Siràcida 1

Pròleg del traductor grec*x

1 Els llibres de la Llei i dels Profetes i els Escrits que els segueixen*x ens transmeten moltes i grans veritats, i el poble d’Israel és molt d’elogiar per aquest patrimoni d’instrucció i de saviesa. Però no n’hi ha prou de llegir-los per a tornar-se savi; 5 cal també que els estudiosos siguin capaços d’ajudar els de fora,*x tant amb les seves paraules com amb els seus escrits.

Per aquest motiu, el meu avi Jesús*x es va dedicar de ple a llegir la Llei, els Profetes 10 i els altres Escrits dels nostres avantpassats, i n’adquirí un gran coneixement, de manera que es va sentir en l’obligació de compondre un escrit d’instrucció i de saviesa. Així, els qui volen aprendre, quan s’hagin familiaritzat amb aquests ensenyaments, podran progressar duent una vida més d’acord amb la Llei de Déu.

15 Sou convidats, doncs, a llegir aquest llibre amb benevolència i atenció. Sigueu indulgents sempre que pugui semblar que, 20 malgrat els meus esforços, no hagi estat prou afortunat per a traduir amb tota la força algunes de les expressions de l’original: una cosa dita en hebreu, quan la traduïm a una altra llengua no conserva sempre la mateixa força.*x Això val igualment per als llibres de la Llei, els Profetes 25 i els altres Escrits: la seva traducció té notables diferències respecte a l’original.

L’any trenta-vuit del regnat de l’Evèrgetes,*x vaig arribar a Egipte i, durant la meva estada allí, vaig trobar un exemplar d’aquest llibre que té tant de valor educatiu 30 i em vaig sentir obligat a emprendre el treball de traduir-lo amb diligència. Durant la meva estada vaig passar moltes hores de vetlla i de dedicació a fi de poder acabar el llibre i publicar-lo, per a ús d’aquells qui, lluny de la seva pàtria, es proposen d’aprendre 35 a viure conforme a la Llei de Déu.

Déu és la font de la saviesa*x

1 Tota saviesa ve del Senyor

i és amb ell per sempre.

2 ¿Qui pot comptar els grans de sorra dels mars,

les gotes de la pluja o els dies de l’eternitat?

3 ¿Qui pot mesurar l’alçada del cel,

l’amplada de la terra, la profunditat de l’oceà?

4 Abans de totes les coses va ser creada la saviesa,*x

la intel·ligència prudent existeix des de l’eternitat.

5 La font de la saviesa és la paraula de Déu que és al cel;

la saviesa ens arriba per mitjà dels manaments eterns.

6 A qui ha estat revelat l’origen de la saviesa?

Qui coneix el que ella ha fet?

7 A qui ha estat donat de conèixer la saviesa?

Qui ha comprès la seva profunda experiència?

8 Un de sol és savi, digne de tota veneració:

el Senyor, que seu en el seu tron.

9 És ell mateix qui ha creat la saviesa,

l’ha vista, l’ha mesurada

i l’ha escampada sobre totes les seves obres.*x

10 L’ha donada amb generositat a tothom;

als qui l’estimen, els l’ha donada en abundància.

Estimar el Senyor és saviesa i això dóna glòria a l’home;

el Senyor reparteix la saviesa als qui el veuen.

Venerar el Senyor és primícia de saviesa

11 Venerar*x el Senyor dóna glòria i honor,

és una gran joia i és corona de goig ple.

12 Venerar el Senyor alegra el cor,

dóna joia, goig i llarga vida.

Venerar el Senyor és un do del mateix Senyor,

que condueix l’home pels camins de l’amor.

13 Al qui venera el Senyor, tot li anirà bé fins a la fi,

serà beneït fins al dia de la mort.*x

14 Venerar el Senyor és primícia de saviesa,*x

ell l’ha creada en els fidels des del si de la mare.

15 La Saviesa ha niat des de sempre entre els homes

i serà sempre fidel als humans.

16 Venerar el Senyor és la plenitud de la saviesa;

l’abundor dels seus fruits embriaga els homes,

17 els omple la casa de tot el que desitgen,

i els graners amb els seus mateixos fruits.

18 Venerar el Senyor és el coronament de la saviesa,

fa florir la pau i la bona salut.

Una cosa i l’altra* x són dons de Déu que porten a la pau;

ell omple d’honor els qui l’estimen.

19 Escampa, com la pluja, saber i intel·ligència,

i dóna grans honors als qui la posseeixen.

20 L’arrel de la saviesa és venerar el Senyor,

i els seus fruits són llarga vida.*x

21 Venerar el Senyor allunya els pecats,

i ser-li fidel fa decantar el seu enuig.

Saber dominar-se

22 No es pot pas aprovar la indignació injusta,

perquè l’impuls de la indignació porta a la ruïna.

23 L’home pacient se sap controlar fins al moment oportú,

i a la fi li ve l’alegria;

24 es guarda les paraules fins a l’hora justa,

i tothom celebra el seu seny.*x

Obrar com plau a Déu

25 Entre els tresors de la saviesa hi ha proverbis molt savis,

però adorar Déu repugna al pecador.

26 Tu, si cerques la saviesa, practica els manaments,*x

i Déu te la donarà.

27 La veneració del Senyor és saviesa i instrucció,

a ell li plauen la fidelitat i la dolcesa.

28 No posis mala voluntat a venerar el Senyor,

no t’acostis a ell amb dobles intencions.*x

29 No siguis deslleial amb els altres

i vigila sempre les teves paraules.

30 No t’exalcis a tu mateix, si no vols caure

i cobrir-te de vergonya:

el Senyor descobrirà els teus secrets

i t’humiliarà enmig de l’assemblea,

perquè no has volgut venerar el Senyor

i tens el cor ple de falsedat.