1 Isaacs’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué:
– Fill meu.
Ell li va respondre:
– Què manes?
2 Isaacva continuar:
– Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir. 3 Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça’m una peça. 4 Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir.x
5 Rebecahavia escoltat mentre Isaacparlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare, 6 Rebecava dir al seu fill Jacob:
– He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú: 7 "Porta’m caça i prepara’m un plat perquè en mengi.xJo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir." 8 Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. 9 Vés al ramat i porta’m dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden. 10 Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir.
11 Jacobva respondre a Rebeca, la seva mare:
– El meu germà és pelut,xi jo, en canvi, tinc la pell fina. 12 Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d’una benedicció.
13 La seva mare replicà:
– Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.
14 Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac. 15 Després Rebecaprengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit. 16 I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll. 17 Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat. 18 Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:
– Pare.
Isaac li va respondre:
– Sí, fill meu. Qui ets?
19 Jacobva dir al seu pare:
– Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Aixeca’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna’m la teva benedicció.
20 Isaacva preguntar al seu fill:
– Com és que has trobat caça tan aviat?
Ell li respon:
– El Senyor, el teu Déu, m’ha estat propici.
21 Isaacli diu:
– Acosta’t, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
22 Jacobes va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:
– La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
23 Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir. 24 Tornà a preguntar-li:
– Ets realment el meu fill Esaú?
Jacob va respondre:
– Sí que el sóc.
25 Isaac digué:
– Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.
Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure, 26 el seu pare li digué:
– Acosta’t, fill meu, i besa’m.
27 S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient:
– Oh, l’olor del meu fill!
És la d’un camp
que el Senyor beneeix.x
28 Que, de la rosada del cel
i de la ufanor de la terra,
Déu et doni blat i vi en abundància.
29 Que tinguis pobles per vassalls,
i nacions que et prestin homenatge.
Sigues senyor dels teus germans:
que et prestin homenatge
els fills de la teva mare.x
Maleïts els qui et maleiran,
beneïts els qui et beneiran.x
Esaú demana una benedicció
30 Tot just Isaachavia beneït Jacobi aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaúva tornar de caçar. 31 Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:
– Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
32 Isaacli pregunta:
– Qui ets, tu?
Ell li respon:
– Sóc Esaú, el teu fill gran.
33 Isaaces posà a tremolar molt fort i li preguntà:
– Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.x
34 Quan Esaúva sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:
– Beneeix-me també a mi, pare!
35 Isaac li va dir:
– El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.
36 Esaú va exclamar:
– Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta.xPrimer em va prendre els drets de primogènitxi ara em pren la benedicció.
I va afegir:
– ¿No et queda cap benedicció per a mi?
37 Isaacli respongué:
– L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans.xL’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
38 Esaúva insistir:
– ¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!
Esaúva esclatar en plors.x
39 Llavors el seu pare li va dir:
– Viuràs lluny de la ufanor de la terra,
lluny de la rosada que baixa del cel.
40 Viuràs de la teva espasa
i serviràs el teu germà.
Però, quan et revoltis,
trencaràs el seu jou
i te’l trauràs del coll.x
Jacob fuig i se’n va a viure amb Laban
41 Esaúodiava Jacobper la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» 42 Però algú va explicar a Rebecael que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir:
– El teu germà Esaúes vol venjar de tu matant-te. 43 Creu-me, fill meu: fuig a Harani vés a trobar el meu germà Laban.x44 Queda’t una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germà. 45 Quan el seu enuig contra tu s’hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia?x
46 Llavors Rebecava dir a Isaac:
– Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacobes casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure?x
Pessoa
H3327
Isaque
יִצְחָ֑קyitsəchoqΙσαακIsaak
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Harã é a cidade onde Terá se estabeleceu com Abrão, Sarai e Ló ao sair de Ur dos caldeus, e onde morreu; de lá Abrão partiu para Canaã aos setenta e cinco anos (Gênesis 12:4).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”