Hebreus 5

1 Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats.*x2 I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa.*x3 Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble.*x4 I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.*x

5 Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat.*x6 I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.*x7 El Crist durant la seva vida mortal*x s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.*x8 Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir,*x9 i, arribat a la plenitud,*x s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen.*x10 Déu l’ha proclamat gran sacerdot segons l’ordre de Melquisedec.*x

Exhortació: Aprofundir en la vida cristiana*x

11 Encara tenim molt a dir sobre això, i l’explicació es presenta difícil, ja que us heu tornat indolents a l’hora d’escoltar. 12 Després de tant de temps, ja hauríeu de ser mestres i, en canvi, encara necessiteu que us tornin a ensenyar les primeres nocions de la revelació de Déu; heu arribat fins al punt que necessiteu llet en comptes d’aliment sòlid.*x13 I els qui s’alimenten de llet són incapaços de conèixer allò que és just, ja que només són uns infants.*x14 L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta,*x que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits avesats a distingir el bé del mal.*x