Èxode 32

11 Però Moisès apaivagava el Senyor,*x el seu Déu, dient:

– Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta? 12 ¿Permetràs que els egipcis diguin: "Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra"? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble. 13 Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: "Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més."*x

14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.