Publicidade

Daniel 5

RV
Te Hākari a Perehatara

1 I tukua he hākari nui e Kīngi Perehatara ētahi o āna ariki, kotahi te mano, ā, inu wāina ana ia i te aroaro o te mano.

2 I te mea e inu wāina ana a Perehatara, ka whakahau ia kia kawea mai ngā oko, ngā mea kōura, ngā mea hiriwa, i tangohia e tōna pāpā, e Nepukaneha, i roto i te temepara i Hiruhārama; hei mea inu te kīngi, āna rangatira, āna wāhine, āna wāhine hoahoa. 3 Kātahi ka kawea mai e rātou ngā oko kōura i tangohia i roto i te temepara o te whare o te Atua i Hiruhārama; ā, inu ana ki aua mea te kīngi, āna ariki, āna wāhine, me āna wāhine hoahoa. 4 Inu wāina ana rātou, whakamoemiti ana ki ngā atua, ki ngā mea kōura, hiriwa, parāhi, rino, rākau, kōhatu.

Te Tuhituhi i runga i te Pakitara

5 I taua hāora ka puta mai ngā maihao o tētahi ringa tangata, kei te tuhituhi ki te ritenga ake o te tūranga rama, ki te paninga i te taha o te whare o te kīngi. Ā, ka kite te kīngi i te wāhi o te ringa nāna te tuhituhi. 6 Kātahi ka puta te mata o te kīngi, raruraru ana ia i ōna whakaaro, ā, tangoro iho ngā hononga o tōna hope, kei te āki mai anō ōna turi ki a rāua.

7 , nui atu te karanga a te kīngi kia kawea mai ngā kaititiro whetū, ngā Karari, ngā tohunga tūāhu. Ā, i kōrero te kīngi, i mea ki ngā tāngata whakaaro nui o Papurōna, "Ko te tangata e kōrerotia ai tēnei tuhituhi, ā, ka whakaaturia mai e ia tōna tikanga ki ahau, he ngangana te kākahu mōna, he mekameka kōura anō tōna kakī, ā, ko ia anō hei rangatira tuatoru i te kīngitanga."

8 Kātahi ka haere mai ngā tāngata whakaaro nui katoa e te kīngi. Heoi, kīhai i āhei te kōrero i te tuhituhi, kīhai anō i whakaatu i tōna tikanga ki te kīngi. 9 Kātahi ka nui atu te raruraru o Kīngi Perehatara, ka puta tōna mata, ā, tāhurihuri ana āna ariki.

10 , ka haere te kuīni ki te whare hākari, ngā kupu hoki a te kīngi rātou ko āna ariki. , ka kōrero te kuīni, ka mea, "E te kīngi, kia ora tonu koe! Kei raruraru koe i ōu whakaaro, kei puta tōu mata. 11 He tangata tēnei kei tōu kīngitanga, kei a ia nei te wairua o ngā atua tapu; i ngā hoki o tōu pāpā i kitea te mārama, te mōhio, me ngā whakaaro nui i roto i a ia, he mea rite tonu ki ngā whakaaro nui o ngā atua, ā, meinga ana ia e tōu pāpā, e Kīngi Nepukaneha, āe , e tōu pāpā, e te kīngi, hei rangatira ngā tohunga māori rātou ko ngā kaititiro whetū, ko ngā Karari, ko ngā tohunga tūāhu. 12 , pai atu te wairua i kitea i roto i taua Raniera, i huaina nei e te kīngi ko Peretehatara, te mātau, te mōhio, te whakaatu moe, te whakakite i ngā kupu pakeke; tareka ana i a ia ngā mea e mau ana. , kia karangatia a Raniera, ā, māna e whakakite te tikanga."

Ka Whakamāramatia e Raniera te Tuhituhi i te Pakitara

13 Kātahi ka kawea mai a Raniera ki te aroaro o te kīngi; ā, ka kōrero te kīngi, ka mea ki a Raniera, "Ko taua Raniera rānei koe, ngā tamariki whakarau o Hūrā, i kawea mai nei e te kīngi, e tōku pāpā, i Hūrā? 14 Kua rongo ahau ki a koe, kei roto i a koe te wairua o ngā atua, ā, e kitea ana te mārama i roto i a koe, te mātauranga, me te mōhio pai rawa. 15 , kua kawea mai nei ngā tāngata whakaaro nui, ngā kaititiro whetū, ki tōku aroaro, kia kōrerotia ai e rātou tēnei tuhituhi, kia whakaaturia ai tōna tikanga ki ahau. Heoi, kīhai i taea e rātou te whakaatu te tikanga o taua mea. 16 Kua rongo ia ahau ki a koe, ka taea e koe te whakaatu tikanga, ā, ka tareka i a koe ngā mea e mau ana. , ki te taea e koe te tuhituhi te kōrero, ā, ka whakaaturia tōna tikanga ki ahau, he ngangana te kākahu mōu, he mekameka kōura anō tēnei tōu kakī, ko koe hoki hei rangatira tuatoru i te kīngitanga."

17 Kātahi ka whakahoki a Raniera, ka mea ki te aroaro o te kīngi, "Māu āu hākari, hoatu āu utu ki tētahi atu; me kōrero ia e ahau te tuhituhi ki te kīngi, me whakaatu te tikanga ki a ia.

18 "E te kīngi, i hōmai e te Atua, e te Runga Rawa, te kīngitanga ki tōu pāpā, ki a Nepukaneha, me te nui, me te korōria, me te hōnore. 19 Ā, taua nui, i hōmai e ia ki a ia, i wiri ai ngā tāngata katoa, ngā iwi, ngā reo, i wehi ai i tōna aroaro; ko āna i pai ai whakamatea ana e ia, ko āna i pai ai whakaorangia ana e ia, ko āna i pai ai whakatūria ana e ia, ā, ko āna i pai ai whakaititia iho e ia. 20 Otiia, ka whakakake tōna ngākau, ka pakeke tōna hinengaro i runga i te whakapehapeha, , kua whakatakā ia i runga i tōna torōna kīngi, whakakāhoretia iho tōna korōria. 21 Ā, āia atu ana ia i roto i ngā tama a te tangata, i meinga anō tōna ngākau kia rite ki o ngā kararehe; i ngā kāihe mohoao anō hoki tōna nohoanga. He mea whāngai ia ki te tarutaru, ānō he kau; i mākū anō tōna tinana i te tōmairangi o te rangi, ā mōhio noa ia kei te kāwana te Atua, te Runga Rawa, ki te kīngitanga tāngata, e whakaritea ana hoki e ia tāna e pai ai.

22 ", ko koe, ko tāna tama, e Perehatara, kīhai i whakaititia e koe tōu ngākau, me te mōhio anō koe ki tēnei katoa. 23 Heoi, whakakake ana koe ki te Ariki o te rangi, kua oti anō ngā oko o tōna whare te kawe mai ki tōu aroaro hei oko inu wāina, māu, āu ariki, āu wāhine, āu wāhine iti. Kua whakamoemiti anō koe ki ngā atua, ki ngā mea hiriwa, kōura, parāhi, rino, rākau, kōhatu, e kore nei e kite, e rongo, e mōhio. , ko te Atua, kei tōna ringa nei tōu manawa, nāna nei ōu ara katoa, kīhai ia i whakakorōriatia e koe. 24 Kātahi ka ungā atu te wāhi o te ringa i tōna aroaro; , kua oti tēnei mea te tuhituhi.

25 ", ko te mea tēnei i tuhituhia:

MENE, MENE, TEKERE, UPARAHINI.

26 "Ko te tikanga tēnei o te mea:

Mene; kua oti tōu kīngitanga te tatau e te Atua, mutu i a ia.

27 Tekere; kua oti koe te pāuna ki te pāuna, ā, kua kitea tōu koha.

28 Perehe; kua oti tōu kīngitanga te wāhi, kua hoatu ki ngā Meri, ki ngā Pahi."

29 Kātahi a Perehatara ka whakahau, ā, whakakākahuria ana a Raniera ki te mea ngangana, whakanohoia ana he mekameka kōura ki tōna kakī, kārangarangatia ana ia ko ia te rangatira tuatoru o te kīngitanga.

30 I taua anō ka patua a Perehatara kīngi o ngā Karari. 31 Ā, riro ana te kīngitanga i a Tariuha Meri; ko ōna tau kei te ono tekau rua.

1 5.1 cp. 7.1 y 8.1. EL rey Belsasar hizo un gran banquete á mil de sus príncipes, y en presencia de los mil bebía vino.

2 Belsasar, con el gusto del vino, mandó que 5.2 Esd. 5.14,15 y 6.5 y 7.19.trajesen los vasos de oro y de plata que 5.2 cp. 1.2. Jer. 52.19.Nabucodonosor su padre había traído del templo de Jerusalem; para que bebiesen con ellos el rey y sus príncipes, sus mujeres y sus concubinas.

3 Entonces fueron traídos los vasos de oro que habían traído del templo de la casa de Dios que estaba en Jerusalem, y bebieron con ellos el rey y sus príncipes, sus mujeres y sus concubinas.

4 Bebieron vino, 5.4 ver. 23. cp. 4.34,37.y alabaron á los dioses de oro y de plata, de metal, de hierro, de madera, y de piedra.

5 En aquella misma hora salieron unos dedos de mano de hombre, y escribían delante del candelero sobre lo encalado de la pared del palacio real, y el rey veía la palma de la mano que escribía.

6 Entonces el rey se demudó de su color, y sus pensamientos lo turbaron, y desatáronse 5.6 Is. 5.27.las ceñiduras de sus 5.6 Sal. 69.23.lomos, y 5.6 Nah. 2.10.sus rodillas se batían la una con la otra.

7 El rey clamó en alta voz 5.7 cp. 2.2 y 4.6.que hiciesen venir magos, Caldeos, y adivinos. Habló el rey, y dijo á 5.7 cp. 2.12.los sabios de Babilonia: 5.7 cp. 2.6.Cualquiera que leyere esta escritura, y me mostrare su declaración, será vestido de púrpura, y tendrá collar de oro á su cuello; y 5.7 cp. 6.2.en el reino se enseñoreará el tercero.

8 Entonces fueron introducidos todos los sabios del rey, y no pudieron leer la escritura, ni mostrar al rey su declaración.

9 Entonces el rey Belsasar fué muy turbado, y se le mudaron sus colores y alteráronse sus príncipes.

10 La reina, por las palabras del rey y de sus príncipes, entró á la sala del banquete. Y habló la reina, y dijo: Rey, para siempre vive, no te asombren tus pensamientos, ni tus colores se demuden:

11 En tu reino hay un varón, 5.11 cp. 4.8.en el cual mora el espíritu de los dioses santos; y en los días de tu padre se halló en él luz é inteligencia y sabiduría, como ciencia de los dioses: al cual el rey Nabucodonosor, 5.11 ver. 2tu padre, el rey tu padre constituyó 5.11 cp. 4.9.príncipe sobre todos los magos, astrólogos, Caldeos, y adivinos:

12 Por cuanto fué hallado en él mayor espíritu, y ciencia, y entendimiento, interpretando sueños, y declarando preguntas, y deshaciendo dudas, es á saber, en Daniel; 5.12 cp. 1.7.al cual el rey puso por nombre Beltsasar. Llámese pues ahora á Daniel, y él mostrará la declaración.

13 Entonces Daniel fué traído delante del rey. Y habló el rey, y dijo á Daniel: ¿Eres aquel Daniel 5.13 cp. 2.25.de los hijos de la cautividad de Judá, que mi padre trajo de Judea?

14 Yo he oído de ti que el espíritu de los dioses santos está en ti, y que en ti se halló luz, y entendimiento y mayor sabiduría.

15 Y ahora fueron traídos delante de , sabios, astrólogos, que leyesen esta escritura, y me mostrasen su interpretación: pero no han podido mostrar la declaración del negocio.

16 Yo pues he oído de ti que puedes declarar las dudas, y desatar dificultades. 5.16 cp. 2.26.Si ahora pudieres leer esta escritura, y mostrarme su interpretación, serás vestido de púrpura, y collar de oro tendrás en tu cuello, y en el reino serás el tercer señor.

17 Entonces Daniel respondió, y dijo delante del rey: 5.17 2 R. 5.16. Hch. 8.20.Tus dones sean para ti, y tus presentes dalos á otro. La escritura yo la leeré al rey, y le mostraré la declaración.

1 interpretada por Daniel.
2 Nuevo ensalzamiento de Daniel.

18 El altísimo Dios, oh rey, 5.18 cp. 2.37 y 4.17,22.dió á Nabucodonosor tu padre el reino, y la grandeza, y la gloria, y la honra:

19 Y por la grandeza que le dió, todos los pueblos, naciones, y lenguas, 5.19 cp. 6.26.temblaban y temían delante de él. Los que él quería mataba, y daba vida á los que quería: engrandecía á los que quería, y á los que quería humillaba.

20 Mas cuando su corazón 5.20 cp. 4.30,37.se ensoberbeció, y su espíritu se endureció en altivez, fué depuesto del trono de su reino, y traspasaron de él la gloria:

21 Y 5.21 cp. 4.25.xué echado de entre los hijos de los hombres; y su corazón fué puesto con las bestias, y con los asnos monteses fué su morada. Hierba le hicieron comer, como á buey, y 5.21 cp. 4.33.su cuerpo fué bañado con el rocío del cielo, hasta que conoció que el altísimo Dios se enseñorea del reino de los hombres, y que pondrá sobre él al que quisiere.

22 Y , su hijo Belsasar, no has humillado tu corazón, sabiendo todo esto:

23 Antes contra 5.23 cp. 4.37.el Señor del cielo te has ensoberbecido, é 5.23 ver. 3hiciste traer delante de ti los vasos de su casa, y y tus príncipes, tus mujeres y tus concubinas, bebisteis vino en ellos: demás de esto, á dioses de plata y de oro, de metal, de hierro, de madera, y de piedra, que ni ven, ni oyen, ni saben, 5.23 ver. 4diste alabanza: y al Dios en cuya mano está tu vida, y cuyos son todos tus caminos, nunca honraste.

24 5.24 ver. 5 Entonces de su presencia fué enviada la palma de la mano que esculpió esta escritura.

25 Y la escritura que esculpió es: MENE, MENE, TEKEL, UPHARSIN.

26 La declaración del negocio es: MENE: Contó Dios tu reino, y halo rematado.

27 TEKEL: Pesado has 5.27 Sal. 62.9.sido en balanza, y fuiste hallado falto.

28 PERES: Tu reino fué rompido, y es dado á 5.28 2 R. 17.6.Medos y 5.28 cp. 6.28.Persas.

29 Entonces, mandándolo Belsasar, 5.29 ver. 7vistieron á Daniel de púrpura, y en su cuello fué puesto un collar de oro, y pregonaron de él que fuese el tercer señor en el reino.

30 La misma noche 5.30 Jer. 51.31,39,57.fué muerto Belsasar, rey de los Caldeos.

31 Y Darío de Media 5.31 cp. 9.1 y 11.1.tomó el reino, siendo de sesenta y dos años.

Veja também

Bíblia Online Bíblia Online

Bíblia Online • Versão: 2026-07-04_23-13-58-