Gènesi 2

18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»

19 El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. 20 L’home donà un nom*x a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar*x una ajuda que li fes costat.

L’home i la dona

21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22 De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.

23 L’home exclamà:

– Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!*x El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l’home.*x24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.*x