1 Després d’aquella conversa entre Davidi Saül, Jonatanxva sentir una simpatia profundíssima per Davidi començà d’estimar-se’l com a si mateix. 2 Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare. 3 Jonatan i Davidvan fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix.x4 Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó.
5 De totes les campanyes que Saül li encomanava, Daviden sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra,xi era ben vist de tot l’exèrcit i dels oficials de Saül.
Gelosia de Saül
6 Un dia que Davidtornava victoriós amb les seves tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d’Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d’alegria. 7 Les dones, tot dansant, repetien aquesta corranda:
«Saül en mata a milers,
i David, a desenes de milers.»x
8 A Saül no li va caure gens bé, aquell cant, i es va indignar molt. Deia:
– A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou! Només caldria que el fessin rei!
9 Des d’aquell dia, Saül mirava Davidde mal ull.
10 L’endemà, un esperit malignexenviat per Déu s’apoderà de Saül, que començà a desvariejar al palau mateix. Davidtocava la cítara, com de costum. 11 Saül tenia una llança a la mà, i li va venir el pensament de deixar Davidclavat contra la paret. Però Davidpogué esquivar el cop dues vegades.x
12 Saül va agafar por de David; el Senyor era amb Davidi, en canvi, s’havia retirat d’ell. 13 Per això va allunyar David, nomenant-lo comandant.xDavid anava a les campanyes al capdavant de la seva tropa 14 i reeixia en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell.
15 En veure que tot li sortia tan bé, Saül encara li tenia més por. 16 Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era el qui els comandava quan sortien en campanya.
David, gendre del reix
17 Saül va dir a David:
– Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab.xPerò has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor.x
Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.»
18 Davidva respondre a Saül:
– Qui sóc jo i què és a Israel la família del meu pare, perquè jo pugui ser gendre del rei?
19 Però a l’hora de donar Merab, la filla de Saül, a Davidper muller, la van donar a Adriel, el meholatita.x
20 Aleshores Mical, la filla petita de Saül, es va enamorar de David. Ho van dir a Saül i aquest va trobar-ho bé, 21 perquè pensava: «La hi donaré, però li serà un parany perquè mori a mans dels filisteus.»
Saül, doncs, va comunicar a Davidper segona vegada que ara podria ser el seu gendre. 22 I manà als seus consellers:
– Digueu confidencialment a Davidque el rei l’aprecia i que també l’aprecien tots els seus consellers; que s’animi a ser gendre del rei.
23 Els consellers de Saül van transmetre aquestes paraules a David, i aquest els respongué:
– ¿Us sembla poca cosa, ser gendre del rei? Si jo no sóc més que un home pobre i insignificant.
24 Els consellers de Saül van comunicar-li aquestes paraules de David. 25 Saül respongué:
– Digueu això a David: "El rei no desitja cap més dot que cent prepucisxde filisteus. Aquesta serà la resposta del rei als seus enemics."
Saül pensava que així faria morir Davida mans dels filisteus.
26 Però quan els consellers de Saül feren saber a Davidla seva proposta, ell va acceptar de bon grat aquesta condició per a poder ser gendre del rei. Abans i tot que s’acabés el termini, 27 Davidva sortir amb els seus homes, matà dos-cents filisteus i va pagar al rei els prepucis per poder ser gendre seu. I Saül li va donar la seva filla Micalper muller.
28 Saül va veure ben clar, una vegada més, que el Senyor era amb David. Mical, la seva filla, estimava David. 29 Per això Saül el va témer encara més. Tota la vida li va ser enemic.
30 Els comandants filisteus sortien a fer incursions; però, a cada sortida que feien, Davidtenia més èxits que els altres oficials de Saül. Així el seu nom s’anava fent famós.x
Pessoa
Tribo de Judá
Davi
דָוִֽדdavidΔαυιδDauid
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Mical foi a filha mais nova de Saul e mulher de Davi. Ela avisou Davi de que seria morto e o fez descer por uma janela; depois, desprezou Davi em seu coração ao vê-lo dançar diante do Senhor (2 Samuel 6:16).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Mical foi a filha mais nova de Saul e mulher de Davi. Ela avisou Davi de que seria morto e o fez descer por uma janela; depois, desprezou Davi em seu coração ao vê-lo dançar diante do Senhor (2 Samuel 6:16).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Mical foi a filha mais nova de Saul e mulher de Davi. Ela avisou Davi de que seria morto e o fez descer por uma janela; depois, desprezou Davi em seu coração ao vê-lo dançar diante do Senhor (2 Samuel 6:16).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).