1 Els caps de família de la tribu de Leví anaren a trobar el sacerdot Eleazar, Josuè, fill de Nun, i els caps de família de les altres tribus israelites, 2 a Siló, al país de Canaan, i els digueren:
– El Senyor va dir a Moisès que ens donessin algunes ciutats per a habitar-hi, amb pasturatges per al nostre bestiar.x
3 Llavors els israelites van donar als levites algunes ciutats i pasturatges dels territoris de la seva heretat, d’acord amb el que el Senyor havia dit.
4 Van tirar les sorts per als clans dels descendents de Quehat: als levites d’aquests clans que eren descendents del sacerdot Aaron, els van tocar tretze ciutats dels territoris de les tribus de Judà, de Simeó i de Benjamí;x5 als altres descendents de Quehat els van tocar deu ciutats dels territoris de les tribus d’Efraïm i de Dani de la meitat de la tribu de Manassès. 6 Als clans dels descendents de Guerxon els van tocar tretze ciutats dels clans de les tribus d’Issacar, d’Aseri de Neftalíi de l’altra meitat de la tribu de Manassès, establerta a Basan.x7 Als clans dels descendents de Merarí els van tocar dotze ciutats dels territoris de les tribus de Rubèn, de Gadi de Zabuló.x8 Així, doncs, els israelites van sortejar per als levites aquelles ciutats amb els seus pasturatges, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
9 Les ciutats de les tribus de Judà i de Simeó assignades 10 als descendents d’Aaron, del clan de Quehat, fill de Leví, als quals va tocar primer la sort, són: 11 Quiriat-Arbà, o ciutat d’Arbà, avantpassat dels anaquites, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà, amb els pasturatges del voltant;x12 tanmateix, els camps d’aquesta ciutat amb els pobles del voltant, ja els havien donat en herència a Caleb, fill de Jefunnè. 13 Els descendents del sacerdot Aaronvan rebre Hebron, una de les ciutats de refugi, Libnà, 14 Jatir, Eixtemoa, 15 Holon, Debir, 16 Aixan, Jutà i Bet-Xèmeix: nou ciutats amb els seus pasturatges, enclavades en el territori de Judà i de Simeó.x17 Del territori de la tribu de Benjamí van rebre Gabaon, Gueba, 18 Anatoti Almon: quatre ciutats amb els seus pasturatges.x19 En total, els sacerdots descendents d’Aaronvan rebre tretze ciutats amb els seus pasturatges.
20 Als clans levítics dels altres descendents de Quehat els van tocar aquestes ciutats de la tribu d’Efraïm: 21 Siquem, una de les ciutats de refugi, a les muntanyes d’Efraïm, Guèzer, 22 Quibsaimi Bethoron: quatre ciutats amb els seus pasturatges.x23 Del territori de la tribu de Dan, van rebre Eltequé, Guibeton, 24 Aialoni GatRimmon: quatre ciutats amb els seus pasturatges.x25 Del territori de la meitat de la tribu de Manassès, van rebre les dues ciutats de Tanaci Ibleam,xamb els seus pasturatges. 26 En total, els altres clans dels descendents de Quehat van rebre deu ciutats amb els seus pasturatges.
27 Els clans levítics dels descendents de Guerxon van rebre dues ciutats amb els seus pasturatges, en el territori de l’altra meitat de la tribu de Manassès: Golan, una de les ciutats de refugi, a Basan, i Beeixterà. 28 Del territori d’Issacar, van rebre Quixion, Daberat, 29 Jarmuti Engannim: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 30 Del territori d’Aser, van rebre Mixal, Abdon, 31 Helcati Rehob: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 32 Del territori de Neftalí, van rebre Quèdeix, una de les ciutats de refugi, a Galilea, Hammot-Dor i Cartan: tres ciutats amb els seus pasturatges. 33 En total, els clans dels descendents de Guerxon van rebre tretze ciutats amb els seus pasturatges.x
34 Els altres clans levítics dels descendents de Merarí van rebre, del territori de Zabuló, Jocneam, Cartà, 35 Rimmonà i Nahalol: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 36 Del territori de Rubèn, a la Transjordània, davant de Jericó, van rebre també Bèsser, una de les ciutats de refugi, a l’altiplà, Jahas, 37 Quedemoti Mefàat: quatre ciutats amb els seus pasturatges.x38 Del territori de Gad, van rebre també Ramot, una de les ciutats de refugi, a Galaad, Mahanaim, 39 Heixbon i Jazer: quatre ciutats amb els seus pasturatges. 40 Per tant, la resta dels clans levítics, els clans de Merarí, van rebre per sorteig un total de dotze ciutats.x
41 Total de les ciutats levítiques enclavades en el territori dels altres israelites: quaranta-vuit ciutats amb els seus pasturatges. 42 Cada una d’aquestes ciutats comprenia la població i els pasturatges del voltant. Era així en totes les ciutats esmentades.
43 El Senyor va donar als israelites tot el país que havia promès als seus pares.xEls israelites en van prendre possessió i s’hi van instal·lar. 44 Tal com havia jurat als seus pares, el Senyor va concedir a Israel el repòs dels enemics que l’envoltaven.xCap dels seus enemics no els pogué resistir: el Senyor els va posar tots a les seves mans.x45 Totes les bones promeses que el Senyor havia fet al poble d’Israeles van realitzar. No n’hi hagué cap que no es complís.x
Pessoa
Tribo de Levi
Eleazar
אֶלְעָזָרeləatsarΕλεαζαρEleazar
Eleazar, filho de Arão, sucedeu ao pai como sumo sacerdote e, com Josué, repartiu a terra de Canaã entre as tribos (Números 20:28).
Siló é o lugar onde Josué e o sacerdote Eleazar repartiram a terra por sorteio entre as tribos de Israel, na presença do Senhor, e onde esteve a casa de Deus (Josué 19:51).
Canaã é a terra que Deus prometeu dar aos israelitas como herança. Jacó e seus filhos viveram ali, e os israelitas comeram maná por quarenta anos até chegar às fronteiras de Canaã (Êxodo 16:35).
Arão, irmão de Moisés, falou por ele diante do faraó e foi o primeiro sumo sacerdote de Israel, consagrado com os filhos para o sacerdócio (Êxodo 4:14).
Basã é a terra do reino de Ogue, que reinou em Astarote e Edrei e foi derrotado por Moisés. Coube à tribo de Manassés, e nela ficava Golã, cidade de refúgio (Josué 13:12).
Arão, irmão de Moisés, falou por ele diante do faraó e foi o primeiro sumo sacerdote de Israel, consagrado com os filhos para o sacerdócio (Êxodo 4:14).
Levi, terceiro filho de Jacó e Lia, vingou com Simeão a violação da irmã Diná em Siquém; seus descendentes, os levitas, foram separados para o serviço do santuário (Gênesis 34:25).
Hebrom é a cidade de Judá onde Davi se estabeleceu com seus homens, teve filhos e foi ungido rei de Israel; nos arredores Abraão morou e sepultou Sara. Josué deu Hebrom a Calebe (1 Crônicas 11:3).
Calebe, filho de Jefoné, foi um dos doze espias de Canaã e, com Josué, confiou que Israel podia conquistar a terra; por isso recebeu Hebrom como herança (Números 14:24).
Arão, irmão de Moisés, falou por ele diante do faraó e foi o primeiro sumo sacerdote de Israel, consagrado com os filhos para o sacerdócio (Êxodo 4:14).
Hebrom é a cidade de Judá onde Davi se estabeleceu com seus homens, teve filhos e foi ungido rei de Israel; nos arredores Abraão morou e sepultou Sara. Josué deu Hebrom a Calebe (1 Crônicas 11:3).
Debir é a cidade que Josué e todo o Israel atacaram e tomaram, matando à espada o seu rei e destruindo os que viviam nela, como já tinham feito com Libna e Hebrom (Josué 10:39).
Gibeom é a cidade cujos moradores fizeram paz com Israel e pediram socorro a Josué contra os reis amorreus. Josué disse ao sol que parasse sobre Gibeom (Josué 10:12).
Geba é uma cidade de Benjamim que o rei Asa edificou, junto com Mispá, usando as pedras e a madeira que Baasa tinha empregado nas obras de Ramá (1 Reis 15:22).
Anatote é a cidade da terra de Benjamim onde estava o sacerdote Jeremias, filho de Hilquias. Jeremias comprou do primo Hanameel a propriedade que havia ali, por dezessete siclos de prata (Jeremias 32:9).
Arão, irmão de Moisés, falou por ele diante do faraó e foi o primeiro sumo sacerdote de Israel, consagrado com os filhos para o sacerdócio (Êxodo 4:14).
Siquém é uma cidade dos montes de Efraim onde Josué firmou aliança com o povo, os cidadãos se voltaram contra Abimeleque e Israel se reuniu para proclamar Roboão rei (Josué 24:25).
Taanaque foi uma cidade onde os reis de Canaã lutaram, junto às águas de Megido. Manassés não expulsou o povo dali, pois os cananeus estavam decididos a permanecer naquela terra (Juízes 5:19).
Golã foi uma cidade de refúgio em Basã, na tribo de Manassés, a leste do Jordão, para onde podia fugir quem matasse alguém sem intenção; ela foi dada aos levitas gersonitas (Josué 21:27).
Basã é a terra do reino de Ogue, que reinou em Astarote e Edrei e foi derrotado por Moisés. Coube à tribo de Manassés, e nela ficava Golã, cidade de refúgio (Josué 13:12).
A Galileia é a terra de Nazaré e de Caná, de onde Jesus veio para ser batizado por João no Jordão e de onde o seguiram multidões e mulheres (Marcos 1:9).
Jocneão foi cidade da tribo de Zebulom, dada aos levitas meraritas junto com Cartá; o rei de Jocneão do Carmelo estava entre os reis que os israelitas derrotaram (Josué 21:34).
Jaza é o lugar onde Seom guerreou contra Israel, depois de não deixar os israelitas atravessarem o território dele. Foi também cidade da tribo de Rúben, ao lado de Bezer (Números 21:23).
Ramote foi uma cidade de Gileade, para os gaditas, e uma das três que Moisés separou a leste do Jordão para quem matasse alguém sem intenção; as outras eram Bezer e Golã (Deuteronômio 4:43).
Gileade é a terra que Moisés deu a Maquir, de Manassés, e onde Rúben, Gade e metade da tribo de Manassés tinham sua própria terra. Dela eram Jair, que liderou Israel, e Elias (Números 32:40).
Maanaim é a cidade da tribo de Gade para onde Abner levou Is-Bosete, filho de Saul, e onde Davi ficou hospedado, sustentado por Barzilai, o gileadita (2 Samuel 19:32).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”