1 A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.x2 Aquelles dones eren dels pobles dels quals el Senyor havia dit als israelites: «No aneu a viure amb ells, i que ells no visquin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor cap als seus déus.» Però Salomó, pels seus amors, s’havia vinculat a aquells pobles.x3 Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines. 4 I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David. 5 Salomó va donar culte a Astarte,xdeessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites. 6 Salomó, amb les seves males accions, ofenia el Senyor i ja no el seguia fidelment com havia fet el seu pare David. 7 A la muntanya d’enfront de Jerusalemxva construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom,xl’abominable déu dels ammonites. 8 Va fer el mateix en honor dels déus de totes les seves dones estrangeres, que els cremaven ofrenes i víctimes.
9 El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegadesx10 i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat. 11 Per això el Senyor li digué:
– Ja que t’has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t’havia donat, t’arrencaréxel reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits. 12 Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l’arrencaré de les mans del teu fill. 13 I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent Davidi a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.
Enemics exteriors
14 El Senyor va fer que s’alcés un adversari contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
15 En temps del rei David, Edomhavia estat derrotatxi Joab, el general en cap de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d’Edom16 després de quedar-s’hi sis mesos amb tot l’exèrcit d’Israel, amb la intenció d’exterminar tots els edomites mascles. 17 Però Adadhavia fugit a Egipte amb altres edomites, súbdits del seu pare. Aleshores Adadera molt jove. 18 Van marxar de Madianxi arribaren a Paran.xVan prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al faraó, el rei d’aquell país. Aquest va donar a Adad una casa i li prometé que el mantindria. També li oferí terres. 19 El faraóva concedir el seu favor a Adaddonant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpenés, és a dir, de la reina. 20 La germana de la tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpenés mateixa va criar al palau del faraó.xGuenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del faraó. 21 D’Egipte estant, Adadva saber que Davidhavia mort i s’havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l’exèrcit, també era mort. Llavors digué al faraó:
– Deixa’m anar al meu país.
22 El faraóli va respondre:
– Què et falta a casa meva, que te’n vulguis anar al teu país?
Ell va insistir:
– No res, però deixa’m partir.
23 Déu va fer que s’alcés contra Salomó un altre enemic: Rezon, fill d’Eliadà. Havia fugit de casa del seu amo, Adadèzer, rei de Sobà,x24 havia aplegat amb ell uns quants homes i s’havia convertit en cap d’una banda. Com que Davidels anava eliminant, Rezon se’n va anar a Damasc, s’hi establí i arribà a ser-ne el rei. 25 D’aquesta manera, a més del mal que feia Adad, Rezon va ser enemic d’Israel mentre Salomó visqué. Rezon, que havia arribat a ser rei dels arameus, odiava Israel.
Revolta de Jeroboam
26 Jeroboamera fill de Nebat, un efratita de Seredà.xLa seva mare es deia Seruà i era viuda. Ell estava al servei de Salomó, però es va rebel·lar contra el rei. 27 L’ocasió d’alçar-se contra el rei va ser la següent: Salomó construïa el Mil·lóxper cobrir el fossat de la ciutat de David, el seu pare. 28 Jeroboamera fort i eficaç. Salomó el va observar mentre treballava i el nomenà inspector del treball que prestaven les tribus de Josep. 29 Un dia que Jeroboamhavia sortit de Jerusalem, el profeta Ahià de Silóel va trobar pel camí. Ahià portava un mantell nou. Eren tots dos sols a camp ras. 30 Ahià va agafar el seu mantell nou, el va esquinçar en dotze trossosx
31 i digué a Jeroboam:
– Pren-ne deu trossos,xperquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: "Esquinçaré el reialme que Salomó té a les mans i te’n donaré deu tribus; 32 l’única tribu que li deixaré serà en consideració al meu servent Davidi a Jerusalem, la ciutat que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel. 33 M’han abandonatxi han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó. 34 Tanmateix, no prendré tot el reialme de les mans de Salomó, perquè tinc fermament decidit de conservar-li la sobirania tots els dies de la seva vida, en consideració al meu servent David, que jo vaig escollir i que va observar els meus manaments i els meus decrets. 35 En canvi, prendré el reialme de les mans del seu fill i te’n donaré deu tribus. 36 Al seu fill, li concediré una tribu, a fi que el meu servent Davidtingui sempre una llàntia encesaxal meu davant, a Jerusalem, la ciutat que he escollit perquè porti el meu nom. 37 A tu, Jeroboam, et prendré perquè regnis tal com el teu cor desitgi: seràs rei d’Israel. 38 Si obeeixes tot el que jo et mani, si segueixes els meus camins i poses en pràctica allò que em plau, observant els meus decrets i els meus manaments, tal com va fer el meu servent David, llavors jo seré amb tu, t’edificaré un casal perdurable,xcom vaig fer amb David, i et confiaré el poble d’Israel.x39 Així humiliaré el llinatge de David, però no per sempre."x
40 Salomó va intentar de fer morir Jeroboam, però Jeroboamva fugir a Egipte, prop de Xixac,xrei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.
41 La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, consta en la Crònica del rei Salomó.x42 La durada del regnat de Salomó a Jerusalemsobre tot Israel va ser de quaranta anys.x
43 Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.
Pessoa
Tribo de Judá
Davi
דָוִֽדdavidΔαυιδDauid
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Edom é a terra de Seir, onde vivia Esaú, irmão de Jacó. O rei de Edom negou a Israel passagem por sua terra, e Edom se rebelou contra Judá (2 Reis 8:22).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Edom é a terra de Seir, onde vivia Esaú, irmão de Jacó. O rei de Edom negou a Israel passagem por sua terra, e Edom se rebelou contra Judá (2 Reis 8:22).
Edom é a terra de Seir, onde vivia Esaú, irmão de Jacó. O rei de Edom negou a Israel passagem por sua terra, e Edom se rebelou contra Judá (2 Reis 8:22).
Midiã é a terra de Jetro, sacerdote e sogro de Moisés, e dos midianitas, que invadiam as plantações de Israel até serem perseguidos por Gideão e seus homens (Juízes 7:25).
Parã é um deserto onde Israel acampou depois de partir de Hazerote. De lá Moisés enviou chefes dos israelitas, que voltaram a Cades, no mesmo deserto, com frutos da terra (Números 13:26).
Parã é um deserto onde Israel acampou depois de partir de Hazerote. De lá Moisés enviou chefes dos israelitas, que voltaram a Cades, no mesmo deserto, com frutos da terra (Números 13:26).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Síria é uma terra cujos reis guerrearam contra Israel: Davi derrotou os sírios, e Hazael, rei da Síria, oprimiu Israel durante todo o reinado de Jeoacaz (2 Reis 13:22).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Nebate foi o pai de Jeroboão, oficial de Salomão que se rebelou contra o rei e depois reinou sobre Israel; a mãe de Jeroboão era Zerua, viúva (1 Reis 11:26).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Siló é o lugar onde Josué e o sacerdote Eleazar repartiram a terra por sorteio entre as tribos de Israel, na presença do Senhor, e onde esteve a casa de Deus (Josué 19:51).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).