Apocalipsi 14

Litúrgia celestial: L’Anyell i el seu seguici

1 Després vaig veure l’Anyell dret*x dalt la muntanya de Sió,*x i amb ell hi havia els cent quarantaquatre mil*x que portaven escrits al front el nom de l’Anyell i el nom del seu Pare,*x2 i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro;*x la veu que vaig sentir era semblant al so dels qui s’acompanyen amb la cítara. 3 Cantaven un càntic nou*x davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. I ningú no podia aprendre aquell càntic fora dels cent quaranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra. 4 Aquests són els qui no s’han tacat amb cap dona: són verges.*x Han estat recatats d’entre els homes com a primícies*x per a Déu i per a l’Anyell, i segueixen l’Anyell arreu on va. 5 En els seus llavis no s’ha trobat l’engany:*x són irreprensibles.