1 Samueles va morir. Tot Israel es va aplegar i va fer dol per ell. L’enterraren a casa seva, a Ramà.x
David, per aquell temps, va baixar al desert de Paran.x2 Hi havia un home a Maonxque tenia unes propietats a Carmel.xEra molt ric: posseïa tres mil ovelles i mil cabres, i llavors es trobava a Carmel, ja que esquilaven les seves ovelles.x3 Es deia Nabal, i la seva dona, Abigail. Abigailera assenyada i bella, però ell era un home dur i mal educat. Nabalera un calebita.x
4 David, al desert, sentí a dir que Nabalesquilava les ovelles 5 i li va enviar deu homes dient-los:
– Pugeu a Carmel, presenteu-vos a Nabali saludeu-lo de part meva. 6 Digueu-li: "Que tinguis encara una anyada com aquesta,xbona per a tu, bona per a la teva família i bona per a les teves propietats! 7 He sentit a dir que esquiles les ovelles. Els teus pastors han estat al desert amb nosaltres, i no els hem molestat ni els ha desaparegut res mentre eren a Carmel. 8 Pregunta als teus mossos i t’ho diran. Sigues, doncs, gentil amb aquests joves que venim en un dia tan assenyalat. Et preguem que donis a aquests servents teus i a David, el teu fill, el que bonament tinguis a mà."x
9 Els homes de Davidvan repetir a Nabal, en nom de David, tot el que ell havia dit, i es van quedar esperant.
10 Nabalels contestà:
– Qui és David? Qui és el fill de Jessè? Avui en dia hi ha massa esclaus fugitius del seu amo! 11 ¿És que haig de prendre el meu pa, la meva aigua i el bestiar que immolo per als meus esquiladors, i donar-ho a una gent que ni sé d’on són?
12 Els homes de Davidse’n van tornar, arribaren on ell era i li ho van explicar tot. 13 Davidordenà llavors als seus homes:
– Que tothom prengui l’espasa!
Tots es van cenyir l’espasa, i Davidtambé ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.
14 Entretant, un dels homes de Nabalhavia advertit Abigail, la muller del seu amo:
– Davidha enviat missatgers des del desert a saludar el nostre amo, i ell els ha tractat molt malament, 15 encara que ells sempre s’havien portat bé amb nosaltres: no ens han molestat mai, ni ens ha desaparegut mai res mentre hem estat amb ells fent vida al ras. 16 Més aviat ens han protegit, com una muralla, tant de nit com de dia, tot el temps que hem pasturat el ramat vora seu. 17 Pensa tu mateixa què pots fer, perquè a hores d’ara ja hauran decidit la venjança contra el nostre amo i la seva família. I l’amo és tan poca-solta que no se li pot fer entendre res.
18 Abigails’afanyà a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc anyells ja preparats, cinc mesuresxde gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i va carregar-ho tot sobre els ases. 19 Després va manar als mossos que passessin al davant, que ella ja els seguia. Però no digué res al seu marit Nabal.
20 Abigail, muntada en un ase, anava baixant per un replec de la muntanya, mentre Davidi els seus homes venien en direcció contrària, i aviat es van trobar. 21 Davids’anava dient: «He ben perdut el temps amb aquest enze. Li he guardat tot el que tenia al desert, no li ha desaparegut res, i ves com m’ho paga! 22 Però que Déu em faci caure al damuntxtota mena de mals si abans de la matinada queda cap homexa la propietat de Nabal!»
23 Quan Abigailveié venir David, va baixar corrents de l’ase i es prosternà davant d’ell amb el front a terra. 24 Després se li va llançar als peus, tot dient:
– La culpa és meva, senyor. Deixa que la teva serventa parli, escolta les meves paraules. 25 Que el meu senyor no faci cas d’aquest poca-solta de Nabal, que és realment un "estúpid", tal com diu el seu nom;xefectivament, és un sac d’estupidesa. La teva serventa no va veure els homes que tu, senyor meu, havies enviat. 26 Però ara t’ho asseguro per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida: el Senyor no vol que et prenguis la justícia pel teu compte i et taquis de sang. Que siguin com Nabalels teus enemics i tots els qui et volen mal! 27 Que el meu senyor accepti aquest present que la teva serventa ha portat per als homes que l’acompanyen. 28 Tingues la bondat de perdonar la falta de la teva serventa.
»És ben cert que el Senyor perpetuarà la teva dinastia, senyor meu, ja que tu fas les guerres del Senyor,xi de tota la teva vida ningú no et pot retreure res. 29 Encara que algú s’alci a perseguir-te i vulgui la teva mort,xla vida del meu senyor es troba ben guardada en el tresor del Senyor, el teu Déu, on ell guarda els qui viuen; en canvi, la vida dels teus enemics, ell ja la té a la fona per llançar-la ben lluny.x30 El Senyor complirà amb el meu senyor tot el que de bo li ha promès i el farà sobirà d’Israel:x31 que aquell dia el meu senyor no hagi de sentir remordiments per haver vessat sang sense motiu i per haver-se fet justícia ell mateix.xQuan el Senyor t’haurà afavorit, recorda’t d’aquesta teva serventa!
32 Davidrespongué a Abigail:
– Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que avui t’ha enviat a trobar-me! 33 Beneït el teu seny, i beneïda tu mateixa, que m’has guardat de vessar sang i de fer-me justícia jo mateix! 34 Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, que no m’ha permès de fer-te mal, et juro que, si no arribes a venir tu de seguida, abans de clarejar el dia no hauria quedat cap home viu a la propietat de Nabal.
35 Davidva acceptar de les mans d’Abigail tot el que ella li portava, i li digué:
– Vés-te’n en pau a casa teva. Ja veus que he fet cas del que m’has dit i t’he acollit favorablement.
36 En tornar Abigaila casa de Nabal, se’l va trobar banquetejant com un rei i amb l’eufòria del qui ja ha begut massa, de manera que no li pogué explicar res, ni poc ni molt, fins que es va fer de dia. 37 L’endemà al matí, passat el desvari de la beguda, Abigail va informar Nabalde tot. Ell es va quedar de pedra, com si el cor se li parés. 38 Deu dies més tard, el Senyor li va enviar una feridura, i va morir. 39 Quan Davidho va saber, exclamà:
– Beneït sigui el Senyor que m’ha fet justícia de l’ultratge de Nabali m’ha preservat de tacar-me les mans! El Senyor ha volgut que ell morís víctima de la seva pròpia maldat.x
Llavors Davidva enviar missatgers per demanar Abigailen matrimoni. 40 Els homes de Davidvan anar a Carmel, a casa d’Abigail, i li digueren:
– Davidens envia a dir-te que et vol prendre per muller.
41 Ella es va alçar, es prosternà fins a tocar a terra amb el front i digué:
– Aquí tens la teva serventa, l’esclava disposada a rentar els peus dels criats del meu senyor.
42 Abigails’afanyà a partir. Va muntar a l’ase i, acompanyada de cinc de les seves criades, se’n va anar amb els enviats de Davidi es va casar amb ell.
43 Davids’havia casat també amb Ahinóam de Jizreel.xVa tenir aquestes dues dones. 44 Mical, la primera muller de David, Saül l’havia donada a Paltí, fill de Laix, de Gal·lim.x
Pessoa
Tribo de Levi
Samuel
שְׁמוּאֵלshəmuelΣαμουηλSamouēl
Samuel, filho de Elcana e Ana, foi consagrado pela mãe ao serviço do Senhor em Siló, julgou Israel como profeta e ungiu Saul e Davi como reis (1 Samuel 3:20).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Parã é um deserto onde Israel acampou depois de partir de Hazerote. De lá Moisés enviou chefes dos israelitas, que voltaram a Cades, no mesmo deserto, com frutos da terra (Números 13:26).
Maom foi a cidade onde vivia um homem muito rico, dono de três mil ovelhas e mil cabras, com bens em Carmelo, e uma das cidades de Judá na região montanhosa (1 Samuel 25:2).
Carmelo foi o lugar onde Nabal, homem muito rico, tinha seus bens e tosquiava suas ovelhas; Abigail, que foi mulher de Nabal e depois de Davi, era de lá. Saul ergueu ali um monumento (1 Samuel 25:2).
Carmelo foi o lugar onde Nabal, homem muito rico, tinha seus bens e tosquiava suas ovelhas; Abigail, que foi mulher de Nabal e depois de Davi, era de lá. Saul ergueu ali um monumento (1 Samuel 25:2).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Carmelo foi o lugar onde Nabal, homem muito rico, tinha seus bens e tosquiava suas ovelhas; Abigail, que foi mulher de Nabal e depois de Davi, era de lá. Saul ergueu ali um monumento (1 Samuel 25:2).
Carmelo foi o lugar onde Nabal, homem muito rico, tinha seus bens e tosquiava suas ovelhas; Abigail, que foi mulher de Nabal e depois de Davi, era de lá. Saul ergueu ali um monumento (1 Samuel 25:2).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Carmelo foi o lugar onde Nabal, homem muito rico, tinha seus bens e tosquiava suas ovelhas; Abigail, que foi mulher de Nabal e depois de Davi, era de lá. Saul ergueu ali um monumento (1 Samuel 25:2).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abigail, mulher de Nabal, de Carmelo, levou pães, vinho e ovelhas preparadas a Davi depois que o marido insultou os mensageiros enviados por Davi. Tornou-se mulher de Davi e mãe de Quileabe (2 Samuel 3:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Mical foi a filha mais nova de Saul e mulher de Davi. Ela avisou Davi de que seria morto e o fez descer por uma janela; depois, desprezou Davi em seu coração ao vê-lo dançar diante do Senhor (2 Samuel 6:16).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).