Hebreus 10

Jesucrist, salvador etern*x

1 La Llei de Moisès conté tan sols una ombra dels béns que havien de venir i no la realitat mateixa.*x Per això és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra.*x2 De fet, si els qui tributen aquest culte haguessin estat purificats d’una vegada per sempre i ja no haguessin tingut consciència de ser pecadors, haurien deixat d’oferir aquells sacrificis. 3 Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors.*x

4 En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats.*x5 Per això, quan entra al món, Crist diu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos;6 no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. 7 Per això t’he dit: Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat.*x8 Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. 9 Però després afegeix: Aquí em tens; vull fer la teva voluntat.*x Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després.*x10 I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist,*x feta una vegada per sempre.

11 Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d’esborrar els pecats.*x12 Però Jesucrist, després d’oferir un únic sacrifici pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu,*x13 i mentrestant espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus.*x14 Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats.*x15 Fins i tot l’Esperit Sant ens en dóna testimoni. Primer diu: 16 Aquesta és l’aliança que jo pactaré amb ells després d’aquells dies. Ho diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu cor, les escriuré en el seu interior. 17 I afegeix: No em recordaré més dels seus pecats ni de les seves culpes.*x18 Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat.

Exhortació: Una vida cristiana renovada*x

19 Per tant, germans, tenim plena llibertat d’entrar al santuari*x gràcies a la sang de Jesús; 20 ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat.*x21 En ell tenim un gran sacerdot posat al capdavant de la casa de Déu.*x22 Acostem-nos-hi*x amb cor sincer i fe plena, ja que el nostre cos ha estat rentat amb aigua que purifica, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa.*x23 Mantinguem indefectible l’esperança que professem:*x Déu compleix fidelment les seves promeses.*x24 Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l’amor fratern i a les bones obres.*x25 No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres.*x I més ara, que veieu que s’acosta el darrer dia.*x

26 Perquè, si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntàriament, ja no ens queda cap sacrifici que expiï els pecats,*x27 sinó tan sols l’espera terrible del judici i el foc ardent que consumirà els adversaris.*x28 Quan algú viola la Llei de Moisès, ha de ser condemnat a mort sense pietat, per la paraula de dos o tres testimonis;*x29 penseu, doncs, de quin gravíssim càstig es farà mereixedor el qui haurà trepitjat el Fill de Déu, haurà profanat la sang de l’aliança que l’havia santificat i haurà ultratjat l’Esperit de la gràcia.*x30 Prou coneixem el qui ha dit: A mi em toca de passar comptes: jo donaré la paga. I encara: El Senyor judicarà el seu poble.*x31 És terrible caure en mans del Déu viu!

32 Recordeu-vos d’aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum i ja vau sostenir un combat fort i dolorós;*x33 els uns us convertíreu en espectacle per a la gent quan sofríreu oprobis i persecucions,*x els altres us vau fer solidaris dels qui eren tractats així. 34 Vau compartir els sofriments dels presos i vau acceptar amb goig que us espoliessin dels vostres béns, sabent que posseïu altres béns millors, que duren per sempre.*x35 Per tant, no perdeu la vostra valentia, ja que per ella rebreu una gran recompensa.

36 Us cal molta constància*x per a complir la voluntat de Déu*x i obtenir així el que ell ha promès. 37 Perquè d’aquí a un moment, tan sols un moment,*xvindrà el qui ha de venir, no tardarà. 38 El meu just viurà per la fe, però si es fa enrere no m’hi complauré.*x39 Nosaltres no som dels qui es fan enrere i es perden, sinó dels qui creuen i se salven.*x