2 Reis 4

L’oli d’una viuda

1 La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes*x va suplicar Eliseu dient-li:

– El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus.*x

2 Eliseu li va respondre:

– Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa.

Ella li va dir:

– Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli.

3 Eliseu li digué:

– Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. 4 Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes.

5 Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. 6 Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills:

– Porta’m una altra gerra.

Ell li va respondre:

– No en queda cap més.

I l’oli parà de rajar. 7 Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu,*x i aquest li va dir:

– Vés a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.*x