1 Els israelites continuaren avançant i van acampar a les planes de Moab, a la banda oriental del Jordà, enfront de Jericó.x
2 Balac, fill de Sipor, va veure tot el que Israel havia fet amb els amorreus. 3 Els moabites s’alarmaren davant aquell poble tan nombrós, i tots tremolaven només de veure els israelites. 4 Anaren a trobar els ancians de Madiani els van dir:
– Ara aquesta munió de gent esbrostarà tots els nostres termes, com un bou esbrosta l’herba del camp.
En aquell temps, el rei de Moabera Balac, fill de Sipor. 5 Balac va enviar missatgers per cridar Balaam, fill de Beor, que vivia a Petor, vora el riu,xen el seu país d’origen.xLi duien aquest missatge:
– Mira, un poble ha sortit d’Egipte i ha cobert tot el país, i ara s’ha establert davant les meves fronteres. 6 Et prego, doncs, que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és més poderós que no pas jo. Potser així el podré derrotar i el foragitaré d’aquesta terra. Jo sé que el qui tu beneeixes queda beneït, i el qui tu maleeixes queda maleït.
7 Els ancians de Moabi els de Madianes van posar en camí proveïts de presents per a retribuir a Balaamels seus vaticinis. Arribats on era Balaam, li van transmetre la petició de Balac. 8 Balaamels respongué:
– Passeu aquí la nit, i demà us donaré la resposta que el Senyor m’haurà comunicat.
Els dignataris de Moabes van quedar amb Balaam. 9 Déu es va acostar a Balaami li va preguntar:
– Qui són aquests homes que tens a casa?
10 Balaamli va respondre:
– Balac, fill de Sipor, rei de Moab, me’ls ha enviat per dir-me: 11 "Mira, el poble que ha sortit d’Egipte ha cobert tot el país. Vine, doncs, i maleeix-me’l. Potser així el podré derrotar i el foragitaré."
12 Déu va dir a Balaam:
– No vagis amb ells. No maleeixis aquest poble, perquè és beneït.
13 L’endemà al matí, Balaames va llevar i digué als dignataris de Balac:
– Torneu-vos-en al vostre país, perquè el Senyorxno vol que vingui amb vosaltres.
14 Els dignataris de Moabvan emprendre el camí de retorn. Arribats al palau de Balac, li ho van comunicar:
– Balaams’ha negat a venir amb nosaltres.
15 Però Balacva enviar a Balaam un altre grup de dignataris, més nombrós i més important que el primer. 16 Arribats on era Balaam, li van dir:
– Això et suplica Balac, fill de Sipor: "No refusis de venir a casa meva. 17 Jo t’ompliré de riqueses i faré tot el que em diguis. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble."
18 Però Balaamva respondre als enviats de Balac:
– Ni que Balacem donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar, ni poc ni molt, de les ordres del Senyor, el meu Déu. 19 Amb tot, us prego que us quedeu aquesta nit aquí, fins que sàpiga què més em vol dir el Senyor.
Balaam i la somera
20 A la nit, Déu es va acostar a Balaami li digué:
– Ja que aquests homes han vingut a cercar-te, vés amb ells. Però no facis res més que el que jo et digui.
21 L’endemà al matí, Balaames va llevar, ensellà la somera i se n’anà amb els dignataris de Moab.
22 Però la partença de Balaam va provocar la indignació de Déu.xMentre Balaam avançava muntat a la somera, acompanyat de dos dels seus criats, l’àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per acusar-lo. 23 Quan la somera va veure l’àngel del Senyor plantat al mig del camí amb l’espasa desembeinada a la mà, sortí fora de la ruta i es ficà per dintre els camps. Balaamli pegava, per fer-la tornar al camí. 24 Llavors l’àngel del Senyor es va situar en un caminet que passava entre les vinyes i que tenia una tanca a cada costat. 25 Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, es va arrecerar al mur de tanca; però com que aixafava el peu de Balaamcontra el mur, Balaamli va tornar a pegar. 26 L’àngel del Senyor va passar de nou al davant i se situà en un lloc del camí on no hi havia espai per a apartar-se ni a dreta ni a esquerra. 27 Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, s’aclofà sota Balaam. Ell, enfurismat, es posà a bastonejar-la. 28 Llavors el Senyor va fer que la somera parlés. La somera digué a Balaam:
– Què t’he fet perquè em peguis per tercera vegada?
29 Balaamli va respondre:
– T’estàs burlant de mi. Tant de bo que tingués a mà una espasa! Ara mateix et mataria.
30 La somera li va replicar:
– Sóc la teva somera, la que tu has muntat tota la vida. ¿Tinc per costum de comportar-me així?
Ell respongué:
– No.
31 En aquell instant, el Senyor va obrir els ulls a Balaam, que veié l’àngel del Senyor plantat al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà. Balaames va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra amb el front.
32 L’àngel del Senyor li digué:
– Per què has bastonejat tres vegades la teva somera? Sóc jo qui he sortit per acusar-te. Has de saber que aquest viatge teu va desencaminat.x33 La somera m’ha vist i s’ha decantat de mi tres vegades. Si no s’hagués decantat, ja t’hauria mort, i a ella l’hauria deixada amb vida.
34 Balaamva respondre a l’àngel del Senyor:
– He pecat. No he sabut reconèixer que t’havies posat davant meu al mig del camí. Ara, doncs, si aquest viatge et desplau, me’n tornaré.
35 Però l’àngel del Senyor li contestà:
– Vés amb aquests homes, però no has de dir sinó allò que jo et diré.x
I Balaamva continuar el seu camí, acompanyat dels dignataris de Balac.
Balaam arriba a Moab
36 Quan Balacva saber que Balaamarribava, sortí a rebre’l a Ar de Moab,xa la frontera del torrent d’Arnon, límit del seu territori.
37 Balacli va dir:
– ¿No havia enviat prou homes a cridar-te? Per què no venies? ¿Et penses que no tinc poder per a enriquir-te?
38 Balaamli respongué:
– Ja he arribat a casa teva. Però, què podré dir? Només pronunciaré les paraules que Déu em posarà als llavis.
39 Balaamva seguir camí enllà acompanyat de Balac, fins que arribà a Quiriat-Hussot. 40 Allà Balacva oferir un sacrifici de vedells i de moltons, i va obsequiar Balaami els dignataris que l’havien acompanyat. 41 L’endemà al matí, Balacva pujar amb Balaama Bamot-Baal,xdes d’on podia veure un dels extrems del campament israelita.x
Lugar Bíblico
Região / Território
Moabe
Hoje: Tall el Hammam
מוֹאָב עֲרָבָהmoav aravah
As planícies de Moabe, junto ao Jordão, em frente de Jericó, foram o acampamento de Israel, onde o Senhor falou a Moisés e os israelitas choraram Moisés por trinta dias (Deuteronômio 34:8).
Jericó é a cidade em frente da qual Israel atravessou o Jordão e que foi separada para destruição, com Raabe e os de sua casa poupados. Hiel, de Betel, a reconstruiu nos dias de Acabe (Josué 6:17).
Midiã é a terra de Jetro, sacerdote e sogro de Moisés, e dos midianitas, que invadiam as plantações de Israel até serem perseguidos por Gideão e seus homens (Juízes 7:25).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Midiã é a terra de Jetro, sacerdote e sogro de Moisés, e dos midianitas, que invadiam as plantações de Israel até serem perseguidos por Gideão e seus homens (Juízes 7:25).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
O Arnom foi a fronteira entre Moabe e os amorreus; Israel acampou do outro lado do Arnom, e as terras tomadas de Seom iam do Arnom até o Jaboque (Números 21:13).