1 Després de la mort de Josuè,xels israelites van consultar el Senyor:x
– Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus?
2 El Senyor respongué:
– Començarà la guerra Judà. He posat el país a les seves mans.
3 Llavors els de la tribu de Judà van dir als de la tribu de Simeó, els seus germans:x
– Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort.xDesprés nosaltres també vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat.
Els de Simeó, doncs, es van ajuntar als de Judà. 4 Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans els cananeus i els perizites: en mataren deu mil a Bèzec.x5 Amb ells hi havia el rei Adoní-Bèzec;xvan combatre contra ell i derrotaren els cananeus i els perizites. 6 Adoní-Bèzec intentà de fugir, però el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus.x7 Llavors Adoní-Bèzec exclamà:
– Setantaxreis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet.
I se l’endugueren a Jerusalem, on va morir.
8 Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc.x9 Després passaren a combatre contra els cananeus que vivien a la Muntanya, al Nègueb i a la Xefelà.x10 També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s’anomenava QuiriatArbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai.x11 Des d’allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer.x12 Calebva prometre que donaria la seva filla Acsà per muller al qui conquerís Quiriat-Séfer. 13 Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb,xla va conquerir, i Calebli donà la seva filla. 14 El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d’Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare.xAcsà va començar d’amoïnar Calebde l’ase estant, i ell li va dir:
– Què vols, ara?
15 Ella respongué:
– Fes-me un favor. Ja que m’has donat unes terres de secà, dóna’m també alguna font d’aigua.
Calebli va donar la font de dalt i la font de baix.x
16 Els quenites, descendents del sogre de Moisès, havien pujat amb els de la tribu de Judàxdes de la ciutat de les Palmeresxcap al desert de Judà, al Nègueb d’Arad,xi es van instal·lar entre els amalequites.x17 Els homes de Judà i els de Simeó, el seu germà, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l’extermini aquesta població i per això li donaren el nom d’Hormà (que vol dir «extermini»).x18 Judà va conquerirxGaza, Ascaló i Ecron, amb els seus territoris. 19 El Senyor era amb Judà, i per això es va apoderar de la Muntanya, però no pogué expulsar els habitants de les valls, perquè tenien carros de guerra.x20 Tal com havia dit Moisès, van assignar Hebrona Caleb, que va fer fora de la ciutat els clans dels tres fills d’Anac.x21 En canvi, els benjaminites no aconseguiren d’expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per això els jebuseus han continuat vivint a Jerusalemamb els benjaminites fins al dia d’avui.x
22 Per la seva part, les tribus de Josepxvan pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. 23 Van enviar espies a aquesta ciutat, que antigament s’anomenava Luz.x24 Els espies van veure un home que en sortia i li van dir:
– Ensenya’ns com podem penetrar a la ciutat i tindrem compassió de tu.
25 Ell els ho va ensenyar, i els homes de Josep exterminaren els habitants de la ciutat, però van deixar marxar aquell home amb tota la seva família. 26 Ell va emigrar al país dels hitites,xon construí una ciutat que anomenà Luz, nom que conserva encara avui.
27 En canvi, la tribu de Manassès no aconseguí d’apoderar-se de Bet-Xean, de Tanac, de Dor, d’Ibleamni de Meguidó amb els seus habitants i la seva rodalia; els cananeus van continuar vivint en aquell territori. 28 Quan els israelites van arribar a ser més forts, els van sotmetre a prestacions forçoses, però no els pogueren fer fora.x29 Tampoc la tribu d’Efraïm no va poder expulsar els cananeus de Guèzer. Per això els cananeus van continuar vivint a Guèzer, entre els efraïmites.x
30 La tribu de Zabuló no va poder expulsar els habitants de Quitronni els de Nahalol; els cananeus, sotmesos a prestacions forçoses, van continuar vivint entre la gent de Zabuló.x31 La tribu d’Aser tampoc no pogué expulsar els habitants d’Acó, ni els de Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob. 32 Així, doncs, els de la tribu d’Aser van haver de residir enmig dels cananeus, els habitants del país, perquè no pogueren expulsar-los.x
33 Tampoc la tribu de Neftalí no va poder expulsar els habitants de BetXèmeix ni els de Betanat. Hagué d’establir-se entre els cananeus que habitaven en aquell territori, però els va sotmetre a prestacions forçoses.x
34 Els amorreus van arraconar els de la tribu de Dana la Muntanya i no els deixaren baixar a les valls.x35 Així els amorreus van continuar habitant a Harheres, Aialoni Xaalbim. Però, quan les tribus de Josep van ser més fortes, els van sotmetre a prestacions forçoses.x36 La frontera dels amorreus començava a la pujada d’Acrabimi anava des de Selacap al nord.
Lugar Bíblico
Cidade / Povoado
Jerusalém
Hoje: Jerusalém, Israel
יְרוּשָׁלִַ֫םyerushalaimἹερουσαλήμHierousalēm
Jerusalém é a cidade do templo de Deus, onde moraram filhos de Judá e de Benjamim; o exército babilônio derrubou os muros da cidade (2 Reis 25:10).
Hebrom é a cidade de Judá onde Davi se estabeleceu com seus homens, teve filhos e foi ungido rei de Israel; nos arredores Abraão morou e sepultou Sara. Josué deu Hebrom a Calebe (1 Crônicas 11:3).
Debir é a cidade que Josué e todo o Israel atacaram e tomaram, matando à espada o seu rei e destruindo os que viviam nela, como já tinham feito com Libna e Hebrom (Josué 10:39).
Debir é a cidade que Josué e todo o Israel atacaram e tomaram, matando à espada o seu rei e destruindo os que viviam nela, como já tinham feito com Libna e Hebrom (Josué 10:39).
Calebe, filho de Jefoné, foi um dos doze espias de Canaã e, com Josué, confiou que Israel podia conquistar a terra; por isso recebeu Hebrom como herança (Números 14:24).
Debir é a cidade que Josué e todo o Israel atacaram e tomaram, matando à espada o seu rei e destruindo os que viviam nela, como já tinham feito com Libna e Hebrom (Josué 10:39).
Calebe, filho de Jefoné, foi um dos doze espias de Canaã e, com Josué, confiou que Israel podia conquistar a terra; por isso recebeu Hebrom como herança (Números 14:24).
Calebe, filho de Jefoné, foi um dos doze espias de Canaã e, com Josué, confiou que Israel podia conquistar a terra; por isso recebeu Hebrom como herança (Números 14:24).
Calebe, filho de Jefoné, foi um dos doze espias de Canaã e, com Josué, confiou que Israel podia conquistar a terra; por isso recebeu Hebrom como herança (Números 14:24).
Calebe, filho de Jefoné, foi um dos doze espias de Canaã e, com Josué, confiou que Israel podia conquistar a terra; por isso recebeu Hebrom como herança (Números 14:24).
Calebe, filho de Jefoné, foi um dos doze espias de Canaã e, com Josué, confiou que Israel podia conquistar a terra; por isso recebeu Hebrom como herança (Números 14:24).
Gaza foi uma cidade dos filisteus, onde o povo cercou Sansão e ficou à espera dele a noite toda, à porta da cidade, para matá-lo ao amanhecer (Juízes 16:2).
Ecrom foi uma das cinco cidades dos governantes filisteus, ao lado de Gaza, Asdode, Ascalom e Gate; seu deus era Baal-Zebube, que o rei de Samaria mandou consultar (2 Reis 1:3).
Hebrom é a cidade de Judá onde Davi se estabeleceu com seus homens, teve filhos e foi ungido rei de Israel; nos arredores Abraão morou e sepultou Sara. Josué deu Hebrom a Calebe (1 Crônicas 11:3).
Calebe, filho de Jefoné, foi um dos doze espias de Canaã e, com Josué, confiou que Israel podia conquistar a terra; por isso recebeu Hebrom como herança (Números 14:24).
Anaque foi o antepassado dos anaquins, um povo forte e alto. Os três filhos dele, Aimã, Sesai e Talmai, viviam em Hebrom até Calebe os expulsar (Josué 15:14).
Betel é a cidade antes chamada Luz, onde Deus se revelou a um homem que fugia do irmão e onde foi construído um altar; ali também foi posto um bezerro (Gênesis 35:7).
Taanaque foi uma cidade onde os reis de Canaã lutaram, junto às águas de Megido. Manassés não expulsou o povo dali, pois os cananeus estavam decididos a permanecer naquela terra (Juízes 5:19).
Dor foi uma cidade com povoados ao redor, que Manassés tinha em Issacar e Aser, mas cujos moradores não expulsou, pois os cananeus estavam decididos a permanecer na terra (Juízes 1:27).
Ibleão é uma cidade junto à qual Acazias, rei de Judá, foi ferido em seu carro, na subida de Gur, quando Jeú o perseguia; Acazias fugiu para Megido e morreu ali (2 Reis 9:27).
Acrabim é uma subida no limite sul da terra de Canaã e da herança de Judá, ao sul da qual a fronteira passava rumo a Zim e Cades-Barneia, e onde também começava o termo dos amorreus (Josué 15:3).