2 Samuel 16

Comportaments oposats de Sibà i de Ximí

1 David acabava de passar la carena quan Sibà,*x l’administrador de Mefibóixet,*x anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi. 2 El rei digué a Sibà:

– Què significa tot això?

Sibà va respondre:

– Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert.

3 El rei va demanar:

– I on és el nét de Saül, el teu amo?

Sibà li va respondre:

– S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: "Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare."*x

4 Aleshores el rei va dir a Sibà:

– Totes les propietats de Mefibóixet són teves.

Sibà va exclamar:

– Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!

5 Quan David va arribar a Bahurim,*x en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí*x i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David 6 i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra. 7 Ximí maleïa David i deia:

– Vés-te’n, vés-te’n, home sanguinari i pervers! 8 El Senyor et fa pagar*x tota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!

9 Abisai,*x fill de Seruià, va dir al rei:

– Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dóna’m permís i li tallaré el cap.

10 Però el rei va respondre:

– Deixeu-me estar, vosaltres,*x família de Seruià!*x Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?

11 Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials:

– Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat. 12 Potser el Senyor mirarà la meva aflicció*x i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.

13 David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra. 14 El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà,*x i allà es van refer.

Absalom entra a Jerusalem

15 Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel*x era amb ell. 16 Huixai,*x l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar:

– Visca el rei! Visca el rei!*x

17 Absalom li digué:

– ¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?

18 Huixai li va respondre:

– De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré. 19 A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu.

Fracàs dels plans contra David

20 Absalom va dir a Ahitófel:

– Delibereu entre vosaltres què hem de fer.

21 Ahitófel va prendre la paraula:

– Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.

22 Aleshores van muntar una tenda per a Absalom al terrat, i ell va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel.*x

23 En aquell temps, tant per a David com per a Absalom, els consells d’Ahitófel tenien el mateix valor que els oracles divins.*x