1 Moisès va pujar de les planes de Moabal mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaadfins al territori de la tribu de Dan, 2 els territoris de Neftalí, d’Efraïm i de Manassès, i tot Judà fins al mar Mediterrani, 3 el Nègueb i la plana de la vall de Jericó, la ciutat de les Palmeres, fins a Sóar.x
4 Llavors el Senyor digué a Moisès:
– Aquest és el país que vaig prometre a Abraham, a Isaaci a Jacobque donaria als seus descendents.xTe l’he fet contemplar amb els teus propis ulls, però no hi entraràs.x
5 Moisès, servent del Senyor, va morir allà, en territori de Moab, tal com el Senyor havia dit. 6 Va ser enterratxa la vall, en territori de Moab, davant de Betpeor;xperò fins al dia d’avui ningú no sap on és el seu sepulcre.
7 Moisès va morir a l’edat de cent vint anys. No se li havia afeblit la vista ni havia perdut les forces. 8 Durant trenta dies, tot el poble d’Israelva fer dol per ell a les planes de Moab.x
9 Moisès havia imposat les mans a Josuè, fill de Nun, i aquest havia quedat ple de l’esperit de saviesa. Els israelites l’escoltaven i complien així el que el Senyor havia manat a Moisès.x
10 No hi hagué mai més a Israel cap profeta com Moisès,xque conegués el Senyor i el tractés cara a cara,x11 cap profeta que fos enviat pel Senyor a realitzar els senyals i prodigis extraordinaris que Moisès havia fet a Egipte contra el faraói la seva cort i contra tot el país. 12 No hi hagué mai cap profeta que obrés amb tota la força de la seva mà les gestes esglaiadores que Moisès va fer en presència de tot el poble d’Israel.x
Lugar Bíblico
Região / Território
Moabe
Hoje: Tall el Hammam
מוֹאָב עֲרָבָהmoav aravah
As planícies de Moabe, junto ao Jordão, em frente de Jericó, foram o acampamento de Israel, onde o Senhor falou a Moisés e os israelitas choraram Moisés por trinta dias (Deuteronômio 34:8).
Jericó é a cidade em frente da qual Israel atravessou o Jordão e que foi separada para destruição, com Raabe e os de sua casa poupados. Hiel, de Betel, a reconstruiu nos dias de Acabe (Josué 6:17).
Gileade é a terra que Moisés deu a Maquir, de Manassés, e onde Rúben, Gade e metade da tribo de Manassés tinham sua própria terra. Dela eram Jair, que liderou Israel, e Elias (Números 32:40).
Jericó é a cidade em frente da qual Israel atravessou o Jordão e que foi separada para destruição, com Raabe e os de sua casa poupados. Hiel, de Betel, a reconstruiu nos dias de Acabe (Josué 6:17).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
As planícies de Moabe, junto ao Jordão, em frente de Jericó, foram o acampamento de Israel, onde o Senhor falou a Moisés e os israelitas choraram Moisés por trinta dias (Deuteronômio 34:8).
Faraó, o rei do Egito nos dias de Moisés, recusou deixar Israel sair até as dez pragas e, ao perseguir o povo, viu o exército afundar no mar Vermelho (Êxodo 14:28).