1 Balaam, veient que el Senyor s’havia complagut a beneir Israel, no va anar com les altres vegades a esperar cap presagi, sinó que es va girar cap a l’estepa. 2 Balaam, alçant la vista, veié Israel acampat per tribus. L’esperit de Déu s’apoderà d’ell,x3 i va pronunciar el seu vaticini:
«Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l’home
de mirada penetrant.x
4 Oracle del qui escolta
els presagis de Déu,
del qui veu allò que li fa veure
el Totpoderós,
quan cau en èxtasi
i els ulls se li obren.
5 Que en són, de belles, Jacob,
les teves tendes!
Els teus pavellons, Israel,
que bonics que són!
6 Els veig estesos com rierols,
com hortes a les vores d’un riu,
com àloes que el Senyor ha plantat,
com cedres a la vora de l’aigua.
7 L’aigua sobreïx dels seus poals,
rega els seus sembrats
en abundància.x
El seu rei sobrepassa el rei Agag,x
serà eminent el seu reialme.
8 Déu, que l’ha fet sortir d’Egipte,
li dóna la força d’un búfal.x
Devorarà nacions enemigues,
els trencarà els ossos,
els trinxarà les fletxes.
9 S’ajup, s’ajeu com un lleó,
com una fera.xI qui el farà aixecar?
El qui et beneeixi, Israel, serà beneït,
serà maleït el qui et maleeixi.»x
10 Balaces rosegava els punys. Enfurismat contra Balaam, va dir:
– T’havia cridat per maleir els meus enemics, i és la tercera vegada que els beneeixes! 11 Ja te’n pots tornar al teu país. T’havia dit que t’ompliria de riqueses,xperò ara el Senyor et deixa sense res.
12 Balaamli respongué:
– Ja ho vaig dir als ambaixadors que em vas enviar: 13 "Ni que Balacem donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar de les ordres del Senyor i fer, pel meu compte, res de bo o de dolent. Jo diré el que el Senyor em farà dir."x14 Ara, doncs, me’n torno al meu país, però abans vine, que t’he d’anunciar què farà en els temps futurs aquest poble contra el teu.
Quart oracle de Balaam
15 Llavors va pronunciar el seu vaticini:
«Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l’home
de mirada penetrant.x
16 Oracle del qui escolta
els presagis de Déu,
del qui coneix allò que li fa conèixer
l’Altíssim,
del qui veu allò que li fa veure
el Totpoderós,
quan cau en èxtasi
i els ulls se li obren.
17 El veig venir, però no pas ara,
el contemplo, però no és a prop:x
surt de Jacobuna estrella,
s’aixeca un ceptre a Israelx
que esclafarà els polsos dels moabites,
el cranixde tots els fills de Set.x
18 Edomxserà conquerit,
serà conquerit el país de Seïr.
Israel farà proeses,
19 els dominarà un descendent de Jacob,
que destruirà els qui hi hagi
a les ciutats.»x
20 Balaam veié després els amalequites,xi va pronunciar el seu vaticini:
«Amalec, la millor de les nacions,
serà al final arruïnada.»
21 També va veure els quenites,xi va pronunciar el seu vaticini:
«El lloc on habites és fort,
t’has fet el niuxa la roca.
22 Però Caínserà consumit pel foc,
i Aixurxse l’endurà captiu.»
23 I continuà vaticinant:x
«Ai! Qui ve del nord com un ramat?
24 Han sortit de la part de Quitimx
i oprimiran Aixur i Éber;x
però els invasors acabaran destruïts.»
25 Després Balaames va posar en camí per tornar a casa seva,xi també Balacemprengué la seva ruta.
Pessoa
H1109a
Balaão
בִּלְעָ֣םbiləam
Balaão, filho de Beor, foi chamado por Balaque, rei de Moabe, para amaldiçoar Israel, mas Deus o impediu e ele abençoou o povo (Números 22:5).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Edom é a terra de Seir, onde vivia Esaú, irmão de Jacó. O rei de Edom negou a Israel passagem por sua terra, e Edom se rebelou contra Judá (2 Reis 8:22).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Quitim é a terra de cuja costa virão navios que afligirão Assur e Éber, e de onde também virão navios contra um rei que se voltará contra a santa aliança (Números 24:24).