222 resultados encontrados
2Sigueu constants en l’oració;x vetlleu i feu accions de gràcies,
5Comporteu-vos assenyadament amb els qui no creuen,x procurant de treure partit dels moments favorables.x
8Us l’he enviat precisament perquè tingueu notícies nostres i els vostres cors quedin confortats.
13Però nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.x
15i penseu que la paciència de nostre Senyor us dóna l’oportunitat de salvar-vos.x Això mateix us ho va escriure Pau, el nostre germà estimat, amb la saviesa que havia rebut.
18Creixeu en la gràcia i en el coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist.x A ell sigui donada la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.
20Si vosaltres i els vostres fills esteu bons i les coses us van tal com desitgeu, en dono infinites gràcies a Déu, en qui tinc posada la meva esperança.
10Em soscava per tots cantons i trontollo,arrenca, com un arbre, la meva esperança.x
9El meu estimat és semblant a una gaselao a un cervatell.Mireu-lo! És darrere la nostra tanca,aguaitant per la finestra,espiant per les gelosies.
10El meu estimat parla i em diu:Aixeca’t, amiga meva,bonica meva, i vine!
12Les flors despunten a la terra,ja arriba el temps d’esbrotar,xse sent la tórtora pels nostres camps.
6»Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi,x més li valdria que li pengessin al coll una mola de molíx i l’enfonsessin al mig del mar.
11) x
19»Encara en veritat us ho dic: si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà;x
29Mentre Heliodor, abatut per la potència divina, jeia sense poder parlar i sense esperança de sortir-se’n amb vida,
13Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort,x perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança.x
10Beneït el Regne que arriba, el Regne del nostre pare David!xHosanna a dalt del cel!x
22Jesús els respon:– Tingueu fe en Déu.
26) x
11espera’t a fora, que aquell home te la porti ell mateix.
18recorda que eres esclau a Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te’n va alliberar. Per això et mano que compleixis aquestes prescripcions.
19»Quan seguis el teu camp, si hi oblides una garba no hi tornis per recollir-la. Que sigui per a l’immigrant, l’orfe i la viuda. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis.
5ja que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui.x
14i la majoria dels germans, esperonats en el Senyor per les meves cadenes, s’atreveixen cada vegada més a proclamar la Paraula sense por.
23Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor;x
12En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu;x
7Sapigueu, doncs, que els fills d’Abraham són els qui creuen.
9Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient.x
23Abans que arribés la fe estàvem reclosos sota la custòdia de la Llei,x esperant el moment que la fe es revelaria,
4Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls,x i no existirà més la mort,x ni dol, ni crits, ni sofriment.x Perquè les coses d’abans han passat.x
11i envoltada de la seva glòria.x Resplendia com la pedra més preciosa,x com un jaspi cristal·lí.x
26Li portaran, doncs, les riqueses i l’esplendor de les nacions.
28L’espera dels justos es compleix,l’esperança dels malvats es perd.
6Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia.x
8Abram preguntà:– Senyor Déu, com puc saber que l’he de posseir?
15Tu moriràs en paux i et reuniràs amb els teus pares; t’enterraran després d’una vellesa feliç.x
14T’escric tot això amb l’esperança que aviat vindré a veure’t;
7Però jo tinc els ulls posatsen el Senyor,espero en el Déu que em salva:el meu Déu m’escoltarà.x
8No t’alegris dels meus mals,nació enemiga;xsi he caigut, m’aixecaré,si em trobo en la foscor,el Senyor serà la meva llum.
20Seràs fidel amb els de Jacobi misericordiós amb els d’Abraham,tal com vas jurar als nostres paresdes dels temps antics.x
14De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe?x
15Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia,
20Home insensat, ¿vols comprendre d’una vegada que la fe sense les obres és estèril?
8El jove li diu:– T’espero aquí, però no tardis.
22No t’hi amoïnis, dona. No passis ànsia per ells. Un àngel bo l’acompanya: tindrà un viatge feliç i tornarà amb bona salut.
23Llavors Anna parà de plorar.