Ixbaal, l’hacmonita, anomenat també Adinó, l’esnita, un dels principals herois, que en un sol atac va deixar estesos vuit-cents homes.x
9 El seguia Elazar, fill de Dodó, nét d’un home d’Ahóah, un dels tres herois de David. Un dia que els de Davides van infiltrar entre els filisteus, aquests van fer pinya per combatre’ls, i els homes d’Israel es van retirar. 10 Però Elazar va parar ferm i anà matant filisteus fins que la mà, de tan cansada, li quedà enrampada, agafada a l’espasa. Fou extraordinària la victòria que el Senyor li donà aquell dia. La tropa israelita va tornar darrere d’Elazar només per recollir el botí.
11 El seguia Xamà, fill d’Agué, ararita. Els filisteus s’havien aplegat a Lehí,xon hi havia un camp ple de llenties, i l’exèrcit va fugir. 12 Però Xamà es va plantar al mig d’aquell camp, va defensar-lo i derrotà els filisteus. La victòria que li va donar el Senyor fou també extraordinària.
13 Un dia, en temps de la sega, aquests tres, que eren dels principals herois, baixaren a trobar Davida la cova d’Adul·lamxmentre un escamot de filisteus estava acampat a la vall dels Rafaïtes.x14 Davidvivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea. 15 David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar:
– Oh, si algú me’n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l’entrada de Betlem!
16 Aquells tres herois s’obriren pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i la van oferir a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor, 17 mentre deia:
– Déu me’n guard, de beure-la. Aquesta aigua és la sang d’uns homes que han anat allà baix jugant-se la vida.
David, doncs, no en volgué beure.
Això és el que van fer aquells tres herois.
18 Abisai,xgermà de Joabi fill de Seruià, també era un dels principals herois. Un dia, a cops de llança va deixar estesos tres-cents homes, i es va fer famós al costat d’aquells tres. 19 Abisai era el comandant del grup dels trenta. Va ser més considerat que tots ells, però no va igualar els mèrits dels tres.
20 Benaiahu, de Cabseel, fill del gran guerrer Jehoiadà, va ser autor de moltes proeses. Matà els dos Arielsxde Moabi, un dia de neu, va baixar dintre una cisterna per matar-hi un lleó. 21 Va matar també un egipci que era un homenàs. L’egipci duia una llança a la mà, però ell el va escometre amb un garrot, va arrabassar-li la llança i amb la mateixa llança el va matar. 22 Aquestes proeses de Benaiahu, fill de Jehoiadà, també el van fer famós al costat dels tres. 23 Va ser més considerat que els trenta, però no va igualar els mèrits dels tres. Davidli confià el comandament de la guàrdia reial.
24 En el grup dels trenta hi havia:
Assahel, germà de Joab; Elhanan, fill de Dodó, betlemita; 25 Xammà, d’Harod; Elicà, també d’Harod; 26 Heles, de Betpèlet; Irà, fill d’Iqueix, de Tecoa; 27 Abièzer, d’Anatot; Sabení, d’Huixà; 28 Salmon, d’Ahóah; Mahrai, de Netofà; 29 Héleb, fill de Baanà, de Netofà; Itai, fill de Ribai, de Guibà de Benjamí; 30 Benaià, de Piraton; Idai, dels torrents de Gàaix; 31 Abí-Albon, l’arbatita; Azmàvet, de Bahurim; 32 Eliahbà, de Xaalbim; Jaixén, de Gur; Jehonatan, fill de 33 Xammà l’ararita; Ahiam, fill de Xarar l’ararita; 34 Elifèlet, fill d’Ahasbai, el maacatita; Eliam, fill d’Ahitófel, de Guiló; 35 Hesrai, de Carmel; Paarai, d’Arab; 36 Igal, fill de Natan, de Sobà; Baní, de la tribu de Gad; 37 Sèlec, l’ammonita; Nahrai, de Beerot, escuder de Joab, fill de Seruià; 38 Irà, del clan de Jèter; Gareb, del mateix clan; 39 Uries, l’hitita.x
En total, eren trenta-set.
Pessoa
Tribo de Judá
Davi
דָוִֽדdavidΔαυιδDauid
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abisai foi filho de Zeruia e irmão de Joabe, e serviu Davi na guerra. Entrou de noite com Davi no acampamento de Saul e pediu para cravar a lança em Saul, mas Davi não permitiu (1 Samuel 26:9).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Tecoa é a cidade onde Amós criava ovelhas e de onde Joabe mandou buscar uma mulher astuta para falar com o rei; os homens de Tecoa repararam um trecho desde a grande torre até o muro de Ofel (Amós 1:1).
Anatote é a cidade da terra de Benjamim onde estava o sacerdote Jeremias, filho de Hilquias. Jeremias comprou do primo Hanameel a propriedade que havia ali, por dezessete siclos de prata (Jeremias 32:9).
Piratom, na terra de Efraim, foi o lugar de origem e de sepultamento de Abdom, filho de Hilel, que liderou Israel; de lá era também Benaia, um dos guerreiros de Davi (Juízes 12:15).
Carmelo foi o lugar onde Nabal, homem muito rico, tinha seus bens e tosquiava suas ovelhas; Abigail, que foi mulher de Nabal e depois de Davi, era de lá. Saul ergueu ali um monumento (1 Samuel 25:2).
Beerote foi uma cidade dos heveus, junto de Gibeom, Quefira e Quiriate-Jearim, e era considerada de Benjamim; de lá eram Recabe e Baaná, que foram à casa de Is-Bosete (2 Samuel 4:5).