Vida

7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.*

13 Ets tu qui m’has format les entranyes,

m’has teixit en el ventre de la mare.*

14 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,

les teves obres són meravelloses:

ho reconec amb tota l’ànima.

15 Res del meu cos* no et passava per alt

quan jo m’anava fent secretament,

quan em brodaven en el fons de la terra.*

16 Els teus ulls em veien abans d’estar format,

i els dies de la meva vida

eren tots escrits en el teu llibre;

estaven tots fixats,

abans que n’existís un de sol.

9 se sacien del bo i millor de casa teva;*

els fas beure al torrent del paradís.*

33 Cantaré al Senyor tota la vida,

cantaré al meu Déu mentre sigui al món.*

6 Jesús li respon:

– Jo sóc el camí, la veritat i la vida.* Ningú no arriba al Pare si no és per mi.

10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.*

25 Li diu Jesús:

– Jo sóc la resurrecció i la vida.* Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.* ¿Ho creus, això?

35 Jesús els diu:

– Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.*

38 Perquè diu l’Escriptura: Del seu interior brollaran rius d’aigua viva.*

20 Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar* i es va entregar ell mateix per mi.*

20 Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar* i es va entregar ell mateix per mi.*

12 Ensenya’ns a comptar els nostres dies*

per obtenir la saviesa del cor.

Dos camins, dos comportaments

10 Escolta, fill, guarda les meves paraules

i allargaràs la vida anys i més anys.*

23 Sobretot vetlla el fons del cor,

que d’allí surt la vida.*

23 Sobretot vetlla el fons del cor,

que d’allí surt la vida.*

8 Qui posa seny s’estima a si mateix,

prosperarà el qui es manté prudent.

3 Qui vigila el que diu conserva la vida,

qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna.*

17 Qui es deixa formar s’encamina a la vida,

qui rebutja advertiments s’extravia.

27 Venerar el Senyor és font de vida*

i aparta dels llaços de la mort.*

21 Qui s’esforça a ser bo i fidel

trobarà vida, bondat i honor.

15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. 16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents.*

4 Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,

ensenya’m els teus camins.*

He

6 N’estic cert, tota la vida m’acompanyen

la teva bondat i el teu amor.

I viuré* anys i més anys

a la casa del Senyor.*

26 El meu cos i el meu cor es desfaran,

però Déu, la roca del meu cor,

serà sempre la meva possessió.

7 El Senyor et guarda de tota desgràcia,

et guarda la vida.

8 El Senyor guarda tots els teus passos*

ara i per tots els segles.

3 escolta’m, no triguis a alliberar-me.*

Sigues el meu castell inexpugnable,

la meva roca salvadora.

4 Una cosa he demanat al Senyor

i la desitjo amb tota l’ànima:

poder viure a la casa del Senyor*

tots els dies de la vida,

per fruir-hi de l’encís del Senyor*

i vetllar pel seu temple.*

7 Reposa en el Senyor i espera en ell,*

no t’exasperis contra aquells que triomfen,

contra els homes intrigants.

He

93 Mai no oblidaré els teus preceptes;

gràcies a ells em dónes la vida.

Confiança i neguit

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?*27 ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida?*

36 Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida?

34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:

– Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi.*35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.*36 Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida? 37 Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? 38 Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora,* també el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare.*

15 Aleshores digué a la gent:

– Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns.

3 I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable,* i aquell que tu has enviat, Jesucrist.

23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.*

2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior,* perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.*

7 ja que fem camí per la fe, sense veure-hi.*

Exhortació a la pau i a la fidelitat

14 Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú no veurà el Senyor.*

11 tingueu com un honor de viure en pau, ocupar-vos cadascú de la seva feina i treballar amb les pròpies mans, tal com us vam manar.*12 Així el vostre comportament serà ben vist dels qui no creuen* i no caldrà que depengueu de ningú.*

23 Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes, 24 sabent que el Senyor us donarà en recompensa la seva l’herència.* L’amo a qui serviu és el Crist.

12 Feliç l’home que es manté ferm en les proves!* Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida,* que el Senyor ha promès als qui l’estimen.

L’autèntica saviesa

13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i expert?* Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres!

10 Diu l’Escriptura:*

El qui vol estimar la vida

i veure dies feliços,

que guardi la llengua del mal,

que no diguin res de fals

els seus llavis.

11 Que es decanti del mal i faci el bé,

que busqui la pau

i procuri aconseguir-la.

6 Que tot el que respira*

lloï el Senyor.*

Al·leluia!

Cada cosa té el seu moment

1 Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.*

16 Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, que segueixis els seus camins i compleixis els seus manaments, els seus decrets i les seves prescripcions.* Si ho fas així, viuràs, seràs nombrós, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per prendre’n possessió.*

12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.*

10 Ni que visquéssim setanta anys,

i els més forts fins als vuitanta,

al capdavall són de fatigues inútils,*

passen de pressa, i ens n’anem volant.

4 el cor em cremava dintre meu.

Però, després que hi he pensat, s’ha encès un foc

i ha parlat la meva llengua:*

5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,

els anys que em queden:*

que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.»

6 Els meus anys es mesuren amb pocs pams,

la meva vida, davant teu, és un no res.*

L’home dura tant com un respir,*Pausa*

12 Veniu, fills meus, escolteu-me;

us ensenyaré* de venerar el Senyor.

Mem

13 Qui és l’home que estima la vida,

que vol viure temps i fruir de benestar?

Nun

14 Guarda’t la llengua del mal,

que no diguin res de fals els teus llavis.

Sàmec

31 Els cabells blancs són una noble corona:

els qui viuen honradament l’aconsegueixen.*

19 L’aigua és l’espill de la cara,

el cor és l’espill de l’home.