18 Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué:
– Vés a dedicar un altarx al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.
19 David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit. 20 De l’era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d’ell 21 i li preguntà:
– Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent?
David li respongué:
– Vinc a comprar-te l’era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble.
22 Aravna va replicar a David:
– Que el rei, el meu senyor, prengui tot el que li plagui i ho ofereixi en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya. 23 Jo, Aravna, t’ho dono tot, oh rei!
I va afegir:
– Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!
24 Però David li va respondre:
– De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No vull pas oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res.
David, doncs, va adquirir l’era i els bous per cinquanta siclesx de plata. 25 Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.