1 Quan va arribar a Davidl’hora de la seva fi, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó:
2 – Jo me n’he d’anar pel camí de tothom.xSigues valent i porta’t com un home! 3 Observa els manaments del Senyor, el teu Déu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions; guarda la seva aliança, tal com és escrita en la Llei de Moisès, per poder reeixir en tot allò que emprenguis i arreu on vagis. 4 Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: "Si els teus fills vetllen pel seu comportament i em són fidels amb tot el cor i amb tota l’ànima, mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu en el tron d’Israel."x
5 »D’altra banda, tu saps què em va fer Joab, fill de Seruià, què va fer als dos generals en cap de l’exèrcit d’Israel, a Abner, fill de Ner,xi a Amassà, fill de Jèter:xcom va matar-los cometent en ple-na pau un acte de guerra, que va tacar-li de sang el cinturó i les sandàlies. 6 Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts.x7 Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai,xel galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom. 8 Però aquí tens Ximí,xfill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria.x9 Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang.
10 Davidva morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David. 11 Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebroni trenta-tres a Jerusalem.x
Salomó elimina Adonies
12 Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada.x
13 Un dia, Adonies, fill d’Haguit,xanà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar:
– Véns en so de pau?
Ell respongué:
– Sí, en so de pau.
14 I va afegir:
– T’he de dir una cosa.
Ella digué:
– Parla.
15 Ell va continuar:
– Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell.x16 Ara et demano una sola cosa; no me la neguis.
Ella digué:
– Explica’t.
17 Ell va continuar:
– Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita.xEll no t’ho negarà.
18 Betsabéli va respondre:
– Està bé. Parlaré al rei a favor teu.
19 Betsabéanà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella.xDesprés es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la féu seure a la seva dreta. 20 Llavors ella li digué:
– Voldria demanar-te un petit favor; no me’l neguis.
El rei li va respondre:
– Demana, mare, que no t’ho negaré.
21 Ella continuà:
– Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies.
22 El rei Salomó va replicar a la seva mare:
– Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeixxtambé per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!
23 Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient:
– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això! 24 Per la vida del Senyor, que m’ha consolidat i establert en el tron del meu pare Davidi ha escollit la meva dinastia, tal com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix!
25 El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.
Abiatar és exiliat
26 Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir:
– Vés a Anatot,xa la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déuxdavant el meu pare Davidi perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare.x
27 Salomó va impedir a Abiatard’exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d’Elí, a Siló.x
Joab és assassinat
28 Quan Joab, que havia estat partidari d’Adonies, però no d’Absalom, va saber aquestes notícies, corregué a refugiar-se al tabernacle del Senyor i va agafar-se als angles de l’altar.x
29 Llavors van comunicar-ho al rei Salomó:
– Joabs’ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l’altar.
Salomó va fer dir a Joab:
– Per què t’has refugiat vora l’altar?
Joabrespongué:
– Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor.x
Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li:
– Vés i mata’l.
30 Benaiahu va entrar al tabernacle del Senyor i digué a Joab:
– El rei mana que surtis.
Joabva respondre:
– No, moriré aquí mateix.
Benaiahu tornà la resposta al rei:
– Joabm’ha contestat així.
31 El rei li digué:
– Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joabva vessar. 32 El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap,xperquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà. 33 Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joabi sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a Davidi a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna.
34 Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert.x35 En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadocen el lloc d’Abiatar.
Mort de Ximí
36 A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué:
– Edifica’t una casa a Jerusalemi habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc. 37 El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort.x
38 Ximí va respondre al rei:
– La teva sentència és generosa. El teu servent farà tal com ha dit el rei, el meu senyor.
Ximí va viure molt de temps a Jerusalem. 39 Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat,x40 va ensellar l’ase i se n’anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gati recobrar els seus dos esclaus. 41 Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalema Gati havia tornat. 42 El rei el va fer comparèixer i li digué:
– ¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: "La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès." 43 Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat?
44 El rei va dir encara a Ximí:
– Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare Davidi el tens present.xAra el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap. 45 En canvi, el rei Salomó serà beneït i el tron de Davides mantindrà per sempre més a la presència del Senyor.
46 El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí.
I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.x
Pessoa
Tribo de Judá
Davi
דָוִֽדdavidΔαυιδDauid
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abner, filho de Ner e primo de Saul, comandou o exército do rei e, depois da morte dele, fez Is-Bosete rei; foi morto por Joabe em Hebrom (2 Samuel 2:8).
Absalão foi o filho de Davi que se revoltou contra o pai: ganhou o coração dos israelitas, e Davi fugiu do país por causa dele. Era filho de Maaca e irmão de Tamar (2 Samuel 19:9).
Maanaim é a cidade da tribo de Gade para onde Abner levou Is-Bosete, filho de Saul, e onde Davi ficou hospedado, sustentado por Barzilai, o gileadita (2 Samuel 19:32).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Hebrom é a cidade de Judá onde Davi se estabeleceu com seus homens, teve filhos e foi ungido rei de Israel; nos arredores Abraão morou e sepultou Sara. Josué deu Hebrom a Calebe (1 Crônicas 11:3).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abiatar, filho de Aimeleque, escapou do massacre dos sacerdotes de Nobe e serviu Davi como sacerdote; Salomão o tirou do cargo por apoiar Adonias (1 Reis 2:27).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abiatar, filho de Aimeleque, escapou do massacre dos sacerdotes de Nobe e serviu Davi como sacerdote; Salomão o tirou do cargo por apoiar Adonias (1 Reis 2:27).
Anatote é a cidade da terra de Benjamim onde estava o sacerdote Jeremias, filho de Hilquias. Jeremias comprou do primo Hanameel a propriedade que havia ali, por dezessete siclos de prata (Jeremias 32:9).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abiatar, filho de Aimeleque, escapou do massacre dos sacerdotes de Nobe e serviu Davi como sacerdote; Salomão o tirou do cargo por apoiar Adonias (1 Reis 2:27).
Eli foi sacerdote do Senhor em Siló e liderou Israel quarenta anos. Ao saber que a arca de Deus tinha sido tomada e que os filhos Hofni e Fineias tinham morrido, caiu da cadeira, quebrou o pescoço e morreu (1 Samuel 4:18).
Siló é o lugar onde Josué e o sacerdote Eleazar repartiram a terra por sorteio entre as tribos de Israel, na presença do Senhor, e onde esteve a casa de Deus (Josué 19:51).
Absalão foi o filho de Davi que se revoltou contra o pai: ganhou o coração dos israelitas, e Davi fugiu do país por causa dele. Era filho de Maaca e irmão de Tamar (2 Samuel 19:9).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abner, filho de Ner e primo de Saul, comandou o exército do rei e, depois da morte dele, fez Is-Bosete rei; foi morto por Joabe em Hebrom (2 Samuel 2:8).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Abiatar, filho de Aimeleque, escapou do massacre dos sacerdotes de Nobe e serviu Davi como sacerdote; Salomão o tirou do cargo por apoiar Adonias (1 Reis 2:27).
Gate foi uma cidade dos filisteus, para onde Davi fugiu, e Saul parou de persegui-lo. Os filisteus também enviaram para lá a arca do Deus de Israel (1 Samuel 27:4).
Gate foi uma cidade dos filisteus, para onde Davi fugiu, e Saul parou de persegui-lo. Os filisteus também enviaram para lá a arca do Deus de Israel (1 Samuel 27:4).
Gate foi uma cidade dos filisteus, para onde Davi fugiu, e Saul parou de persegui-lo. Os filisteus também enviaram para lá a arca do Deus de Israel (1 Samuel 27:4).
Gate foi uma cidade dos filisteus, para onde Davi fugiu, e Saul parou de persegui-lo. Os filisteus também enviaram para lá a arca do Deus de Israel (1 Samuel 27:4).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).