Honrar os pais

12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.*

16 »Honra el pare i la mare, com t’ha manat el Senyor, el teu Déu. Així tindràs llarga vida i seràs feliç en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.

2 Honra el pare i la mare. Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: 3 així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.*

1 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així.*2 Honra el pare i la mare. Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: 3 així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.*

4 Pares, no irriteu els vostres fills:* eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.*

20 Fills, obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor.

Alerta contra les insídies dels malvats

8 Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:*

Alerta contra les insídies dels malvats

8 Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:*

9 com una diadema t’adornaran el front,

t’engalanaran com els collarets.

Transmissió de la saviesa

1 Escolteu, fills, la instrucció paterna,

apliqueu-vos a adquirir intel·ligència.

1 Un fill savi es deixa educar pel pare,

l’insolent no admet que el corregeixin.*

16

22 Escolta el teu pare: ell t’ha engendrat.

No menyspreïs la teva mare perquè s’ha fet vella.*

3 Ell els respongué:

– I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? 4 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare.* I també: Qui maleei-xi el pare o la mare serà condemnat a mort.*

3 Ell els respongué:

– I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? 4 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare.* I també: Qui maleei-xi el pare o la mare serà condemnat a mort.*5 Però vosaltres afirmeu: "El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, 6 ja no té cap obligació d’honrar els seus pares."* Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu.*

26 El qui maltracta el pare i fa marxar la mare

és un fill que porta pena i vergonya.*

20 Al qui maleeix pare i mare*

se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.

17 L’ull que es mofa del pare,

que no vol obeir la mare,

l’orbaran els corbs del torrent,

el devoraran els voltors.*

17 »Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.*

Els falsos mestres

1 Ja saps que en els darrers dies* vindran temps difícils. 2 Hi haurà homes dominats per l’amor a si mateixos, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, rebels als pares, desagraïts, profanadors, 3 homes sense cor, venjatius, calumniadors, intemperants, cruels, enemics del bé,

4 Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.

8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

3 »Que tothom respecti la seva mare i el seu pare.*

»Guardeu el repòs dels meus dies festius.* Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

32 »Aixeca’t al davant de l’ancià i honora els seus cabells blancs;* així reverenciaràs el teu Déu. Jo sóc el Senyor.