1 Roboamva anar a Siquem,xon s’havien aplegat tots els d’Israelxper proclamar-lo rei. 2 Jeroboam, fill de Nebat, que encara era a Egipte, on s’havia establert fugint del rei Salomó, ho va saber i de moment es va quedar a Egipte. 3 Però el van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem a l’assemblea de tot Israel. El poble va parlar a Roboamen aquests termes:
4 – El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem.xAra alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
5 Ell els respongué:
– Aneu-vos-en i torneu d’aquí a tres dies.
El poble se’n va anar.
6 Llavors el rei Roboamva demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
– Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?
7 Ells li contestaren:
– Si avui et fas servidor d’aquest poble, si et poses al seu servei i els respons amb paraules amables, ells et serviran a tu per sempre.x
8 Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s’havien criat amb ell i que estaven al seu costat.x9 Els digué:
– I vosaltres, què m’aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m’ha dit: "Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare"?
10 Els joves que s’havien criat amb ell li respongueren:
– A aquest poble que t’ha dit: "El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el", li has de contestar així: "El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare. 11 Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins."x
12 El tercer dia, Jeroboami tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13 El rei respongué al poble amb duresa. No va fer cas del consell dels ancians, 14 sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
– Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.
15 El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit aixíxperquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló.x16 Tots els d’Israelvan veure que el rei no els escoltava, i li van respondre:
– Quina part tenim amb David?
Quina heretat, amb el fill de Jessè?
Israel, cadascú a casa seva!
I tu, David, ocupa’t dels teus!
Llavors els d’Israelse’n tornaren a casa. 17 Però Roboamcontinuà regnant sobre la gent d’Israel que habitava a les poblacions de Judà.x18 El rei Roboamva enviar Adoram, el qui dirigia la prestació forçosa per a treballs públics,xperò els d’Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboampujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem. 19 I els d’Israel s’han mantingut independents de la casa de Davidfins al dia d’avui.
Pessoa
Tribo de Judá
Roboão
רְחַבְעָםrəchavəam
Roboão, filho de Salomão, recusou aliviar os tributos do povo, e as dez tribos do Norte se separaram dele; reinou só sobre Judá (1 Reis 12:17).
Siquém é uma cidade dos montes de Efraim onde Josué firmou aliança com o povo, os cidadãos se voltaram contra Abimeleque e Israel se reuniu para proclamar Roboão rei (Josué 24:25).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Nebate foi o pai de Jeroboão, oficial de Salomão que se rebelou contra o rei e depois reinou sobre Israel; a mãe de Jeroboão era Zerua, viúva (1 Reis 11:26).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Jeroboão, filho de Nebate, liderou as dez tribos que se separaram de Roboão, tornou-se o primeiro rei de Israel no Norte e fez dois bezerros de ouro para o culto em Betel e Dã (1 Reis 12:20).
Nebate foi o pai de Jeroboão, oficial de Salomão que se rebelou contra o rei e depois reinou sobre Israel; a mãe de Jeroboão era Zerua, viúva (1 Reis 11:26).
Siló é o lugar onde Josué e o sacerdote Eleazar repartiram a terra por sorteio entre as tribos de Israel, na presença do Senhor, e onde esteve a casa de Deus (Josué 19:51).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).