41 Després Elies digué a Acab:
– Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.
42 Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls 43 i digué al seu servent:
– Puja i mira en direcció al mar.
Ell va pujar, va mirar i digué:
– No es veu res.
Elies va insistir:
– Torna-hi.
I així fins a set vegades. 44 A la setena, el servent va dir:
– Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar.
Aleshores Elies digué:
– Vés i digues a Acab: "Enganxa els cavalls i baixa, que no t’atrapi el xàfec."
45 El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec.x Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel. 46 La mà del Senyor s’apoderà d’Elies,x que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel.x