1 Samuel 2

1 Després Anna va pregar així:*x

– Celebro de tot cor el Senyor,

alço el meu front gràcies a ell.

La meva boca es riu dels enemics,

sóc feliç perquè ell m’ha salvat.*x

2 Ningú no és sant com el Senyor,

no hi ha roca semblant al nostre Déu:

ningú no és Déu fora d’ell.

3 No digueu tantes paraules arrogants,

que de la boca

no us surtin insolències;

el Senyor és el Déu que tot ho sap,

i sospesa totes les vostres accions.

4 L’arc dels valents s’esmicola,

mentre els covards s’armen de valor.

5 S’han de guanyar el pa

els qui anaven tips,

mentre el mengen sense esforç

els famolencs.

La dona estèril infanta set fills,*x

mentre decau la qui era fecunda.

6 És el Senyor qui dóna mort o vida,

qui fa baixar al país dels morts

o en treu fora.*x

7 És el Senyor qui dóna

pobresa o riquesa,

qui abaixa o enalteix.*x

8 Aixeca de la pols el desvalgut,

treu el pobre de la cendra,

per asseure’l entre els poderosos

i donar-li possessió d’un soli gloriós.*x

El Senyor sosté

els fonaments de la terra,

damunt d’ells ha assentat el món.

9 Ell guarda els passos dels seus fidels,

però els malvats cauran a les tenebres:

ningú no triomfa per la pròpia força.

10 El Senyor desconcerta els enemics,

l’Altíssim,*x des del cel,

els fa sentir el tro.

El Senyor judica el món

d’un cap a l’altre,*x

dóna la victòria al seu rei,

alça el front del seu Ungit.