els seus passos.*

12 Però el Senyor ha fet la terra

amb el seu poder;

amb la seva saviesa

sosté els continents,

ha desplegat el cel

amb la seva intel·ligència.*

1 No cantis victòria per demà,

que no saps què et porta l’avui.*

5 Els malvats no comprenen el dret,

els qui cerquen el Senyor ho comprenen tot.

20 Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre.*21 Glòria a ell en l’Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.

Advertiments i exhortacions

1 Aquesta serà la tercera vegada que vindré a trobar-vos.*Tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis.*

5 i per això heu oblidat les paraules d’encoratjament que Déu us adreça com a fills: Fill meu, no refusis la correcció del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn,6 perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull.*

8 Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d’elogi.*

34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.*

42 El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.*

Les dues cases

24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca.

15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.*

24 No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.

19 El Senyor assentà la terra amb saviesa,*

amb enteniment refermà el cel;

12 Les persones grans tenen seny,

en els vells hi ha experiència.»*

13 Però és en Déu que hi ha consell i intel·ligència,

la saviesa i el poder per a actuar.*

Tercer poema de Job

1 Job va replicar:

Sé que Déu és gran

2 Ja sé prou que és així:

com pot l’home ser just contra Déu?*

3 I si volia tenir raó,*

Déu li faria mil preguntes

i ell no en respondria cap ni una.

4 Déu és savi i poderós.

¿Qui pot plantar-li cara i continuar vivint en pau?

8 El Senyor respon:

«Ja t’han ensenyat, home, què és bo,

què espera de tu el Senyor:

practica la justícia,* estima la bondat,

comporta’t humilment

amb el teu Déu.»

6 i els deia:

– Fixeu-vos bé en el que feu, perquè no jutjareu en nom dels homes sinó del Senyor, que serà amb vosaltres quan dictareu la sentència.

14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida!* Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix.*