1 Josuè va reunir a Siquemtotes les tribus d’Israel.xVa convocar-hi els ancians, els caps de família, els jutges i els capdavanters d’Israel. Tots es presentaren davant de Déu. 2 Llavors Josuè digué a tot el poble:
– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: "Antigament, els vostres avantpassats, Tèrah i els seus fills Abrahami Nahor, habitaven a l’altra banda del riu Eufratesi adoraven altres déus.x3 Jo vaig treure el vostre pare Abrahamdel país situat a l’altra banda del riu Eufrates, el vaig conduir per tot el país de Canaani vaig multiplicar la seva descendència. Li vaig donar Isaac,x4 i a Isaacli vaig donar Jacobi Esaú. A Esaúli vaig assignar en herència les muntanyes de Seïr, mentre que Jacobi els seus fills baixaren a Egipte.x5 Més tard, vaig enviar Moisès i Aaroni vaig assotar Egipte obrant-hi els prodigis que ja coneixeu;xi després us en vaig fer sortir. 6 Vaig fer sortir d’Egipte els vostres pares, que arribaren fins al Mar Roig, però els egipcis van perseguir-los fins allà, amb els seus carros i guerrers. 7 Llavors els vostres pares van cridar demanant-me auxili a mi, el Senyor, i jo vaig fer caure una espessa tenebra entre el vostre poble i els egipcis. Acabat vaig fer que el mar tornés sobre els egipcis, i el mar els va cobrir. Després de veure amb els vostres propis ullsxel que jo havia fet als egipcis, vau viure molts anys al desert,x8 fins que us vaig conduir al país dels amorreus, que habitaven a l’altra banda del Jordà. Ells us van fer la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans; i us vau apoderar del seu territori, perquè els vaig fer desaparèixer de davant vostre.x9 També Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengué les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perquè vingués a maleir-vos. 10 Però jo no vaig voler escoltar Balaami, en comptes de maleir-vos, us va beneir; així us vaig alliberar del seu poder.x11 Després de travessar el Jordà, arribàreu a Jericó. Us van fer la guerra tant els senyors de Jericócom els amorreus, els perizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els hivites i els jebuseus,xperò jo els vaig posar tots a les vostres mans.x12 Vaig enviar eixams de vespes al vostre davant, i no foren pas les vostres espases o els arcs els que van fer fugir els dos reis amorreus.x13 Us he donat un país que no havíeu cultivat, habiteu en ciutats que no havíeu construït i us alimenteu d’unes vinyes i d’uns oliverars que no havíeu plantat."x
14 »Per tant,xreverencieu el Senyor i adoreu-lo sincerament i amb tot el cor. Desfeu-vos dels déus que els vostres pares adoraven quan vivien a l’altra banda de l’Eufratesi a Egipte, i adoreu tan sols el Senyor.x15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amor-reus, en el país dels quals ara viviu.xJo i la meva família adorarem el Senyor!
16 El poble respongué:
– Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus! 17 El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va treure, a nosaltres i als nostres pares, del país d’Egipte, la terra on érem esclaus;xés ell qui va fer, davant els nostres ulls,xaquells grans prodigis i ens va guardar pertot arreu on anàvem, enmig de tots els pobles per on havíem de passar.x18 El Senyor va expulsar de davant nostre molts pobles, sobretot els amorreus que vivien en aquest país. Per tant, també nosaltres adorarem el Senyor, perquè ell és el nostre Déu.x
19 Josuè va replicar:
– No sereu capaços d’adorar el Senyor. Ell és un Déu sant, és el Déu-gelós.xNo consentirà les vostres infidelitats ni els vostres pecats. 20 Si l’abandonàveu per adorar déus estrangers, ell se us posaria en contra i us faria mal fins a exterminar-vos, després d’haver estat bo amb vosaltres.
21 El poble respongué:
– De cap manera! Nosaltres volem adorar el Senyor!x
22 Josuè va insistir:
– Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per adorar-lo.
Ells van afirmar:
– En som testimonis.
23 Josuè digué llavors:
– Doncs ara desfeu-vos dels déus estrangers que encara teniu entre vosaltresxi adheriu-vos de tot cor al Senyor, Déu d’Israel.
24 El poble va respondre:
– Adorarem el Senyor, el nostre Déu, i l’obeirem.
25 Aquell dia, a Siquem, Josuè va comprometre el poble en una aliança amb el Senyor.xLi donà unes lleis i unes prescripcions,x26 i les va escriure en el llibre de la Llei de Déu. Després va prendre una gran pedra i la plantà sota l’alzina del santuari del Senyor.x27 Llavors digué a tot el poble:
– Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu.x
28 Josuè va acomiadar el poble, i cadascú se’n tornà a la seva heretat.x
Mort de Josuè
29 Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys; 30 fou enterrat a la seva propietat, a Timnat-Sèrah, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix.x31 Els israelites van ser fidels al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells coneixien les meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel.
32 Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem.xVan sepultar-les en el camp que Jacobhavia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem.xLes despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.
33 També va morir Eleazar, fill d’Aaron.xFou enterrat a Guibà de Pinhàs, població que Pinhàs, fill d’Eleazar, havia rebut a les muntanyes d’Efraïm.
Lugar Bíblico
Cidade / Povoado
Siquém
Hoje: Tell Balata (Nablus)
שְׁכֶםshekhemΣυχέμSuchem
Siquém é uma cidade dos montes de Efraim onde Josué firmou aliança com o povo, os cidadãos se voltaram contra Abimeleque e Israel se reuniu para proclamar Roboão rei (Josué 24:25).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
O Eufrates é o grande rio até onde Israel foi mandado ir, rumo à terra dos cananeus e ao Líbano; além dele viviam Tera, pai de Abraão, e os antepassados de Israel (Josué 24:2).
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
O Eufrates é o grande rio até onde Israel foi mandado ir, rumo à terra dos cananeus e ao Líbano; além dele viviam Tera, pai de Abraão, e os antepassados de Israel (Josué 24:2).
Canaã é a terra que Deus prometeu dar aos israelitas como herança. Jacó e seus filhos viveram ali, e os israelitas comeram maná por quarenta anos até chegar às fronteiras de Canaã (Êxodo 16:35).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Arão, irmão de Moisés, falou por ele diante do faraó e foi o primeiro sumo sacerdote de Israel, consagrado com os filhos para o sacerdócio (Êxodo 4:14).
Moabe é uma terra governada por reis, como Eglom e Balaque, onde Davi pediu ao rei que acolhesse seus pais; fogo e castigo são anunciados contra ela (Amós 2:2).
Jericó é a cidade em frente da qual Israel atravessou o Jordão e que foi separada para destruição, com Raabe e os de sua casa poupados. Hiel, de Betel, a reconstruiu nos dias de Acabe (Josué 6:17).
Jericó é a cidade em frente da qual Israel atravessou o Jordão e que foi separada para destruição, com Raabe e os de sua casa poupados. Hiel, de Betel, a reconstruiu nos dias de Acabe (Josué 6:17).
O Eufrates é o grande rio até onde Israel foi mandado ir, rumo à terra dos cananeus e ao Líbano; além dele viviam Tera, pai de Abraão, e os antepassados de Israel (Josué 24:2).
O Eufrates é o grande rio até onde Israel foi mandado ir, rumo à terra dos cananeus e ao Líbano; além dele viviam Tera, pai de Abraão, e os antepassados de Israel (Josué 24:2).
Siquém é uma cidade dos montes de Efraim onde Josué firmou aliança com o povo, os cidadãos se voltaram contra Abimeleque e Israel se reuniu para proclamar Roboão rei (Josué 24:25).
Siquém é uma cidade dos montes de Efraim onde Josué firmou aliança com o povo, os cidadãos se voltaram contra Abimeleque e Israel se reuniu para proclamar Roboão rei (Josué 24:25).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Siquém é uma cidade dos montes de Efraim onde Josué firmou aliança com o povo, os cidadãos se voltaram contra Abimeleque e Israel se reuniu para proclamar Roboão rei (Josué 24:25).
Arão, irmão de Moisés, falou por ele diante do faraó e foi o primeiro sumo sacerdote de Israel, consagrado com os filhos para o sacerdócio (Êxodo 4:14).