Pular para o conteúdo
Publicidade

Deuteronomi 32

1 Calleu, oh cels, que parlaré;

escolta, terra, el meu vaticini!

2 La meva doctrina caurà com la pluja,

baixaran com rosada

les meves paraules,

com el ploviscó que rega l’herba,

com un ruixat damunt els prats.

3 Ara proclamo el nom del Senyor,

doneu glòria al nostre Déu:

4 «Ell és la Roca»,x

el seu obrar és irreprensible,

són justos tots els seus camins.

És el Déu fidel, sense malícia,

és bo i és recte.

5 L’han ofès, no són fills seus,x

aquesta gent innoble i poc sincera.x

6 ¿Al Senyor, el pagues així,

poble insensat i sense seny?

¿No és el pare que t’ha engendrat,x

el creador que t’ha fet?

7 Recorda’t dels temps antics,

vés pensant en cada generació;

pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà,

fes-t’ho contar pels ancians.

8 Quan l’Altíssim repartia els pobles

i separava els uns dels altres

els fills d’Adam,

va establir les fronteres de cada nacióx

segons el nombre dels fills de Déu.x

9 Llavors el Senyor es reservà el seu poble,

els fills de ,

com a pròpia heretat.x

10 El trobà en una terra despoblada,

entre els udols

i la desolació del desert.x

El protegíx i se n’ocupava,

el guardava

com la nineta dels seus ulls.x

11 Com l’àguila que desvetlla la niuada

i voleteja sobre els seus aguilons,

desplegava les ales, el prenia

i el portava sobre el seu plomatge.x

12 El Senyor tot sol el guiava,x

no l’ajudaven déus estrangers.

13 A cavall de les altures del món,

l’alimentava amb collites dels camps,

el criava amb la mel de les roques

i amb l’oli tret de la pedra dura,x

14 amb mató de vaca i llet d’ovella

i amb greix de xais i de moltons,

amb bestiar de i cabrits,

acompanyats de la flor del blat;

i bevia el vi escumós, sang del raïm.

15 Jeixurunx s’engreixà i tirava guitzes.

Gras, fornit i corpulent,

abandonà Déu, el seu creador,

deshonrà la Roca que el salvava.x

16 Els israelites engelosien el Senyor

adorant déus estrangers,

l’irritaven amb cultes detestables,

17 amb sacrificis oferts a dimonis,

que no són déus,x

a déus que no coneixien,

divinitats noves, tot just arribades,

que els vostres pares

mai no havien venerat.x

18 Israel, oblides la Roca

que et féu néixer,

no fas cas del Déu

que t’ha donat la vida.x

19 En veure això,

el Senyor se’n va cansar

i es disgustà dels seus fills i filles.

20 Ell va dir: «Quan els amagui la mirada,

veuré quina serà la seva fi;

perquè són una gent perversa,

uns fills que no són de fiar.

21 M’han engelosit

adorant els qui no són déus,

m’han irritat venerant el no-res.x

Per a engelosir-los, em valdré també jo

d’un poble que no és poble;

em valdré, per a irritar-los,

d’un poble sense seny.x

22 El foc del meu rigor ja crema

i abrusarà fins al país dels morts,

devorant la terra i les seves collites,

inflamant

els fonaments de les muntanyes.

23 Apilaré desgràcies damunt d’ells,

gastaré contra ells les meves fletxes:x

24 fam que extenua, febres que abaten

i epidèmies malignes;x

atiaré contra ells els ullals de les feres,

el verí de les serps

que s’esmunyen per la pols.

25 Pels carrers,

l’espasa els prendrà els fills,

i dintre casa es moriran d’esglai,

tant els joves com les noies,

tant els vells com els nadons.x

26 »Jo em deia: "No en deixaré rastre,

ningú no guardarà el seu record."

27 Però no vull que l’enemic s’ensuperbeixi,

que s’enorgulleixin

els opressors del poble.

No vull que pensin:

"Que en som, de poderosos!

Tot això no és pas obra del Senyor!"x

28 Aquest poble d’Israelx

ha perdut el seny,

no té gens d’enteniment.

29 Si fossin intel·ligents, ho comprendrien,

endevinarien el sentit del seu destí.

30 Com és que un sol home n’empaita mil

o que dos en fan fugir deu mil?x

És que la seva Roca els ha venut,

el Senyor els posa en mans d’ells.x

31 Però no és com la nostra,

la roca d’ells,

prou que ho saben

els nostres enemics!

32 »El cep que els preparo

és cep de ,

collit a les feixes de :

té els raïms verinosos, amargants,

33 i fa un vi com el verí de les serps,

com el verí mortal dels escurçons.x

34 Això els tinc preparat a casa meva,

els ho he reservat en el meu celler.

35 A mi em toca de passar comptes

i pagar,x

en el moment

que els seus peus relliscaran.»

El dia del desastre és imminent,

s’acosta de pressa la seva hora.

36 El Senyor farà justícia al seu poble,

s’apiadarà dels seus servidors,x

quan veurà que han perdut les forces

i no queden ni infants ni adults.x

37 I dirà:

«On són els déus dels estrangers?

On és la roca on cercaven refugi?x

38 ¿No se us menjaven

el bo i millor dels sacrificis?

¿No se us bevien el vi de les libacions?

Que vinguin ara a defensar-vos,

que vinguin a protegir-vos!

39 Reconeixeu-ho, doncs: només jo sóc,

i no hi ha altres déus fora de mi.x

Jo dono la mort o la vida,x

jo fereixo i curo les ferides.

Ningú no em prendrà res de les mans.

40 Alço la mà cap al cel, i juro això

per la meva vida, que és eterna:

41 Quan esmolaré, com un llamp,

la meva espasa

i armaré les meves mans

per fer justícia,

tornaré als enemics el que es mereixen,

donaré la paga als qui em volen mal.

42 S’embriagaran de sang

les meves fletxes,

s’atiparà de carn la meva espasa,

de sang dels morts i dels presoners,

de caps dels capitostos enemics.»

43 Crida de goig amb ell, oh cel,

prosterneu-vos davant d’ell

tots els déus:

farà justícia per la sang dels seus fills,

tornant als qui l’odien

el que es mereixen

i perdonant el país del seu poble.x

44 Moisès, acompanyat de Josuè,x fill de , va fer sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic. 45 Quan acabà de dir-les a tots els israelites, 46 afegí:

– Guardeu bé en els vostres cors totes les paraules que avui he pres com a testimoni contra vosaltres.x Ordeneu als vostres fills que mirin de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei. 47 No són paraules buides, són la vostra vida: gràcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordà.x

Anunci de la mort de Moisès

48 Aquell mateix dia, el Senyor digué a Moisès:

49 – Puja en aquesta serra d’, al mont Nebó, en el territori de , enfront de , i contempla el país de que jo dono en propietat als israelites. 50 Moriràs a la muntanya on hauràs pujat i et reuniràs amb els teus, igual com va morir al mont Or per a anar a reunir-se amb els seus.x

51 Tots dos vau cometre una infidelitat contra mi enmig del poble d’, a les fonts de Meribà de Cadeix, al desert de . Allí no reconeguéreu la meva santedat enmig d’.x

52 Per això, contemplaràs de lluny estant el país que jo dono als israelites, però no hi entraràs.x

Pessoa
H3290
Jacó
יַעֲקֹ֑בyaaqovΙακωβIakob
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Ver página completa
Lugar Bíblico
Região / Território
Basã
Hoje: Saham al Jawlan
בָּשָׁןbashan
Basã é a terra do reino de Ogue, que reinou em Astarote e Edrei e foi derrotado por Moisés. Coube à tribo de Manassés, e nela ficava Golã, cidade de refúgio (Josué 13:12).
32,78° N, 35,93° L
Citado em 53 versículos
Ver página completa
Lugar Bíblico
Cidade / Povoado
Sodoma
Hoje: Sul da península de Lisan (Mar Morto)
סְדֹםsedomΣόδομαSodoma
Sodoma foi uma cidade da planície onde morou Ló, sobrinho de Abrão. O pecado da cidade era grave, e Deus a destruiu junto com Gomorra (Gênesis 19:28).
31,21° N, 35,45° L
Citado em 50 versículos
Ver página completa
Lugar Bíblico
Cidade / Povoado
Gomorra
Hoje: Sul da península de Lisan (Mar Morto)
עֲמֹרָהamorahΓόμορραGomorra
Gomorra foi uma cidade da planície que Deus condenou à destruição junto com Sodoma, reduzindo as duas a cinzas; o rei de Gomorra era Birsa (2 Pedro 2:6).
31,21° N, 35,45° L
Citado em 24 versículos
Ver página completa
Pessoa
Tribo de Efraim
Num
נוּן֙nun
Num foi o pai de Josué, o servo de Moisés que conduziu Israel na conquista de Canaã (Êxodo 33:11).
Significado: “Peixe, portanto fértil, produtivo”
Ver página completa
Lugar Bíblico
Monte / Elevação
Abarim
Hoje: Abarim
עֲבָרִיםavarim
Abarim é a serra onde o Senhor mandou Moisés subir, até o monte Nebo, em Moabe, para ver a terra dada aos israelitas. Israel acampou nos montes de Abarim, defronte de Nebo (Números 33:47).
31,75° N, 35,72° L
Citado em 5 versículos
Ver página completa
Lugar Bíblico
Região / Território
Moabe
Hoje: Altiplano da Jordânia Central
מוֹאָבmoav
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
31,18° N, 35,70° L
Citado em 162 versículos
Ver página completa
Lugar Bíblico
Cidade / Povoado
Jericó
Hoje: Tell es-Sultan (Jericó)
יְרִיחוֹyerichoἹεριχώHierichō
Jericó é a cidade em frente da qual Israel atravessou o Jordão e que foi separada para destruição, com Raabe e os de sua casa poupados. Hiel, de Betel, a reconstruiu nos dias de Acabe (Josué 6:17).
31,87° N, 35,44° L
Citado em 63 versículos
Ver página completa
Lugar Bíblico
Região / Território
Canaã
Hoje: Israel, Palestina e Líbano
כְּנַ֫עַןkenaanΧαναάνChanaan
Canaã é a terra que Deus prometeu dar aos israelitas como herança. Jacó e seus filhos viveram ali, e os israelitas comeram maná por quarenta anos até chegar às fronteiras de Canaã (Êxodo 16:35).
32,77° N, 35,33° L
Citado em 101 versículos
Ver página completa
Pessoa
Tribo de Levi
Arão
אַהֲרֹ֤ןaharon
Arão, irmão de Moisés, falou por ele diante do faraó e foi o primeiro sumo sacerdote de Israel, consagrado com os filhos para o sacerdócio (Êxodo 4:14).
Significado: “Exaltado, iluminado”
Ver página completa
Pessoa
H3290
Jacó
יַעֲקֹ֑בyaaqovΙακωβIakob
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Ver página completa
Lugar Bíblico
Região / Território
Zim
Hoje: Deserto de Zim (Neguebe)
צִןtsin
Zim é o deserto onde toda a comunidade de Israel chegou no primeiro mês e ficou em Cades, e onde Miriã morreu e foi sepultada (Números 20:1).
30,97° N, 35,33° L
Citado em 8 versículos
Ver página completa
Pessoa
H3290
Jacó
יַעֲקֹ֑בyaaqovΙακωβIakob
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Ver página completa
Todos os capítulos de Deuteronomi 34
  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34

Estes versículos te tocaram? Ore agora!

+581 estão orando agora.

Junte-se à corrente de oração.