1 Roboamva anar a Siquem,xon s’havien aplegat tots els d’Israelxper proclamar-lo rei. 2 Jeroboam, fill de Nebat, que encara era a Egipte, on s’havia establert fugint del rei Salomó, ho va saber i de moment es va quedar a Egipte. 3 Però el van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem a l’assemblea de tot Israel. El poble va parlar a Roboamen aquests termes:
4 – El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem.xAra alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
5 Ell els respongué:
– Aneu-vos-en i torneu d’aquí a tres dies.
El poble se’n va anar.
6 Llavors el rei Roboamva demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
– Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?
7 Ells li contestaren:
– Si avui et fas servidor d’aquest poble, si et poses al seu servei i els respons amb paraules amables, ells et serviran a tu per sempre.x
8 Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s’havien criat amb ell i que estaven al seu costat.x9 Els digué:
– I vosaltres, què m’aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m’ha dit: "Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare"?
10 Els joves que s’havien criat amb ell li respongueren:
– A aquest poble que t’ha dit: "El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el", li has de contestar així: "El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare. 11 Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins."x
12 El tercer dia, Jeroboami tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13 El rei respongué al poble amb duresa. No va fer cas del consell dels ancians, 14 sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
– Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.
15 El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit aixíxperquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló.x16 Tots els d’Israelvan veure que el rei no els escoltava, i li van respondre:
– Quina part tenim amb David?
Quina heretat, amb el fill de Jessè?
Israel, cadascú a casa seva!
I tu, David, ocupa’t dels teus!
Llavors els d’Israelse’n tornaren a casa. 17 Però Roboamcontinuà regnant sobre la gent d’Israel que habitava a les poblacions de Judà.x18 El rei Roboamva enviar Adoram, el qui dirigia la prestació forçosa per a treballs públics,xperò els d’Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboampujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem. 19 I els d’Israel s’han mantingut independents de la casa de Davidfins al dia d’avui.
20 Quan tots els d’Israelxvan saber que Jeroboamhavia tornat, van convocar l’assemblea i el proclamaren rei d’Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David.
21 Roboamarribà a Jerusalemi va mobilitzar tota la gent de Judà i la tribu de Benjamí, en total cent vuitanta mil homes escollits, per combatre contra Israeli recuperar així el reialme per a ell, el fill de Salomó. 22 Però Déu va comunicar la seva paraula a Xemaià, home de Déu. Li va dir:
23 – Parla a Roboam, fill de Salomó, rei de Judà, a tota la gent de Judà i de Benjamí i a la resta del poble, i digues-los: 24 "Això mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans, la gent d’Israel; torneu-vos-en a casa, perquè això ha estat cosa meva."x
Ells van obeir la paraula del Senyor i se’n van tornar, tal com el Senyor els havia manat.x
25 Jeroboamva fortificar Siquem, situada a les muntanyes d’Efraïm, i s’hi va establir. Després va fortificar Penuel.
El santuari de Betel
26 Jeroboames va dir:
– Tal com van les coses, el reialme podria retornar al casal de David. 27 Si aquest poble continua pujant a Jerusalem, al temple del Senyor, per oferir-hi sacrificis, el seu cor tornarà al seu senyor, Roboam, rei de Judà; a mi, em mataran, i retornaran a ell, el rei de Judà.
28 Després de pensar-s’ho bé, el rei va fabricar dos vedells d’or i va dir al seu poble:
– Israel, ja n’hi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest és el teu Déu, el qui et va treure de la terra d’Egipte.x
29 Jeroboam va instal·lar un dels vedells a Beteli l’altre a Dan.x30 Aquí va començar el pecat d’Israel.xI el poble anà en processó fins a Dan, al davant d’un dels vedells. 31 Jeroboam, a més, va construir santuaris en turons sagrats i va posar-hi sacerdots trets del poble baix, que no eren de la tribu de Leví.x32 Jeroboamva instituir una festa el mes vuitè, el dia quinze, semblant a la festa que se celebrava a Judà, i ell mateix pujava a l’altar per oferir-hi víctimes. Igual va fer a Betel: oferia sacrificis als vedells que havia fabricat i va posar-hi sacerdots dels recintes sagratsxque ell mateix havia fet construir. 33 El dia quinze del mes vuitè, una data que ell s’havia inventat, pujava a l’altar que havia erigit a Betel. Va instituir, doncs, una festaxper als d’Israeli pujava a l’altar a cremar-hi ofrenes.x
Pessoa
Tribo de Judá
Roboão
רְחַבְעָםrəchavəam
Roboão, filho de Salomão, recusou aliviar os tributos do povo, e as dez tribos do Norte se separaram dele; reinou só sobre Judá (1 Reis 12:17).
Siquém é uma cidade dos montes de Efraim onde Josué firmou aliança com o povo, os cidadãos se voltaram contra Abimeleque e Israel se reuniu para proclamar Roboão rei (Josué 24:25).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Nebate foi o pai de Jeroboão, oficial de Salomão que se rebelou contra o rei e depois reinou sobre Israel; a mãe de Jeroboão era Zerua, viúva (1 Reis 11:26).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Nebate foi o pai de Jeroboão, oficial de Salomão que se rebelou contra o rei e depois reinou sobre Israel; a mãe de Jeroboão era Zerua, viúva (1 Reis 11:26).
Siló é o lugar onde Josué e o sacerdote Eleazar repartiram a terra por sorteio entre as tribos de Israel, na presença do Senhor, e onde esteve a casa de Deus (Josué 19:51).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Siquém é uma cidade dos montes de Efraim onde Josué firmou aliança com o povo, os cidadãos se voltaram contra Abimeleque e Israel se reuniu para proclamar Roboão rei (Josué 24:25).
Peniel é o lugar a que Jacó deu esse nome ao dizer que viu Deus face a face. A torre de Peniel foi derrubada e os homens da cidade foram mortos; Jeroboão também edificou Peniel (Gênesis 32:30).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Betel é a cidade antes chamada Luz, onde Deus se revelou a um homem que fugia do irmão e onde foi construído um altar; ali também foi posto um bezerro (Gênesis 35:7).
Levi, terceiro filho de Jacó e Lia, vingou com Simeão a violação da irmã Diná em Siquém; seus descendentes, os levitas, foram separados para o serviço do santuário (Gênesis 34:25).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Betel é a cidade antes chamada Luz, onde Deus se revelou a um homem que fugia do irmão e onde foi construído um altar; ali também foi posto um bezerro (Gênesis 35:7).
Betel é a cidade antes chamada Luz, onde Deus se revelou a um homem que fugia do irmão e onde foi construído um altar; ali também foi posto um bezerro (Gênesis 35:7).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”