22 Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit:
– Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.
23 Elcanà, el seu marit, li digué:
– Fes com et sembli millor: queda’t aquí fins que l’hagis deslletat.x Que el Senyor acabi de complir la seva paraula!
Anna es va quedar, doncs, i va criar el seu fill fins que l’hagué desmamat.
24 Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló.x També es va endur un toro de tres anys,x una mesurax de farina i un bot de vi.x