1 El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, 2 i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda,xes va prosternar fins a tocar a terra 3 i digué:
– Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. 4 Permeteuxque portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. 5 Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent.
Ells li van respondre:
– Fes tal com has dit.
6 Abrahamentrà de pressa a la tenda i digué a Sara:
– Corre, pren tres mesuresxde farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.
7 Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. 8 Quan l’animal ja era a punt, va prendre mató, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven.
9 Llavors li van preguntar:
– On és Sara, la teva esposa?
Abraham va respondre:
– És dintre la tenda.
10 Un dels hostesxva afegir:
– L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.x
Saraho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham.
11 Abrahami Saraja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, 12 es posà a riure per dinsxtot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor,xtambé és vell?»
13 El Senyor digué a Abraham:
– Com és que Saraha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? 14 Hi ha res impossible per al Senyor?xL’any vinent tornaré per aquest temps i Sarahaurà tingut un fill.x
15 Sara, mentintxper por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir:
– Sí que has rigut!
Abraham intercedeix per Sodoma
16 Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abrahamels acompanyava per acomiadar-los. 17 El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abrahamel que faré? 18 Abrahams’ha de convertir en un poble gran i poderós,xtant, que tots el pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se.x19 Jo m’he fet meu Abrahamperquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos;xaixí jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.»
20 Llavors el Senyor digué a Abraham:
– El clam que puja contra Sodomai Gomorraés molt fort. És greu, el seu pecat. 21 Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m’arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.
22 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abrahames quedà encara davant d’ell. 23 Llavors Abrahams’acostà i digué:
– ¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? 24 Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d’aquells cinquanta? 25 Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?
26 El Senyor va respondre:
– Si trobava dintre de Sodomacinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat.
27 Abrahamva insistir:
– Goso parlar al Senyor, jo que sóc només pols i cendra. 28 Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. ¿Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat?
El Senyor li va dir:
– No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.
29 Abraham va tornar a parlar:
– Suposem que només n’hi hagués quaranta.
El Senyor va respondre:
– No ho faria, per consideració a aquests quaranta.
30 Abraham va continuar:
– Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo. Suposem que només n’hi hagués trenta.
El Senyor respongué:
– No ho faria si n’hi trobava trenta.
31 Abraham va insistir:
– Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.
El Senyor va respondre:
– No la destruiria, per consideració a aquests vint.
32 Abraham insistí novament:
– Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu.
El Senyor li respongué:
– No la destruiria, per consideració a aquests deu.x
33 Quan acabà de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà, i Abrahamse’n tornà al lloc on vivia.x
Pessoa
H85
Abraão
אַבְרָהָ֔םavərahamΑβρααμAbraam
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Gomorra foi uma cidade da planície que Deus condenou à destruição junto com Sodoma, reduzindo as duas a cinzas; o rei de Gomorra era Birsa (2 Pedro 2:6).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).