10 Rispà, filla d’Aià, va agafar un sac, el va estendre sobre la roca i es va quedar vora els cadàvers, des del començament de la collita de l’ordi fins que l’aigua del cel va caure sobre aquelles despulles; i no va deixar que els ocellots s’hi acostessin de dia ni les bèsties ferotges de nit.
Publicidade
/images/a/b0caa2ee-a6c9-404a-6929-2f9860b7a900)
/images/a/AM5NXxMvsvJRjlB35whZn)