Jeremies 34

El futur de Sedecies

1 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor mentre Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit, i tots els pobles i regnes dominats per ell, combatien contra Jerusalem i contra totes les ciutats del voltant:*x

2 – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Vés a trobar Sedecies, rei de Judà, i digues-li: "Això diu el Senyor: Faré caure aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia. Ell hi calarà foc*x3 i tu no t’escaparàs de les seves mans, sinó que seràs capturat. Et portaran davant el rei de Babilònia, et veuràs amb ell, i ell et parlarà cara a cara. Aniràs, doncs, a Babilònia.*x4 Malgrat tot, Sedecies, rei de Judà, escolta la paraula del Senyor. Això et diu el Senyor: No moriràs víctima de l’espasa, 5 sinó de mort natural.*x Faran per tu la complanta dita de l’  ‘Ai, senyor!’,*x com s’ha fet sempre pels reis, els teus pares. I així com s’encenien fogueres en els seus enterraments,*x també s’encendran en honor teu. Ho dic jo, el Senyor."

6 El profeta Jeremies va comunicar tot això a Sedecies, rei de Judà, a Jerusalem, 7 mentre el rei de Babilònia assetjava aquesta ciutat i les ciutats que encara quedaven de tot Judà: les places fortificades de Laquix i Azecà.

Alliberament dels esclaus

8 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor després que el rei Sedecies i tota la gent que hi havia a Jerusalem s’havien compromès solemnement a proclamar l’alliberament dels esclaus: 9 tothom havia de deixar lliures els seus esclaus o esclaves hebreus, perquè cap jueu no tingués per esclaus els propis germans.*x10 Tots els prohoms i tot el poble, que s’havien compromès a deixar lliures els esclaus i les esclaves i a no mantenir-los més en l’esclavatge, ho van complir. 11 Però més tard es van fer enrere. Tornaren a prendre els esclaus i les esclaves que havien alliberat i els van sotmetre novament a l’esclavatge, tant homes com dones.

12 Llavors Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula:

13 – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: El dia que us vaig treure d’Egipte, la terra on éreu esclaus, vaig fer una aliança amb els vostres pares. Els vaig dir: 14 "Si un germà hebreu es ven per esclau, l’has de deixar lliure l’any setè.*x Que et serveixi durant sis anys, però després deixa’l lliure."*x Tot i això, els vostres pares no em van escoltar ni en van fer cas.*x15 Últimament vosaltres us havíeu esmenat: davant meu, en el temple que porta el meu nom,*x us havíeu compromès solemnement a proclamar cadascú la llibertat del seu proïsme, cosa que jo considero justa. 16 Però després us heu fet enrere profanant així el meu nom. Cadascú ha tornat a prendre l’esclau o l’esclava que havia alliberat i els heu sotmès novament a l’esclavatge, tant homes com dones.

17 »Ara, doncs, això diu el Senyor: Vosaltres no heu obeït el meu precepte de proclamar cadascú la llibertat del seu germà, del seu proïsme. Jo, per tant, proclamo contra vosaltres la llibertat de l’espasa, la pesta i la fam: faré de vosaltres un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra.*x Ho dic jo, el Senyor. 18 Tots aquells qui han trencat la meva aliança i no han mantingut el compromís solemne que van prendre davant meu quan van fer el ritu de partir en dos trossos un vedell i de passar entre les dues meitats,*x19 els prohoms de Judà i de Jerusalem, els alts funcionaris,*x els sacerdots i tota l’altra gent que ha passat entre les dues meitats del vedell, 20 a tots ells els faré caure en mans dels enemics que els volen matar: els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers.*x21 A Sedecies, rei de Judà, i als seus prohoms, els faré caure en mans dels enemics que els volen matar,*x en mans de l’exèrcit del rei de Babilònia, que ara s’està retirant.*x22 Jo donaré una ordre i ells tornaran per assaltar aquesta ciutat, se n’apoderaran i hi calaran foc.*x De les ciutats de Judà en faré un desert, no hi quedarà ningú.*x Ho dic jo, el Senyor.